Una diada d’inflexió

TEMA DEL DIA
Mobilització. Per primera vegada en molts anys, la Diada no comptarà amb una gran manifestació a la tarda per a ensenyar al món que Catalunya vol la independència. La primera gran manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana va ser l’any 2012 i, d’aleshores ençà, cada diada s’ha reproduït una mobilització multitudinària. Enguany, les precaucions sanitàries obliguen a fer una mobilització necessàriament reduïda i, per tant, no tan important. La manifestació del 2012 va obligar Artur Mas a trencar amb el PP, després d’haver vist com Mariano Rajoy refusava el pacte fiscal, i a convocar eleccions el mes de novembre. Cada fita de l’independentisme, de la consulta del 9-N del 2014 fins al referèndum de l’1-O, ha estat precedida d’una important mobilització popular, sense la qual no hauria estat possible.

Vuit anys després d’aquella manifestació, la situació de l’independentisme és molt diferent. La seva hegemonia política no es pot discutir i, malgrat les disputes partidistes, continua tenint una majoria clara. La controvèrsia sobre si la majoria és suficient o no és legítima, però estèril, perquè, si hi ha res que ha après l’independentisme en aquests vuit anys és que Espanya no està disposada a acceptar cap solució democràtica. L’estat espanyol, governi qui governi, no entén en percentatges, ni en majories parlamentàries ni en això que ara s’ha posat de moda: demanar el consentiment de la minoria, com si el resultat d’unes eleccions o d’un referèndum no fossin legítims. Durant aquests vuit anys, l’unionisme ha estat incapaç de presentar cap proposta política que comptés amb el suport majoritari dels catalans. Contra l’independentisme, l’estat espanyol ha aplicat una solució policíaca i judicial que pretén liquidar-lo i no està disposat a cercar cap solució política, llevat que s’hi trobi obligat per la mobilització a Catalunya o per la pressió internacional o per una combinació de totes dues.

L’estat espanyol continua impassible amb la seva recepta de repressió i judicialització. El jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona ha conclòs el sumari de la causa contra trenta ex-alts càrrecs del govern de Carles Puigdemont pels preparatius del referèndum de l’1-O i l’ha enviat a judici. La maquinària judicial no s’atura, i la guerra bruta tampoc. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha denunciat que li espien el mòbil, una denúncia que s’afegeix a la que va fer temps enrere el president del Parlament, Roger Torrent, o la que ha explicat avui el president Carles Puigdemont, que ha denunciat que l’Audiència espanyola ha autoritzat escoltes a quinze persones del seu entorn. A Puigdemont, a Torrent o a Paluzie no els espien per allò que van fer l’octubre del 2017, sinó pel que fan ara. I ho fa un govern integrat pel PSOE i Podem. Per tant, l’operació Catalunya no s’ha acabat, sinó que continua plenament activa, ara amb un govern del PSOE, com abans amb un govern del PP. Les formes de Fernando Grande-Marlaska són més agradables que no les del tenebrós Jorge Fernández Díaz, però la claveguera de l’estat és la mateixa.

Mentrestant, els presoners polítics continuen empresonats, tancats vint-i-tres hores cada dia a la seva cel·la i sense possibilitats de sortir a treballar. Una situació que vulnera clarament els drets humans però que sembla que ningú no està disposat a revertir, tot i que les presons depenen del govern de la Generalitat. La Diada, segrestada pel coronavirus, pot ser un bon moment per a fer balanç i revisar estratègies, perquè d’ençà de fa dos anys l’independentisme, en algunes coses, fa com els crancs. Quan més va créixer, quan més va eixamplar la base, va ser entre el 2012 i el 2017, és a dir, quan va defensar amb determinació la unilateralitat i la confrontació. I per créixer, ha estat clau la mobilització al carrer, que cal recuperar quan les condicions sanitàries ho permetin.

