08.09.2017 - 14:55
La UDEF relaciona esta extreballadora de la SGAE i un fotògraf amb la promoció del fill artista de l’exdirectora de l’IVAM
VALÈNCIA, 8 (EUROPA PRESS)
Dos informes policials incorporats a la causa sobre presumptes irregularitats en l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) durant l’etapa al capdavant de Consuelo Ciscar relacionen una extreballadora de la SGAE a la Xina i un fotògraf en l’estructura “organitzada” per a impulsar la carrera artística del fill de Ciscar, Rafael Blasco Ciscar, ‘Rablaci’. En un dels correus localitzats per la policia, la col·laboradora de Consuelo Ciscar l’advertix de les dificultats de promocionar-ho en el país asiàtic: “Vendre un infant de 20 anys com a artista a la Xina és més difícil que vendre frigorífics a Alaska”.
Així es desprèn de dos informes datats a l’agost per la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) aportats a la causa que se seguix en el jutjat d’instrucció número 21 de València per suposats delictes de prevaricació, falsedat documental i malversació i en la qual estan investigades fins al moment una desena de persones, entre elles l’exdirectora de l’IVAM, Consuelo Ciscar; Rablaci –fill de Ciscar i de l’exconseller de Solidaritat ‘popular’ Rafael Blasco, a la presó pel frau en les ajudes a la cooperació–; i l’exresponsable de l’àrea tècnic artística del museu, Raquel Gutiérrez.
Un dels informes, al qual ha tingut accés Europa Press, assegura que una treballadora de la SGAE entre novembre de 2000 i gener de 2013 i que va ocupar el càrrec de delegada d’esta entitat a la Xina va ser la persona que “va promocionar Rablaci” davant una associació artística d’eixe país “ocultant que era fill de la directora de l’IVAM i aconseguint-li museus on poguera exposar les seues obres malgrat ser molt jove i sense currículum”. A més, apunta que, encara que va ser esta dona la que va realitzar les gestions, el seu marit va ser contractat per l’IVAM de 2008 a 2011 per a la coordinació cultural del museu a Àsia, per la qual cosa va cobrar 284.000 euros.
La dona i el seu marit van assegurar a la Policia que cap d’ells hi havia comissariat exposicions del fill de Consuelo Ciscar a la Xina. Ella va afegir que en qualitat de membre de l’Associació Internacional Cultural de Xangai (SICA) havia ajudat “desinteressadament” nombrosos artistes, entre ells Rablaci.
No obstant açò, la UDEF dóna dades que “contradiuen contundentment” la versió d’esta dona, ja que va figurar com a cocomissària de la mostra itinerant ‘Matter and Spirit’ de Rablaci, i arreplega comunicacions que proven la relació de “confiança” que mantenia amb Consuelo Ciscar.
“Com vullga que l’activitat de comisariat requerix un esforç personal considerable difícil d’oblidar, cal inferir (…) que esta omissió poguera tindre com fi ocultar la seua participació en la promoció de la carrera a Àsia del fill de la directora gerent de l’IVAM; per al qual el seu marit hauria obtingut diverses contractacions per a la seua coordinació cultural i gestió d’espais en eixe mateix continent”, explica la UDEF.
“M’HO TREBALLE QUE ET DEFEQUES”
En varis dels correus electrònics, esta col·laboradora de Consuelo Ciscar li insistix en les reticències que hi ha a la Xina sobre la qualitat de Rablaci i en l’esforç que està realitzant per a la seua promoció. Així, en un mail d’octubre de 2008 explica a Ciscar que li va donar a la propietària del museu d’Hong Miao “el catàleg de Rablaci” i que ella va posar “el crit en el cel” perquè l’artista “era molt jove i no anava a agradar a la Xina”. Al novembre d’eixe mateix any, va redactar un altre missatge que deia: “A voltes pense que t’has cregut que jo ací sóc la reina del mambo i NO, m’ho treballe que et defeques”.
