19.07.2021 - 20:26
|
Actualització: 19.07.2021 - 20:45
Aquesta setmana fa deu anys dels atemptats a la ciutat d’Oslo i a l’illa d’Utoya. El 22 de juliol de 2011 Anders Behring Breivik, un jove noruec de trenta-dos anys i d’extrema dreta va fer esclatar una bomba davant les oficines del primer ministre, Jens Stoltenberg. Va causar la mort de vuit ciutadans i va ferir-ne un centenar més. Hores més tard, anà a l’illa d’Utoya, on les joventuts del Partit Laborista feien uns campaments d’estiu, i hi va matar seixanta-nou persones, entre adolescents i adults.
La policia hauria pogut evitar-ho, segons un informe
L’any següent, una comissió independent d’investigació, anomenada Comissió 22 de Juliol, va concloure que els atemptats s’haurien pogut evitar. Segons la cap de la comissió, Alexandra Bech Gjoery, davant l’edifici governamental hi havia fortes mesures de seguretat amb què s’hauria pogut evitar l’esclat de la bomba. També van concloure que havia fallat l’actuació policíaca a l’illa d’Utoya. Segons que es detalla al document, els cossos de seguretat van trigar més d’una hora a arribar a l’illa per un seguit de malentesos. El govern no va tancar carreteres i això va permetre que Behring conduís durant quaranta quilòmetres fins a arribar a l’illa. L’informe també critica l’actuació de la policia, que va arribar a Utoya setanta minuts després de rebre el primer avís perquè es va seguir malament les indicacions.
Com ho va viure la societat?
La societat noruega no havia viscut cap tragèdia d’aquestes dimensions. La població estava consternada i al començament els mitjans de comunicació ho atribuïen a un atemptat gihadista. Tanmateix, l’any 2011 Noruega era el país que més pressupost destinava a col·laborar amb països del tercer món i, a més, a Europa, era impensable que un atac gihadista es fes amb armes automàtiques.
Una altra hipòtesi tenia un vessant polític, tal com es va confirmar al judici. Fa una dècada el Partit del Progrés, d’extrema dreta, creixia exponencialment fins a convertir-se en la segona força del parlament noruec. Els periodistes del diari Aftenposten –el segon amb més tirada del país– van ser dels primers d’investigar els fets i relacionar els dos atemptats.
Una minisèrie de sis capítols que narra els fets
Aquest vespre TV3 estrena els dos primers capítols d’una minisèrie de sis que narra aquesta història amb personatges ficticis. L’obra no se centra en la crueltat dels esdeveniments, sinó que tracta de fets precedents i mostra de quina manera la tragèdia va afectar diversos perfils socials, com ara periodistes, policies i activistes polítics. També tractarà de conceptes clau de l’estat del benestar que preocupen la societat noruega, com ara els mitjans de comunicació, la sanitat i la policia.
ESTRENA | “22 de juliol”, la sèrie que narra el trauma social que van causar a Noruega els atemptats terroristes d’Oslo i Utoya del 22 de juliol del 2011 #22JuliolTV3
📺Avui, a les 22.05, a @tv3cat
▶️https://t.co/1qyqZIT2v5 pic.twitter.com/yFIVUSkjH6
— Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (@CCMA_cat) July 19, 2021
El fil conductor és una jove periodista noruega que investigava com afectaven les retallades pressupostàries el sistema sanitari d’Oslo. Concretament, se centrava en el servei d’urgències d’un hospital de referència de la capital. Tanmateix, va acabar fent un altre descobriment. Paral·lelament, el documentari mostra l’actuació de la metgessa que li havia filtrat la informació. Ara la dona haurà de salvar la vida dels ferits que arriben a l’hospital. En la sèrie es parla també de qüestions socials que preocupen la societat, com ara el racisme i les retallades a sectors essencials. Per tant, més que fer explícita la tragèdia dels fets, vol demostrar que el model escandinau no va saber anticipar-se a la tragèdia i al trauma social que va causar en la població.
Breivik, condemnat a vint anys de presó
L’autor material dels fets era militant del Partit del Progrés (FRP), d’extrema dreta. Durant el judici, va confessar la matança sense demostrar gens de penediment i va explicar que els joves que participaven en el campament d’estiu els considerava “traïdors a favor de la immigració”. Breivikc, acusat de terrorisme i assassinat premeditat, fou condemnat a la pena màxima de vint-i-un anys prorrogables. Aquest mes podrà demanar la llibertat condicional i, inevitablement, la tragèdia tornarà a ser present a la memòria de la societat escandinava.
