27.01.2016 - 22:00
|
Actualització: 27.01.2016 - 22:20
Aquest vespre es presentaran el grup Constituïm i els aspectes principals de l’avantprojecte de constitució per a la República Catalana que prepara. La feina del grup consisteix a fusionar els tres esborranys presentats a principi de 2015 —unanovaconstitucio.cat, encapçalat per Santi Vidal; constitucio.cat, dirigit per Oriol Vidal Aparicio; i Enginyers per la independència, coordinats per Joan Fonollosa— per a elaborar un text definitiu que serà lliurat al parlament a final d’abril. El grup és format per advocats i gent vinculada al món judicial, però també hi participen periodistes, enginyers, economistes i emprenedors, entre més. Un dels impulsors del projecte és Eduard Vinyamata, expert en seguretat i conflictes i director del Campus per la Pau de la UOC.
A la presentació d’avui, Eduard Vinyamata hi explicarà la proposta que fa el grup en relació amb la seguretat, la defensa i la qüestió de l’exèrcit en un futur estat català. Es basa en les idees que Vinyamata ja ha treballat prèviament en el seminari ‘Estat de pau‘, organitzat pel col·lectiu Pau i Treva. A continuació us expliquem quina és la proposta de seguretat i defensa d’aquest grup, que avui tindrà continuïtat a través de Constituïm:
Catalunya, declarada ‘estat de pau’
La proposta del grup de Vinyamata és que Catalunya es defineixi en la constitució com un ‘estat de pau’. El grup ho explica així: ‘On el concepte de seguretat armada (exèrcit i armamentisme) sigui substituït pel de seguretat humana (cohesió social, cooperació i cossos policíacs i de protecció civil especialitzats).’ I continua: ‘En aquesta opció per la seguretat humana, cal repensar tant la seguretat interior com la seguretat davant d’agressions exteriors i, també la participació en les estructures de seguretat europees i internacionals.’ Vegem en què consisteix concretament aquesta proposta:
Seguretat interior. La seguretat interior dels ciutadans ha de ser garantida per un conjunt de cossos de protecció civil i policíacs, especialitzats en situacions de risc i d’emergència, distribuïts per tot el territori, que col·laborin en l’organització i cohesió del teixit social: policies, bombers, agents rurals, forestals, ambientals, assistents i treballadors socials, etc.
‘L’únic cos armat –diu el grup– ha de ser un cos de policia amb diferents especialitzacions, sota estricte control democràtic i amb mitjans adequats, sempre tan poc repressius i destructius com sigui possible.’ Quins serien els objectius d’aquest cos armat policíac?: ‘La lluita contra la delinqüència comuna, màfies, terrorisme, ciberatacs i ordre públic són algunes de les seves missions.’
Seguretat per a casos d’agressions exteriors i de fronteres. El seminari ‘Estat de pau’ va concloure que a Catalunya no hi havia amenaces previsibles dels estats veïns que justifiquessin ‘una estructura militar que, en tot cas, sempre seria inferior i per tant ineficaç’. I afegí: ‘Les amenaces exteriors previsibles de grups terroristes o grups criminals internacionals són més defensables amb uns bons sistemes d’informació, d’intel·ligència i de policia.’ La proposta conclou: ‘Catalunya pot innovar amb la creació d’unes estructures diferents i eficients, com la defensa civil no violenta.’
Seguretat internacional. Conscients de les responsabilitats exigides als estats integrats en organitzacions suprastatals, els impulsors de la proposta de seguretat i defensa diuen: ‘Catalunya no s’ha d’inhibir de la seguretat internacional, sinó que hi ha de prendre part de forma decidida, aportant allò que sap fer i que pot fer més bon servei.’ Per això, ha de disposar d’uns ‘serveis d’informació i d’intel·ligència de màxim nivell per tal de controlar els grups terroristes i de crim organitzat internacional i impedir que el territori propi n’esdevingui base operativa’.
A més, el grup de Vinyamata proposa de ‘disposar de cossos de policia, cossos civils de pau i cossos de protecció civil, amb capacitat de mobilització immediata fora de les fronteres i amb mitjans adequats per a la intervenció, tant en situacions de conflicte com en la gestió de crisis humanitàries de diferents tipus’. En tot moment es descarta la creació d’un exèrcit de defensa per a la Catalunya independent.
Organismes internacionals. Per a complir aquest compromís amb la seguretat internacional, el seminari proposa la incorporació a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), a la Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE (PCSD) i a l’ONU, a més de posar a la seva disposició tots els instruments esmentats abans. En canvi, es descarta la incorporació a l’OTAN: ‘Com que és un bloc militar, està contraindicada amb la missió i el paper que Catalunya vol adoptar en el concert internacional.’
Agència de seguretat nacional i unitats especialitzades dels Mossos d’Esquadra
La proposta que Vinyamata explicarà aquest vespre en la presentació de Constituïm inclou la creació d’una agència de seguretat nacional que farà les funcions de seguretat i defensa que tradicionalment han fet els exèrcits, però que basarà l’acció en la intel·ligència i els serveis d’informació. L’estalvi de les infrastructures militars serviria per a bastir una bona estructura d’intel·ligència —amb mentalitat preventiva— i per al combat per la guerra cibernètica i la seguretat electrònica.
Per a les accions de defensa en cas de possibles atacs, el grup que prepara l’avantprojecte de constitució pensa a dotar els Mossos d’Esquadra d’unitats especials d’intervenció —més enllà dels Grups Especial d’Intervenció (GEI)—, que serien unes unitats d’elit molt especialitzades i que també es posarien al servei de la seguretat internacional.