La Policia subratlla que esta dona era “una persona de confiança de Consuelo Ciscar”, tal com es desprèn d’un altre mail, de desembre de 2008, en el qual parla que havia allotjat una de les filles de Ciscar casada amb Juan Carlos Lledó –exdirector financer de l’IVAM també investigat en la causa– i recalca: “El rep en la meua casa perquè està amb la teua filla, però em pareix més tonto que Abundio”.
El següent correu “desvetla” que l’extreballadora de la SGAE va ocultar als membres de SICA, institució amb la qual l’IVAM intercanviava exposicions, que Rablaci era fill de la directora del museu. Açò era a causa que “van sospitar” del gran interés demostrat en un artista tan jove.
“Per descomptat no he dit que és el teu fill i pense que és millor no dir-ho, el seu tu ho veus d’una altra forma, per favor, dis-m’ho, perquè em van dir diverses vegades que com tenia tant interés per un artista tan jove, allí vaig balbucejar que era molt bo i que a més preferia ajudar, presentar i promocionar a artistes jóvens que a consagrats ja (cosa que és veritat) i que tu també tenies interés en ell i per açò de pas a Índia venies a la inauguració, amb el que alucinaron més”, va escriure.
En un altre mail de desembre de 2008, la dona es mostra molesta amb el tracte rebut per Consuelo Ciscar i li retrau: “Em pregunte que per què en comptes de parlar-me d’eixa forma disciplent que em parles no comences a fer-me un monument. Perquè vendre un infant de 20 anys com a artista a la Xina és molt més difícil que vendre frigorífics a Alaska”.
Este to s’endurix en un missatge de març de 2009, en el qual li diu a l’exdirectora de l’IVAM que “ha perdut el nord i se t’oblida que el més important de tot és haver ficat a la Xina un magnífic artista amb un xicotet problema, que té 21 anys, i això ací és més que impossible, igual algun dia t’ho diu un tocacollons dels quals t’agrada envoltar-te i t’ho creus, perquè ja veig que a mi no”.
“EM SOBRA LA MARE DE LA PANTOJA”
I afig: “Em sobra la mare de la Pantoja, o siga tu, en cada inauguració; em sobra el pare de l’artista, que tampoc pinta res en la inauguració, tornat a insistir-te que estic a la Xina i que ací si inaugura el cònsol d’Espanya, encara que siga un tocacollons com és el cas que ens ocupa, o l’ambaixador és el que dóna prestigi a l’artista davant els xinesos. D’altra banda, si l’artista no el presenta l’IVAM i no és fill de ningú (com ja m’han preguntat) quina c… pinta la directora de l’IVAM en totes les inauguracions”.
Per tot açò, la UDEF creu que la “confiança” depositada en esta coneguda per Ciscar “podria explicar les diverses irregularitats constatades en la contractació de la coordinació cultural de l’IVAM a Àsia, firmada entre el museu i el seu marit. Apunta que en esta contractació, l’home va poder tindre un paper “merament nominal”, i que era la seua esposa “la responsable real”.
Pel que fa al segon informe, consultat també per Europa Press, la UDEF sosté que l’anàlisi de diversos mails “corroborarien” que un fotògraf de l’IVAM “va participar activament en la promoció artística i/o professional” de Rablaci “més enllà dels motius purament docents” que el treballador va al·legar quan li va ser presa declaració.
“Més encara –continua– estos arxius confirmarien que durant diversos anys (2008, 2009, 2010 i 2012) va formar part d’eixe grup de persones organitzades jeràrquicament en el si de l’IVAM que tenien per objectiu construir la carrera artística del fill de la directora, rebent per a açò indicacions d’esta i de Raquel Gutiérrez a les quals, a més, rendia compte. Concretament, la seua tasca consistiria a realitzar i editar ell mateix les fotografies de les obres de Rablaci que posteriorment van ser utilitzades en els seus catàlegs”. El treball “no era baladí, ja que a través de les seues fotografies publicades i els seus catàlegs, Rablaci podia mostrar la seua obra al món”.
