Una conspiració de togues contra l’independentisme al TC que ara culmina

Adela Asúa era vice-presidenta del Tribunal Constitucional espanyol la tardor del 2016. Tenia l’encàrrec de fer la ponència sobre el recurs que el govern basc havia presentat contra la polèmica reforma de la llei que regula aquest tribunal, aprovada d’urgència l’any anterior gràcies a la majoria del PP a les corts espanyoles. Una llei feta i pensada pel govern de Rajoy expressament per a frenar l’independentisme català després de la humiliació que va significar l’èxit del 9-N del 2014. Asúa era partidària de declarar inconstitucional aquella llei, perquè convertia el TC en un poder coercitiu per a l’execució de les seves sentències i l’aplicació de sancions que ultrapassaven allò que era tolerable en un estat de dret; per exemple, atorgant-li la capacitat d’inhabilitar cautelarment càrrecs públics. Però va arribar al ple i es va trobar que solament tenia el suport de dos magistrats.

Va haver d’abandonar la ponència, i finalment el TC va avalar aquella reforma. Però Asúa va denunciar en un vot particular que no l’havien volguda escoltar, i que s’havia actuat per “urgències d’estat”. Era el començament d’una conspiració política i judicial que es va anar allargant i que començarà a cloure ara que justament el Tribunal Constitucional resoldrà (tombarà) els recursos dels condemnats pel Suprem en el judici contra l’1-O. El primer, el de Meritxell Borràs; el darrer, ben entrada la primavera vinent, el d’Oriol Junqueras.

En essència, allò que no volia fer Adela Asúa era convertir el Tribunal Constitucional en un braç executor i coercitiu del govern de Rajoy, contra els dirigents independentistes catalans o contra els enemics polítics que se li posessin al davant. Però la majoria del TC ho veia clar, i després del 9-N havien d’anar per feina: el setembre del 2015 ja presentaven la proposta de reforma de la llei, i el mes següent ja era aprovada. S’hi van presentar recursos, que un any més tard ja eren tots liquidats, com aquest del govern basc. Al qui aleshores n’era president, Francisco Pérez de los Cobos (militant del PP i germà del coronel de la Guàrdia Civil responsable de la violència de l’1-O) se li acabava el mandat. “Urgències d’estat”, va denunciar Adela Asúa. Ho deia així: “Amb aquesta sentència el Tribunal Constitucional ha abdicat del seu propòsit essencial, que és la custòdia de la constitució, davant d’implícites ‘urgències d’estat’. Al meu dissentiment s’uneix una nota amarga per no haver-se pogut dictar una sentència susceptible de ser subscrita per tots els magistrats, perquè, per damunt d’altres consideracions, s’ha prioritzat la celeritat en l’aprovació d’una sentència desestimatòria.”

Per terra, mar i aire

I era així perquè tota la maquinària repressiva de l’estat s’havia engegat i el TC n’era (n’havia de ser) la punta de llança. Just al mateix temps que s’aprovava aquella llei de reforma del TC, a l’Audiència espanyola el fiscal Javier Zaragoza engegava una causa general contra l’independentisme, i ordenava al tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena que investigués prospectivament dirigents independentistes, per si els podia incriminar per rebel·lió o sedició. I això ja va començar entre el 2015 i el 2016.

La mateixa època, precisament, en què el TC va començar a canviar la seva doctrina històrica sobre allò que es podia admetre per a ser discutit i votat al parlament: va començar a fer advertiments, a amenaçar els membres de la mesa i els lletrats de les conseqüències de permetre la tramitació de qüestions que tinguessin a veure amb la unitat d’Espanya. Una nova doctrina restrictiva del TC sobre el Parlament de Catalunya just en un moment en què es començava a desenvolupar un corpus normatiu i legal que havia de permetre de trenar la desconnexió amb Espanya, i que va culminar amb les lleis del referèndum i de transició cap a la independència.

Tenien Carme Forcadell en el punt de mira, amb aquella reforma. La volien deixar fora de joc com a presidenta del parlament en el moment que la cambra havia d’entrar en acció per validar la base legal del referèndum. I el 6 de setembre de 2017 la majoria dels magistrats del TC es preparava per a inhabilitar-la i suspendre-la del càrrec. Però, conscient d’això, Agustí Carles, que aleshores era advocat de Forcadell, es va avançar i va recusar de cop tots els magistrats del TC per un conflicte de competència a l’hora de prendre cap decisió envers ella i les decisions que prengués el parlament. Precisament, per la nova llei del TC aprovada un any abans.

