24.09.2024 - 21:40
The Washington Post · María Luisa Paúl, Bryan Pietsch
És possible que Coca-Cola sigui la marca més reconeguda del món. Però què seria si tingués tan sols la meitat del nom?
Una empresa indígena de Colòmbia, que diu que actua “en defensa de la fulla de coca”, demana ara al govern que revoqui la marca registrada del gegant de les begudes i en retiri el mot coca.
La planta de coca es fa servir per produir no tan sols la Coca-Cola sinó també la cocaïna, que és un cultiu legal important en uns quants països sud-americans.
L’empresa Coca Nasa, que produeix begudes energètiques, cerveses i licors elaborats amb coca, sosté que estendre la protecció de la marca registrada a la multinacional d’Atlanta vulnera “els drets fonamentals dels pobles indígenes”. En un comunicat diu que el mecanisme ha estat utilitzat “abusivament” per The Coca-Cola Company i hauria de ser rescindit.
El fet que motiva l’acció, segons Coca Nasa, és allò que considera un llarg historial de Coca-Cola assetjant empreses més petites perquè cedeixin a les seves demandes.
“Això és com si David i Goliat lluitessin pel colonialisme”, explica David Curtidor, cofundador de Coca Nasa, a The Washington Post. “Aquests gegants empresarials es pensen que tenen el dret del nostre patrimoni cultural i després poden exigir-nos que deixem d’utilitzar-lo. I nosaltres diem que n’estem tips.”
Un portaveu de The Coca-Cola Company, Scott Leith, a qui The Post va enviar una llista de preguntes sobre les relacions de l’empresa amb les comunitats indígenes, l’ús de la planta de coca i la disputa amb Coca Nasa, va respondre amb un comunicat: “The Coca-Cola Company respecta totes les comunitats i totes les tradicions, com també les lleis i regulacions de cada país on opera”, diu.
Però la batalla fa gairebé dues dècades que dura, gairebé tant temps com fa que existeix Coca Nasa.
Curtidor i la seva sòcia, Fabiola Piñacué, van ser –el 1998– els fundadors de Coca Nasa, anomenada així per un grup indígena originari del sud de Colòmbia. L’objectiu era desestigmatitzar la fulla de coca, un cultiu que les comunitats andines han conreat durant segles amb finalitats medicinals i cerimonials. Curtidor diu que, venent begudes, aliments i suplements fets amb la planta, Coca Nasa ha intentat “mostrar l’altra cara de la coca i ajudar-la a desfer-se de la seva imatge bruta”.
En la forma natural, la planta de coca no té els efectes narcòtics de la cocaïna, de la mateixa manera que les plantes de cascall no són heroïna. Per produir cocaïna, les fulles de la planta de coca han de ser descompostes en dissolvents i processades amb productes químics per produir una pasta que es pot reduir a pols blanca. Però dels anys seixanta ençà, quan Colòmbia es va convertir en el centre mundial de la producció de cocaïna, la planta ha estat un símbol de la violència, la mort i l’addicció que va desencadenar el consum d’aquesta droga.
Un tractat del 1961, ara aplicat per la Junta Internacional de Control d’Estupefaents, requereix “l’eradicació de totes les plantes de coca que creixen de manera silvestre” i prohibeix la distribució de productes fins i tot amb petites quantitats de la planta. Però, precisament, una escletxa permet que les fulles es venguin internacionalment si són destil·lades per eliminar-ne l’alcaloide de cocaïna per produir un “agent aromatitzant”, que és el que Coca-Cola utilitza en el seu producte.
“Tot això és increïblement irònic i hipòcrita, perquè a nosaltres ens han prohibit els productes i han destruït el nostre patrimoni cultural, mentre que Coca-Cola ha pogut continuar venent sense dificultats,” diu Curtidor.
La cocaïna va ser un “ingredient principal” de Coca-Cola a final del segle XIX, segons l’Administració per a Reforçar la Llei de Drogues (DEA) dels Estats Units, abans que “la seva forma crua” fos eliminada del producte. “Avui dia, l’extracte de les fulles de coca, una versió descocaïnitzada, es fabrica als Estats Units i s’utilitza com a agent aromatitzant per a Coca-Cola,” diu la DEA.
(Coca-Cola afirma que la seva soda “no conté cocaïna ni cap altra substància nociva, i que la cocaïna no ha estat mai un ingredient afegit a Coca‑Cola”.)
La primera reunió de Coca Nasa amb el gegant de les begudes fou el 2007, quan va llançar la beguda energètica Coca Sek i Coca-Cola hi va respondre amb una demanda per infracció de la marca registrada. La demanda va ser ràpidament desestimada per Colòmbia, però el producte va ser prohibit temporalment quan la Junta Internacional de Control d’Estupefaents va enviar una carta al ministre d’Afers Estrangers de Colòmbia tot demanant si la beguda no violava el tractat del 1961. Coca Nasa va apel·lar contra la prohibició i va guanyar.
El llançament de la Coca Pola de Coca Nasa –pola, en argot colombià, vol dir ‘cervesa’– va provocar una resposta semblant. Coca-Cola va enviar una carta exigint que l’empresa “desistís permanentment d’utilitzar el nom Coca Pola o qualsevol terme similar que pogués ser confós amb les marques comercials” que posseïa. Encara que Coca Pola rimi amb Coca-Cola, Curtidor va insistir que era només “la forma òbvia d’anomenar una cervesa feta amb coca”.
En la carta, Coca-Cola va donar a Coca Nasa deu dies per a prendre una decisió. I per a Curtidor, això va ser la gota que va fer vessar el got.
“És aleshores quan vam dir: ‘De fet, no. Vosaltres sou els qui teniu deu dies per explicar qui us va donar permís per utilitzar la planta de coca i qui us va donar permís per utilitzar el nom d’un element clau de la nostra cultura en els vostres productes’ –va dir–. Els vam enviar una carta dient això i no la van respondre mai.”
Aquella manca de resposta, segons Curtidor, va fer que Coca Nasa demanés aquest mes a l’agència de marques registrada de Colòmbia que hi intervingués. Segons ell, registrar la marca sense consultar la comunitat indígena Nasa equival a una “pràctica abusiva i d’usurpació que vulnera els nostres drets”.
Curtidor diu que la comunitat indígena no aniria pas en contra que Coca-Cola utilitzi “coca” en el seu nom –“si ho demanen amablement”.
Coca-Cola ha lluitat contra empreses més petites per suposades infraccions de marca registrada. Va guanyar una demanda contra una empresa noruega que venia un producte anomenat Jallasprite, que un tribunal va dictaminar que era massa semblant a Sprite. Va abandonar un envit contra una empresa australiana que venia un te fred anomenat Honest Tea, que també era el nom d’un te venut per una empresa que havia adquirit. La revista Salon va qualificar el cas de “demanda d’assetjament”.
“El problema, essencialment, és la sensació de superioritat de Coca-Cola –diu Curtidor–. Si vinguessin i demanessin permís, es reunissin per dialogar i discutissin compensacions, no tindríem cap problema, i estic segur que podríem arribar a un acord. Però no ens poden assetjar i esperar que restem plegats de braços tan sols perquè som una empresa més petita.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
