11.02.2016 - 22:00
|
Actualització: 14.02.2016 - 15:44
Després del caos que es va viure dimarts al servei de rodalia de Renfe, s’ha tornat a parlar molt sobre la inversió que s’ha fet a Barcelona per millorar la xarxa ferroviària. Si es compara amb la que ha rebut Madrid, es fa molt evident la desigualtat entre totes dues ciutats. Repassem-ne les dades tot seguit.
Barcelona té 450 quilòmetres de rodalia, més que no pas Madrid, que en té 375. Tanmateix, durant aquests últims vint anys no se n’ha construït cap quilòmetre a l’àrea metropolitana de Barcelona. En canvi, en aquest mateix període la rodalia de la capital espanyola ha guanyat 84 quilòmetres.
Si mirem la construcció de noves estacions, també hi veurem una diferència clara. La xarxa de rodalia de Barcelona té més estacions (107) que no la de Madrid (99), perquè abasta més quilòmetres. Però aquests darrers vint anys només s’han inaugurat vuit, mentre que a Madrid se n’han fet vint de noves.
A Madrid també hi ha més circulació de trens i passatgers que no pas a Barcelona. En concret, hi circulen prop de 1.500 trens cada dia, amb una mitjana de 950.000 passatgers. La xifra a l’àrea metropolitana de Barcelona és força inferior: 826 trens el dia i 345.000 passatgers.
També tenen una gran importància els quilòmetres de via única que hi ha a la xarxa de rodalia de totes dues ciutats. La via única és un problema, perquè redueix els temps de circulació i perquè cada vegada que hi ha una avaria o un retard s’hi origina un coll d’ampolla que repercuteix a tota la xarxa. Barcelona té 80 quilòmetres de trams amb via única, mentre que a Madrid només n’hi ha 28.
La diferència al metro
Pel que fa al servei del metro, també cal repassar les xifres. El de Barcelona té 123 quilòmetres, 165 estacions i 11 línies. El de Madrid, en canvi, 294 quilòmetres, 301 estacions i 15 línies.
Des de l’any 2000, la xarxa de metro de Madrid ha augmentat de 124 quilòmetres i la Barcelona de 32, una xifra que inclou el tram de la línia 9 fins a l’aeroport del Prat que entra en servei avui.
Val a dir que la línia de metro fins a l’aeroport de Barajas va començar a funcionar el 1999, la de València el 2007 i la de Barcelona no s’ha estrenat fins ara. I encara no arriba al centre de la ciutat, sinó que de moment la connexió és fins a la Zona Universitària.
Vegeu el vídeo de l’espai ‘La Pissarreta’ del Punt TV, en què Vicent Partal analitza aquesta inversió ferroviària:
Una de les moltes dades del vídeo, el nombre d’estacions obertes, és equivocada. L’usuari de twitter @Maquinistilla l’ha corregit en aquesta sèrie de piulades. Pel que fa al nombre de passatges en zones de via única la referència és a quanta gent hi viu, no al dia.
@vpartal @VilaWeb Con independencia del "error" de los 500.000 viajeros/día en vía única, le recuerdo las estaciones nuevas de este siglo:
— Maki (@Maquinistilla) 12 febrer, 2016
@vpartal @VilaWeb Montmeló (la única según él), Terrassa-Est, El Prat o Granollers-Las Franquesas. También hay que recordar que hace…
— Maki (@Maquinistilla) 12 febrer, 2016
@vpartal @VilaWeb unos 5 años se abrió al servicio de viajeros la R8, es decir 3 estaciones más nuevas: Sant Cugat, Rubí y Cerdanyola Univ.
— Maki (@Maquinistilla) 12 febrer, 2016
@vpartal @VilaWeb Y otras 2 estaciones (esto es para vacilar) nuevas son Riu Ter y Riu Fluvià. O sea, unas 8 estaciones nuevas y no una…
— Maki (@Maquinistilla) 12 febrer, 2016
@vpartal @VilaWeb … cómo dice el Sr. Partal. Ah, e incluyamos la R8 como "Red nueva", ya que hasta el 2010 o 2011 no "existía".
— Maki (@Maquinistilla) 12 febrer, 2016
@vpartal @VilaWeb Para acabar, rectificará el Sr. Partal su "videonoticia" o seguimos jugando a "mentimos y aquí no pasa nada"?
De nada.— Maki (@Maquinistilla) 12 febrer, 2016