La magistrada Adela Asúa ja assenyalava la “finalitat repressiva, retributiva o de càstig” de les mesures sancionadores previstes en la nova llei pel fet que un càrrec públic es negui a complir una resolució del TC. I poc després la van dur a la pràctica, quan per primera vegada aquest tribunal va fer ús d’aquesta prerrogativa, imposant unes sancions estratosfèriques als membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O: 12.000 euros diaris. La sindicatura es va haver de dissoldre.

El dret violat que ho anul·laria tot

Després la via repressiva va restar a les mans de l’Audiència espanyola i, finalment, del Tribunal Suprem, fins a la sentència del judici. Però allò que va començar al TC acaba al TC. Els recursos d’empara que va anar rebent durant els dos anys llargs que els presos van romandre tancats sense sentència, denunciant les violacions de drets fonamentals de què havien estat objecte durant el temps de presó preventiva, van ser curosament desats en un calaix. I ara, un any i tres mesos després de la sentència del Tribunal Suprem, començarà a resoldre, amb comptagotes, els recursos de tots els condemnats.

Començarà per aquells que no van tenir penes de presó: Meritxell Borràs i Carles Mundó. Deixarà per al final els presos amb més anys de condemna. Però aquest primer recurs que resoldrà, el de Meritxell Borràs, ja és molt determinant, perquè el TC s’haurà de pronunciar sobre la vulneració del dret de tenir un jutge predeterminat per la llei. És un dret fonamental de primer ordre, perquè és pensat per impedir que a un ciutadà li imposin un jutge o un tribunal concret per alguna motivació especial. És precisament el dret fonamental que la justícia belga considera que el Tribunal Suprem vulnera quan demana l’extradició de Lluís Puig. I per això l’ha denegada.

Ara el TC haurà de decidir si fa coincidir el seu criteri amb el de tot l’aparell judicial d’un altre estat de la Unió. Sembla que no serà així, perquè ja han filtrat la decisió a la premsa espanyola, abans de sotmetre-la a deliberació. El TC donarà suport al Suprem. Si no fos així, el judici i les condemnes s’haurien d’anul·lar automàticament. I això no passarà pas, almenys a Madrid. Altrament, la conspiració de “les urgències d’estat” no seria rodona. Segurament caldrà esperar a Estrasburg… o a Luxemburg.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

• Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
• Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
• Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
• 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
• Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
• Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
• Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
• 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
• Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
• Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
• Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
• Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
• Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
• Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
• Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
• Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
• Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
• Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
• Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
• Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
• Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
• Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
• Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
• Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
• Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
• Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
• Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
• Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
• Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
• Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
• Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
• Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
• Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
• Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
• Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
• Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
• Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
• Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
• Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
• Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
• 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
• Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
• Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
• Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
• Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
• Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
• Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
• Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
• Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
• Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
• Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
• Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
• Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
• 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
• Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
• 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
• 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
• Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O
• Dia 52, 12 de juny: Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena
• 19 de juny: Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general
• 21 de juny: El primer capítol de la condemna, amb insult a l’ONU inclòs
• 6 d’octubre: Tres fets greus que deixen via lliure a Marchena
• 8 d’octubre: Què pot passar dilluns a Luxemburg amb Oriol Junqueras?
• 13 d’octubre: Guia per a llegir la sentència: set claus i un símptoma de crisi d’estat
• 16 d’octubre: El greu atac de Marchena contra ‘la ciutadania rebel’ de Catalunya
• 3 de novembre: Comencen els paranys en el llarg camí de la sentència contra el procés cap a Estrasburg
• 20 de gener del 2020: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O
• 25 de gener del 2020: Els despropòsits més vergonyosos dels fiscals al judici contra Trapero
• 1 de febrer del 2020: L’arrogància de Millo durant l’1-O és avui una arma contra Pérez de los Cobos
• 8 de febrer del 2020: Guàrdies civils venjatius passant males estones amb l’advocada Tubau
• 15 de febrer del 2020: Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S
• 7 de març del 2020: L’home que va sentir què es deien Trapero i Cobos quan van quedar sols en aquell despatx
• 13 de juny del 2020: La por dels fiscals del cas Trapero: a punt de perdre quan guanyaven sense haver de jugar
• 20 de juny del 2020: El rerefons de les llàgrimes d’Olga Tubau
• 22 de juliol del 2020: ‘Per què sóc aquí?’ Una conversa del gènere fantàstic entre Mireia Boya i un fiscal empipat
• 14 d’octubre del 2020: Exploreu el camí que va obrir Marchena sense saber-ho
• 22 d’octubre del 2020: Per què la sentència sobre Trapero és una bomba dins l’estat profund
• 4 de desembre del 2020: Un 36.2 encobert: així és l’estratègia del Suprem per a humiliar els presos polítics