Una conversa reservada i les gestions de Rahola: Jordi Sànchez rere les càmeres del ‘FAQS’

‘Aquesta vegada és un altre decorat’, li diu Artur Mas. ‘No tenim vidres entremig’, li respon Jordi Sánchez. Falten pocs minuts perquè comenci el ‘Preguntes Freqüents’ d’avui i el líder de la Crida i l’ex-president de la Generalitat se saluden efusivament a l’entrada del plató. Somriures i complicitat entre ells, mentre mòbils i càmeres enregistren les estones prèvies de la que serà la primera entrevista a un dels presos polítics independentistes enregistrada a la televisió. Mas esgotarà a mitjanit la pena d’inhabilitació pel 9-N i serà entrevistat després de Sànchez, però ha arribat d’hora a TV3 per saludar-lo.

Sembla que tenen moltes coses a dir-se, i pel posat de tots dos sembla que importants, potser del garbuix en què s’ha convertit la redefinició de l’espai de JxCat, ara que s’acosta l’hora de la veritat electoral. Protegits per la privacitat del trenet, que és la sala on s’esperen els convidats i els periodistes que podrem fer preguntes asseguts a les cadires del plató (i hi ha entrepans, croquetes i fruita per a esmorteir la gana de l’hora de sopar) allarguen la conversa en un racó. Allà dins també hi ha la dona de Sànchez, Susanna Barreda, i l’advocat Jordi Pina, entre més. També l’ha vingut a rebre la presidenta en funcions del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Núria Llorach, a més de la direcció del programa.

Sànchez fa una estona que ha arribat a TV3, ha passat per maquillatge, li han posat el micròfon, ha sortit al next (l’anunci que llança l’últim ganxo als espectadors) i ha saludat vells coneguts. Ens trobem un moment en un racó, mentre els tècnics es barallen amb els cables i les petaques i s’asseguren que el so funcionarà bé. Sànchez està content, molt, perquè avui a la nit és aquí, i té ganes de dir-ho, i ho repetirà també durant l’entrevista: és important que la gent sàpiga com és d’important l’escalf que els presos senten de la gent, que saben que fa tant com pot, que no pot fer més.

Hi ha expectació, el programa és a punt de començar. Tothom és a lloc i Pilar Rahola treu el cap per dirigir-se de lluny al públic: ‘Hi ha nervis?’, els demana. En veure-la, l’aplaudeixen. ‘Hi ha el Jordi aquí, ens hem emocionat’, els diu. El regidor talla l’escena, mana l’imperiós directe: ‘Trenta segons!’

Si per un moment perdéssim el món de vista, i ens oblidéssim que no fa gaires hores que ha sortit de la presó amb un permís de dos dies, que en fa 859 que dorm en una cel·la, ens convenceria el miratge que Sánchez és un animal polític que torna a l’hàbitat natural de les càmeres i els focus, com si res no hagués passat d’ençà del 16 d’octubre de 2017. Però només seria això, un miratge. Perquè és evident que Sànchez ha fet de la presó una prova de resistència que l’ha endurit. Al final, els hauran pres tants anys de llibertat i aconseguiran el contrari de què pretenien, perquè el dirigent de la Crida deixa entreveure, a mesura que Cristina Puig desplega l’entrevista, que ara és molt més que l’ex-president de l’ANC.

Més polític que mai, autoconvençut i versàtil, amb un punt d’autocrítica puntual, amb el discurs calculadament prudent quan no li interessa d’aprofundir en alguna cosa i esmolat i directe quan vol deixar-se anar. I és així com després d’un emotiu relat sobre la vida a la presó, deixa anar un dard enverinat a ERC: ‘A la unilateralitat hi arribem per decisions de desunió de l’independentisme, de tacticisme electoral d’alguns. Hi arribem malgrat que no tots els actors d’aquella taula volien aquella decisió. No sé fins a quin punt, quan una part dels que hi havia en aquella taula i formaven part del govern defensen que cal anar a la declaració d’independència, esperaven que el president Puigdemont convoqués eleccions.’ I així és com culpa d’haver precipitat una DUI simbòlica al principal rival polític de JxCat a les urnes que vindran. I és inevitable de deixar-se endur i imaginar-se el dirigent d’ERC mirant l’entrevista de la cel·la estant, mentre Sànchez s’explica, sense capacitat de rèplica: ‘Jo havia tingut converses amb Oriol Junqueras i no veia aquesta opció.’ I aleshores arrodoneix la seva versió amb un diagnòstic que també valdria per al moment actual: ‘Va passar allò que passa massa sovint: les eleccions porten a rivalitats entre partits.’

Durant els anuncis és habitual que alguns entrevistats es facin fotografies amb el públic. El clàssic dels clàssics és Rahola, que sol aixecar passions entre alguns dels qui vénen, i regala simpatia i abraçades i allò que calgui. Però durant la pausa, Sànchez s’aparta dels focus. No vol agitar ningú. En la foscor, passa els minuts amb Pina i Rahola. Però la periodista no veu clar que Sànchez sigui allà. Creu que ha d’anar a saludar el públic, que en deu estar frisós. Al ‘FAQS’ saben molt bé que l’efusivitat dels assistents ha compromès de vegades la imatge d’imparcialitat a què aspira el programa. No fa gaires dies que Quim Torra va aixecar passions excessives i que diputats de JxCat es van passejar pel plató per donar-li suport amb una desinhibició comprometedora. Abans de començar, ja han advertit als assistents que es controlin quan entri Sànchez, que aplaudeixin amb normalitat i, excepte algun desobedient que s’ha aixecat, tothom ho ha fet així.

Però Rahola insisteix a Sánchez que hi ha d’anar, ho demana a la presentadora, i se l’endú cap al públic. Aplaudiments i petons. En centèsimes de segons un núvol de gent envolta Sànchez i Rahola, fins que el regidor torna amb l’imperatiu del cronòmetre i amb un crit exigeix que tothom torni al seu lloc. Punt i seguit. Continua l’entrevista, a la taula s’hi afegeix Mas i, finalment, Sànchez s’acomiada. Qui sap fins a quan. A les vuit del vespre de l’endemà ha de tornar als Lledoners.