Una carta privada de Martín Villa del 1981 causa estupefacció per l’agressivitat contra la Generalitat que ja demostrava aleshores

El 1981 Rodolfo Martín Villa, ministre del primer govern espanyol després de la mort del dictador Francisco Franco, va escriure una carta a Anton Cañellas, advocat, joier, editor i polític de Centristes de Catalunya-UCD, el partit de Martín Villa, en què mostra la seva agressivitat contra la Generalitat catalana. ‘Podem entendre que entre vosaltres Pujol es consideri president, però una altra cosa és que acabi creient-s’ho i actuant al marge. Els responsables de l’estat espanyol no ho podríem permetre’, escriu Martín Villa.

El document, escrit el 6 d’abril de 1981, l’ha fet públic a Twitter l’advocat i historiador Josep Cruanyes. Podeu llegir-lo complet ací:

Un document històric que demostra que l'estat considerava que amb l'autonomia catalana s'havia anat massa lluny.
Ja van començar a pensar amb el 155. pic.twitter.com/0ojXGe8sEe

— Josep Cruanyes i Tor (@pep_cruanyes) July 25, 2018

Martín Villa demana a Cañellas que faci un canvi de rumb i que reconsideri el suport que llavors va donar a Pujol. ‘Mentre Raventós i la seva gent fan gala de prudència, els qui pensàvem que ens eren pròxims faciliten una altra bogeria com la de Companys que pot tornar-nos a menar a un 36. Ja sé que és convenient de ser en aquell parlament, però això no justifica que feu tàndem amb Pujol, i molt menys amb Barrera. És evident que aquesta gent té una concepció de l’estat que no coincideix amb la que hem d’establir’, diu Martín Villa.

En la carta, Martín Villa assegura que està preocupat pel ‘problema català’, més que no pas per la situació al País Basc, perquè allà ‘la nostra gent actua de manera molt més positiva que vosaltres’.

Rodolfo Martín Villa té una ordre de crida i cerca internacional per crims contra la humanitat com a responsable dels fets del 3 de març de 1976 a Vitòria, en què tres treballadors van ser assassinats per trets de la policia armada. Dos van morir dies més tard com a conseqüència de les ferides.

Amb tot, en el document Martín Villa intenta acostar-se al receptor: ‘Els anys que vaig viure a Catalunya vaig intentar adaptar-me als costums i no em va molestar mai de sentir parlar català’, diu a Anton Cañellas.