03.08.2017 - 19:18
|
Actualització: 03.08.2017 - 19:42
Una doble porta fortificada, externa i interna, a cada extrem d’un passadís de cremallera amb un recorregut ple de colzes, donava accés al poblat ibèric de l’Assut, a Tivenys (Baix Ebre). Aquest és un dels principals resultats de la divuitena campanya d’excavacions que el Grup de Recerca Seminari de la Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV ha finalitzat aquesta setmana.
Aquest sistema d’accés fortificat, destaca el director de les excavacions i professor d’Història Antiga a la URV, Jordi Diloli, és un dels trets que confereix singularitat i importància al jaciment. Els treballs, a més, han permès consolidar la torre circular, on residia el cabdill del poblat. De fet, la datació enguany d’una moneda romana trobada en aquesta estructura, ha permès als arqueòlegs situar la seva destrucció per part dels romans cap al segle II abans de la nostra era.
Explica Diloli que, durant les últimes dues o tres campanyes d’excavacions, els treballs s’havien focalitzat, precisament, en el punt on creien que podia existir aquest accés al poblat –una via d’entrada que podria ser única però que no tanca la porta a l’existència d’altres-. Finalment, ha aparegut enguany: la porta fortificada exterior permet accedir a un passadís de cremallera, ‘que fa angles rectes i amb diverses sales’ que cal creuar per arribar, finalment a la porta interior que permet entrar al poblat i on es troba la torre circular on residia el cabdill.
La configuració d’una doble porta fortificada amb un passadís de cremallera és un disseny conegut en altre enclavaments ibèrics de la península. En aquest cas, però, l’estructura global del poblat, ocupat des del segle VII abans de la nostra era i abandonat al segle II, li confereix aquesta singularitat en el context del territori on es troba: dotat d’un ‘sistema defensiu brutal’, amb una muralla exterior i una gran torre circular –podria haver-ne existit alguna altra, apunta el mateix Diloli- coronant l’assentament.
