Una condemna milionària contra Greenpeace als Estats Units fa perillar el futur de l’organització

The Washington Post · Anna Phillips

Un jurat de Dakota del Nord ha sentenciat que Greenpeace haurà de pagar 667 milions de dòlars en danys i perjudicis a l’empresa petroliera que gestiona l’oleoducte Dakota Access, per difamació. La decisió, anunciada ahir, és un cop financer molt greu per a Greenpeace, que alerta que el veredicte pot dissuadir futures campanyes de protesta.

El judici, fet al tribunal del comtat de Morton, a Mandan (Dakota del Nord), s’ha centrat en el paper de Greenpeace en les protestes contra la construcció de l’oleoducte Dakota Access, una mobilització que va esdevenir un punt d’inflexió cultural als Estats Units, fa vuit anys. Durant mesos, milers de persones es van aplegar a Cannon Ball, prop de la reserva sioux de Standing Rock, per oposar-se al projecte. L’empresa Energy Transfer va acusar Greenpeace d’incitar les protestes i encoratjar la violència per perjudicar-ne la reputació. Energy Transfer, amb seu a Dallas, és responsable d’aquest oleoducte de gairebé 2.000 quilòmetres que transporta petroli dels camps de Bakken (a l’oest de Dakota del Nord) fins a Illinois.

Greenpeace ha confirmat el veredicte i ha assegurat que tan sols va tenir un paper marginal en les mobilitzacions. Grans organitzacions ecologistes diuen que la demanda és una maniobra d’intimidació per a silenciar la llibertat d’expressió i els intents d’aturar noves perforacions petrolieres i gasístiques. Greenpeace ha anunciat que recorrerà contra la sentència.

“La companyia Energy Transfer ha menystingut descaradament les veus de la tribu sioux de Standing Rock aquestes tres setmanes”, ha declarat Deepa Padmanabha, assessora legal sènior de Greenpeace als Estats Units. “Si bé també han provat de tergiversar la veritat sobre el paper de Greenpeace en les protestes, nosaltres hem refermat el nostre compromís indestructible amb la no-violència en cada acció que emprenem.” I ha afegit: “Tothom hauria d’estar preocupat per la salut futura de la Primera Esmena [de la constitució nord-americana], i per demandes com aquesta, que volen destruir el nostre dret de protesta pacífica i a la llibertat d’expressió.”

Energy Transfer, que ha confirmat l’import de la indemnització, considera que la seva demanda no és pas cap atac contra la llibertat d’expressió, sinó una qüestió de legalitat. “Ens satisfà que Greenpeace hagi estat responsabilitzada de les seves accions contra nosaltres, però aquesta victòria és sobretot per a la gent de Mandan i de tot Dakota del Nord, que va haver de suportar l’assetjament i les interrupcions constants causades per uns manifestants finançats i entrenats per Greenpeace”, ha dit Vicki Granado, portaveu de l’empresa. “També és una victòria de tots els nord-americans respectuosos amb la llei, que entenen la diferència entre el dret de llibertat d’expressió i l’incompliment de la llei.”

Per Greenpeace, el veredicte pot significar la fi de la seva filial als Estats Units, que té cinquanta anys d’història. El 2023, l’últim any amb dades fiscals disponibles, l’organització va registrar uns ingressos d’uns 40 milions de dòlars i tenia 191 treballadors.

Michael Gerrard, director del Centre Sabin de Dret del Canvi Climàtic (Universitat Colúmbia), ha dit que la sentència probablement no impedirà que els activistes continuïn oposant-se a la perforació de petroli i gas o a les empreses d’oleoductes. Tanmateix, creu que podria fer créixer la por d’interrompre projectes de combustibles fòssils com oleoductes, mines o centrals elèctriques en construcció. “Això envia un missatge dissuasiu contra les protestes pel clima, contra qualsevol cosa que interfereixi directament en la producció de combustibles fòssils”, ha dit.