TEMA DEL DIA
El Botànic s’aboca a recuperar econòmicament el Baix Segura. La comarca del Baix Segura, castigada primer per la gota freda i després per la crisi econòmica causada pel coronavirus, s’ha convertit en una prioritat del govern del Botànic. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que el Consell presentaria la setmana vinent a Almoradí el ‘Pla Vega Reneix’, que inclou un important un programa per a la millora de la depuració d’aigües residuals que servirà per regenerar 25 milions de metres cúbics al Baix Segura. Aquest pla de depuració s’executarà mitjançant la implantació de tractament terciari més dessalament. Es durà a terme a les 29 depuradores del Baix Segura i possibilitarà la reutilització del 100% de l’aigua. És un projecte d’economia circular, que s’inscriu dins un pla més ampli forjat comptant amb la participació dels ciutadans. Puig ho ha anunciat per videoconferència en l’acte d’obertura del congrés estatal ‘Inundacions. Prevenció i adaptació’, que es fa a Oriola avui i demà. El pla aborda aspectes territorials, d’infrastructures, socials, econòmics i culturals, amb propostes concretes d’actuació a la comarca, per a fer-la resistent en el context de l’emergència climàtica. Puig també ha anunciat que el Consell aprovaria demà el Pla de Dinamització i Governança Turística del Baix Segura, amb l’objectiu de crear i consolidar una oferta amb criteris de sostenibilitat, competitivitat i equilibri territorial. La conselleria de Turisme i la i la Diputació d’Alacant aportaran conjuntament i amb la mateixa proporció 1,2 milions d’euros els tres anys vinents per desenvolupar aquesta iniciativa.

El govern enllesteix l’exhumació del cementiri de Bunyola. La conselleria d’Administracions Públiques i Modernització ha anunciat que havia acabat l’exhumació al cementiri de Bunyola, començada el 31 d’agost. Ara emprendrà el protocol de recollida d’ADN per a identificar les restes humanes recuperades. Al cementiri de Bunyola s’esperava trobar 15 víctimes de la Guerra Civil, sobre la base dels estudis històrics fets. S’han localitzat fragments de restes cranials corresponents a individus adults que presenten diverses marques, fruit d’autòpsies i de ferides prèvies a la mort, que, segons el govern, fan recomanable de continuar investigant. Cal destacar, no obstant això, que els fragments són de grandària molt limitada i han estat remoguts, de manera que no és possible d’identificar-les a ull nu i cal continuar la investigació amb proves genètiques. Per això es recolliran mostres genètiques dels familiars de les víctimes que es cerquen al cementiri de Bunyola per a creuar-les amb aquestes restes localitzades. Una vegada recollit, aquest material genètic serà analitzat als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Les restes es van trobar fragmentades i humides a l’ossera de la zona enjardinada enfront de l’antiga sala d’autòpsies, una estructura de tipus got funerari, construïda en gres. Se sap que l’estructura es va fer, a partir de la dècada de 1960, com a ossera per a contenir totes les restes òssies que s’anaven netejant del voltant.

El govern andorrà no veu ingerència del Vaticà en les afirmacions del nunci contra l’avortament. La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, no considera que les declaracions del nunci episcopal sobre l’avortament a Andorra siguin una ingerència en la sobirania del país. Ubach ha comparegut al Consell General per explicar les actuacions del seu ministeri el 2019 i ha assegurat que les declaracions del nunci a la diada de Meritxell s’han de respectar i formen part de l’àmbit eclesial. Ubach ha aprofitat la compareixença per parlar dels temporers i ha explicat que els que vinguin de l’Amèrica del Sud hauran de tenir bitllet d’anada i tornada i que no en podran venir tants com la temporada passada. La ministra ha recordat que la repatriació dels temporers va ser complicada i que no s’hauria de repetir. Per la nova temporada d’hivern s’haurà de tenir en compte com evoluciona la situació sanitària de la covid-19.

LA XIFRA
28 agents de policia estatal ja han arribat a Perpinyà, d’acord amb el compromís contret amb el Ministeri d’Interior francès i el departament. Aquesta dotació inclou 2 majors, 7 caps de brigada, 8 brigadistes, 10 agents de manteniment de la pau i un auxiliar de seguretat, a més d’un auxiliar administratiu de primera classe.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de setembre de 1229 les tropes catalanes comanades pel rei Jaume I desembarcaven a la platja de Santa Ponça. Començava la conquesta del regne de Mallorca, que es va allargar fins el 1231.

I UN COMIAT
‘L’última’ d’avui és l’última que escric, després de gairebé tres anys. No puc tancar-la sense agrair a Assumpció Maresma i Vicent Partal l’oportunitat que m’han donat d’escriure a VilaWeb, on he treballat amb una llibertat que amb més de vint anys de carrera periodística no havia trobat en cap altre mitjà de comunicació. VilaWeb és i continuarà essent el referent del periodisme català d’àmbit nacional. Un referent sòlid en el qual m’he sentit molt còmode, també gràcies a una redacció magnífica. Ben aviat assumiré un nou envit professional però continuaré essent un lector fidel de VilaWeb, perquè ha esdevingut imprescindible.