07.09.2015 - 19:00
|
Actualització: 07.09.2015 - 19:35
L’ANC ha elaborat un informe que fa una predicció dels nous llocs de treballs que es crearien en cas d’assolir la independència. L’estudi, elaborat per l’economista Josep Maria Vázquez i que porta el nom d”Aproximació als llocs de treball de la independència’, parteix de la base que la creació d’un futur Estat Català obligaria a implantar serveis públics que fins ara pertanyen a Espanya. Això es podria fer des del moment en què la Hisenda Catalana disposi de recursos financers propis, és a dir, quan comenci a cobrar els impostos.
Els càlculs de l’informe diuen que en un escenari ideal es podrien crear fins a 475.000 llocs de treball i una reducció de l’atur del 7%. Amb tot, l’estudi afirma que tot depèn de les decisions polítiques que es prenguin i de les inversions que es facin.
Més inversió, més llocs de treball
El Pacte Nacional per a les Infraestructures 2009-2020 preveia una inversió mitjana de 4.500 milions d’euros anualment. Però a a la realitat s’han convertit en poc més de mil milions que Espanya ha invertit al Principat aquest 2015. L’estudi en qüestió proposa un escenari conservador en què la inversió en infraestructures arribaria fins a un total de 5.000 milions d’euros. Aquesta xifra és proporcional a la d’altres països europeus. Si es tenen en comptes les dades d’anys anteriors, aquesta inversió de 4.000 milions d’euros addicionals suposaria la creació d’un total de 44.404 llocs de treball directes.
L’augment de competències
Una autodeterminació suposaria la necessitat de crear noves estructures que ara mateix corresponen a l’estat espanyol. Tanmateix, la diferència de polítiques entre els dos estats i la possibilitat de dissenyar estructures més eficients, no permeten calcular d’una forma exacta quants treballadors caldria incorporar. A més, algunes administracions es podrien aprofitar i es duplicarien. Així, per fer un càlcul aproximat, l’estudi considera la hipòtesi que Catalunya requeriria un 7,5% dels llocs de treball que hi ha actualment a l’administració espanyola. Això significaria la creació de 5.250 llocs de treball per suplir les funcions que ara fa Madrid, els quals s’afegirien als 18.257 treballadors que l’estat espanyol ja té a Catalunya.
L’Agència Tributària de Catalunya, el Banc Central, l’ampliació de l’IDESCAT, la justícia, a seguretat social, la seguretat interna i internacional, la política exterior, la sanitat i altres sectors també necessitaran una ampliació de llocs de treball més enllà dels que ja disposen actualment. També l’ensenyament, on s’hauria de recuperar l’equilibri que hi havia abans de les retallades entre professors i alumnes.
En total els nous llocs de treball directes de les administracions públiques i els sectors concertats que acabem d’anomenar seran 49.400. En la següent graella podeu veure un càlcul aproximat d’aquesta distribució sumada als 44.404 llocs de treball directes que es crearien arran de l’augment d’inversions. En total, 94.000 llocs de treball directes. Si a aquests li sumem els llocs de treballs indirectes i induïts, la xifra arriba fins als 285.161 treballadors.
L’escenari ideal
Amb aquesta distribució dels impostos, les institucions catalanes disposaran encara d’un excedent fiscal d’aproximadament 6.500 milions, el qual es podria destinar al que es vulgui. En el cas que s’invertissin a crear més llocs de treball es podria arribar fins a 190.000 llocs de treball addicionals. Per tant, la república catalana podria apropar-se als 475.000 llocs de treball totals. O el que és el mateix: el 12,5% de la població activa de Catalunya. En aquest supòsit de màxima despesa pública a Catalunya, la taxa d’atur es podria reduir fins al 6,6%. El següent gràfic mostra el nivell d’atur actual i permet compararar-ho amb els 475.000 llocs de treball que crearia la independència.