El cas s’ha centrat en nou declaracions de Greenpeace en què acusava Energy Transfer d’utilitzar tàctiques agressives contra els manifestants i de profanar tombes. L’empresa sosté que aquestes declaracions, a més de falses, formaven part d’una “immensa campanya de difamació maliciosa” que va perjudicar les seves relacions amb els bancs finançadors de l’oleoducte.

Els advocats d’Energy Transfer també han acusat Greenpeace de pagar manifestants professionals, organitzar entrenaments per als activistes i enviar-los cadenats perquè es lliguessin a la maquinària de construcció. Inicialment, l’empresa va demanar 300 milions de dòlars per pèrdua de finançament, pel cost de relacions públiques i pel retard de cinc mesos en la construcció de l’oleoducte.

Durant el judici, Greenpeace ha defensat que va tenir un paper menor en unes protestes que va encapçalar la tribu sioux de Standing Rock. Els membres de la tribu consideraven que l’oleoducte amenaçava terres sagrades i subministraments d’aigua, i temien que una fuita o trencament prop del pas sota el riu Missouri contaminés l’aigua potable de la reserva. Energy Transfer va defensar que l’oleoducte era segur i que aquesta construcció aportaria milions de dòlars a l’economia local. El juny del 2017, la companyia ja bombava petroli cru gràcies a la nova infrastructura.

Com moltes associacions ecologistes, Greenpeace va donar suport a la tribu i a les protestes contra l’oleoducte. Els advocats de l’organització han explicat que Greenpeace va comprar subministraments per condicionar el campament de protesta per a l’hivern i va pagar el viatge d’un grup d’entrenadors indígenes que van anar a Standing Rock a ensenyar principis d’acció no-violenta. Ha refusat l’acusació de ser una “gran manipuladora” que es va aprofitar de les protestes per avançar la seva agenda i ha insistit que les declaracions per les quals ha estat demandada no eren exclusives, sinó que més grups de defensa les havien fetes o compartides.

Energy Transfer va interposar la primera demanda contra Greenpeace en un tribunal federal el 2017, però un jutge la va desestimar per manca de proves. Llavors, el 2019, la companyia va presentar la demanda per difamació als tribunals estatals.

Scott Segal, cap de polítiques públiques de la firma d’advocats Bracewell LLP, que representa nombroses empreses energètiques, ha dit que la pretensió de Greenpeace que les protestes eren accions directes protegides “té conseqüències directes” quan es danyen infrastructures i negocis. “És evident que Greenpeace es va prendre moltes llibertats amb tot allò que va explicar a la gent sobre el projecte”, ha afirmat. “Ara el jurat li ha recordat que la ‘llibertat d’expressió’ no inclou el dret de difamar, interrompre i destruir.”

Abans del judici, Greenpeace havia demanat reiteradament que el cas es traslladés fora del comtat de Morton, argumentant que allà no hi podia tenir un judici just. En una petició al Tribunal Suprem de Dakota del Nord, els advocats de l’organització van afirmar que les protestes havien alterat tant la vida quotidiana a la regió que molts possibles jurats s’hi havien vist afectats personalment. Alguns altres treballaven a la indústria petroliera o hi donaven suport, segons Greenpeace. Les peticions van ser denegades.

Durant el judici, un grup independent d’observadors ambientals i advocats ha criticat el procés, que consideren molt esbiaixat contra Greenpeace. Scott Wilson Badenoch Jr., advocat visitant de l’Environmental Law Institute, que es va desplaçar a Mandan per seguir el cas, ha dit que, durant la selecció del jurat, set membres dels onze escollits treballaven en la indústria dels combustibles fòssils o tenien familiars que hi treballaven.

El cas ha estat seguit amb atenció pels defensors del medi i de la llibertat d’expressió. Els activistes denuncien que, com més va, més sovint són objecte de demandes estratègiques contra la participació pública (conegudes per SLAPP), iniciades per grans empreses per silenciar-los i sotmetre’ls a un litigi car i prolongat. Més de trenta estats dels EUA tenen lleis contra aquestes demandes; Dakota del Nord, no.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb