03.10.2016 - 13:17
VALÈNCIA, 3 (EUROPA PRESS)
Una de cada cinc llars de la Comunitat Valenciana seguix baix el llindar de la pobresa tot i que la renda mitjana ha frenat la seua caiguda per primera vegada des del començament de la crisi, com recull la tercera edició de l’Informe anual de conjuntura ‘Anàlisi i perspectives Comunitat Valenciana 2016’ elaborat per l’Observatori d’Investigació sobre Pobresa i Exclusió a la Comunitat Valenciana.
El coordinador de l’Observatori, Enrique Lluch, director del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU-UCH), ha comentat que en esta edició s’observa que algunes xifres macroeconòmiques, com la renda mitjana, milloren per primera vegada des del començament de la crisi, però ha ressaltat, com indica l’informe, que “els sectors més desafavorits no semblen estar aprofitant-se d’esta millora”.
Lluch ha indicat, en un comunicat, que això és així “perquè s’incrementen les desigualtats en la distribució d’esta renda i es mantenen la intensitat i incidència de la pobresa”. A l’observatori col·laboren la Universitat CEU Cardenal Herrera de València, les Càritas diocesanes de la Comunitat Valenciana i la Fundació Foessa.
L’apartat d’anàlisis sobre la situació de les persones més desafavorides a l’àmbit d’esta autonomia ha estat elaborat per Enrique Lluch, al costat del també professor del Departament d’Economia i Empresa de la CEU-UCH Eduardo Esteve i el professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València, Miguel Torrejón.
“El nostre objectiu és analitzar les dades des de l’enfocament de la privació, segons el qual la societat millora en la mesura que milloren els qui pitjor estan”, han exposat estos professionals. Els responsables de l’Observatori. En primer lloc s’ha analitzat la renda mitjana que disposen les llars, tenint en compte la seua mida i composició –“renda per unitat de consum”–, que frena per primera vegada la seua caiguda des de 2007, però amb una pèrdua acumulada fins a 2014 del 8% nominal i del 18,5% real.
El col·lectiu més desafavorit en matèria de renda és el dels joves, entre els quals la caiguda acumulada de renda ha estat del 30% en termes reals, passant dels 17.200 als 12.000 euros. “Tot i que 2014 sembla el punt d’inflexió, este és el primer any de la sèrie en el qual la seua renda es recupera lleugerament”, ha apuntat Enrique Lluch. En contraposició, estan “els majors de 65 anys, les rendes dels quals no estan subjectes a la dinàmica del mercat” i per als quals “l’augment en 2014 ha estat del 5%”.
POBRESA I PRIVACIÓ, ESTABLES
El treball fet apunta que “malgrat el fre en la caiguda de la renda mitjana en 2014 i 2015, la incidència de la pobresa, que inclou a aquelles llars, la renda de les quals per unitat de consum està per baix del 60% de la mitjana –llindar de pobresa–, s’ha mantingut entre 2007 i 2014 entorn del 20%.
“Per tant, a la Comunitat Valenciana seguixen responent a la definició de pobresa una de cada cinc persones”, han insistit els autors de l’informe. La intensitat de la pobresa, que indica el grau que els pobres ho són, s’ha incrementat lleugerament, des de menys del 7% fins a alguna cosa més del 8%.
L’informe apunta que “un altre cop, la diferència de gènere apareix com a rellevant també en les xifres sobre pobresa”. Sobre esta qüestió, Lluch ha afirmat que “a les llars valencians sustentades per dones la taxa de pobresa és gairebé 9 punts percentuals més elevada i la intensitat de la pobresa dobla a la dels homes, d’un 12,8 front a un 5,6”.
Alhora, ha manifestat que la recuperació de la renda mitjana tampoc té encara el seu reflex en el grau de privació de les llars valencianes, determinada per la incapacitat per a afrontar despeses imprevistes. “El percentatge de privació s’ha mantingut per damunt del 40% des del 2010 i encara no s’observa una tendència decreixent els últims anys de recuperació de la crisi i de la renda mitjana”, ha comentat.
“LES DESIGUALTATS EMPITJOREN”
L’Informe de l’Observatori d’Investigació sobre Pobresa i Exclusió de la Comunitat Valenciana reflectix a més que les desigualtats entre els quals més i menys tenen s’han aguditzat entre 2007 i 2014. Així, exposa que el 25% de les llars amb menys ingressos sol controlen el 10% d’ells, mentre que el 25% dels quals més tenen, controlen el 45%, és a dir, un 350% més. “Les desigualtats empitjoren en els extrems”, ha subratllat Enrique Lluch.
En matèria de feina, l’Informe se centra en els treballadors més desafavorits, els que perceben sous inferiors o iguals al salari mínim, al no tenir jornada a temps complet. “En general, la caiguda de les retribucions ha afectat més intensament els col·lectius més febles, amb pitjors salaris de partida”, apunta el professor Lluch. En el cas dels salaris, “són en 2014 un 3,2% inferiors als de 2011, mentre que en la mitjana d’Espanya este descens és sol del 0,2%”. A més, en este últim any, el salari mitjà de les dones ha caigut per damunt del dels homes: un 2,3% respecte del 0,7%.
Pel que fa a la protecció social, l’informe destaca que arriba a menys valencians, amb menys intensitat que en altres comunitats autònomes i està per baix de la mitjana nacional. A la Comunitat Valenciana, els beneficiaris de les rendes mínimes són el 3 per mil de la població, quan la mitjana nacional és del 5,7 per mil.
Respecte a les prestacions per dependència, també la Comunitat se situa per baix de la mitjana nacional: “El 0,87% de la població valenciana és beneficiària d’estes ajudes que concedixen les comunitats autònomes, front a l’1,71% de la població estatal, tot i que cal tenir en compte com una de les principals causes el baix número relatiu de sol·licituds, que sol constituïxen el 6,6% de totes les presentades a Espanya”, destaca Lluch.
