08.07.2020 - 19:50
La desesperació de molta gent que no cobra tant com li pertoca, que truca i truca a un lloc on no hi ha ningú. No tenen resposta, no saben quan podran cobrar i, a sobre, sembla que se’n riguin, d’ells. Cobrar els ERTO s’ha convertit en una manera de viure desesperant i intolerable. Tot això ho deia aquest matí Jordi Basté a RAC1 mentre anaven entrant trucades d’oients que no havien cobrat i que explicaven el seu cas, alguns d’esfereïdors. Si hem de fer cas del Servei Públic d’Ocupació espanyol (SEPE), que diu que realment n’hi ha molt pocs, que no hagin cobrat, potser és que s’han posat tots d’acord per trucar aquest matí a ‘El món a RAC1’, però no ho crec pas. Bromes a banda, crec que ha estat una mostra de gent desesperada que no sabia on acudir. Un interlocutor al SEPE!, demanaven els gestors administratius. Ni això.
Això que passa no té qualificatiu. Jo, si més no, no n’hi trobo. La setmana passada, la Cecot, en una pregunta adreçada a la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, mitjançant el grup parlamentari d’ERC al congrés, demanava el nombre total de treballadors que encara han de cobrar la prestació per ERTO, en les diverses modalitats, d’ençà de la declaració de l’estat d’alarma, i la distribució per comunitats autònomes. A l’escrit, la patronal catalana també demanava a la ministra la data prevista d’abonament d’aquestes prestacions que encara hi havia pendents i, finalment, introduïa una qüestió relativa a la gestió feta fins ara pel SEPE.
‘El problema és que ara mateix tenim treballadors sense cobrar de fa tres mesos, i no sabem quants n’hi ha; empreses que expressen tensions afegides i en què s’enrareixen les relacions laborals internes i uns Serveis Públics d’Ocupació de la Generalitat que no poden atendre els usuaris, no poden intervenir ni ajudar a accelerar cap procés, perquè tot ho vol centralitzar el SEPE’, es queixava el president de la Cecot, Antoni Abad.
La situació ha arribat a tal punt que ja no es demana que es cobri d’una vegada per totes, sinó que es demana quanta gent resta sense cobrar o havent cobrat una part d’allò que s’havia previst. I no hi ha resposta. Ningú no sap de debò qui ha cobrat i qui no? Ni el SEPE? I per quines causes? Doncs, sembla que no. Això et diuen els gestors, que ja no saben què explicar als seus clients perquè no tenen cap pont amb el SEPE.
He parlat aquest matí amb la gent de Comissions Obreres que hi treballa, en tot això. M’han explicat com estimen una possible xifra, segons les prestacions contributives, però aquest sistema ara tot just pot inferir les xifres del mes de maig, perquè n’acaben de sortir les dades. Amb molta responsabilitat, no m’han volgut donar un volum de gent que no ha cobrat, perquè com que l’estimació és de fa un mes i mig poden haver canviat una mica les coses, i no volen aportar més confusió a la que ja tenim tots plegats.
Ahir, per exemple, ho va fer el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyol, José Luis Escrivà, quan va dir que més de la meitat dels treballadors que a l’abril encara eren afectats per ERTO arran de la pandèmia del coronavirus ja han tornat a treballar. Concretament, el 60%. Segons les xifres que ells mateixos han publicat, el 30 de juny la baixada era del 46%. De manera que o bé en set dies centenars de milers de treballadors han tornat a la feina o, senzillament, Escrivà tira pel dret. I això ho va dir durant la intervenció en un fòrum tan important com la reunió ministerial de l’OCDE sobre ‘Inclusió i polítiques d’ocupació per a la recuperació’.
Precisament ho va fer el dia que l’OCDE presentava un informe en què
argumentava que si no es retiraven a temps els incentius a les regulacions temporals d’ocupació, els estats podien acabar finançant llocs de feina que les empreses mantindrien sense necessitat de cap ajut públic i, cosa que és pitjor, alguns altres que ja no són viables. Tot plegat tan sols serviria per a endarrerir ajustos de plantilla inevitables i per a entrebancar la reconversió de treballadors de sectors amb més bones perspectives econòmiques.
Vet aquí, doncs, que l’OCDE alerta sobre els excessos, mentre que aquí els empresaris demanen un nou allargament fins al 31 de desembre. Tots tenen una part de raó. L’OCDE tem, amb motius, que com més s’allargui més augmentarà el risc de frau, mentre els empresaris, com molts del sector turístic que no poden obrir, tenen raó de demanar-ho.
Els ERTO, que han estat la salvació d’un bon feix d’empreses i de molts llocs de feina, s’han convertit en tema de debat. Em sembla bé que sigui així. Però és intolerable que hi hagi gent que no hagi cobrat i que ningú no pugui saber quants són ni doni cap explicació. Això ultrapassa totes les línies vermelles d’allò que pot ser permissible en un estat suposadament desenvolupat. I dic ‘suposadament’, perquè en alguns camps és ben palès que no ho és.
