Una carta escrita durant la Segona Guerra Mundial indica que Pius XII estava al corrent de l’Holocaust

Sammy Westfall · The Washington Post

Una carta que pertany als arxius del Vaticà i que acaba de veure la llum indica que el papa Pius XII sabia que durant la Segona Guerra Mundial milers de jueus morien assassinats a les càmeres de gas dels camps de concentració de la Polònia ocupada. Aquesta troballa desacredita els arguments anteriors de la Santa Seu, que justificaven el silenci del pontífex sobre l’Holocaust durant el conflicte.

Després de dècades de pressió d’historiadors i organitzacions jueves, el 2020, el Vaticà va obrir els arxius secrets del papat de Pius XII, que va encapçalar l’Església catòlica del 1939 al 1958. Amb els anys, s’ha convertit en un dels pontífexs més controvertits per no haver condemnat el nazisme durant la guerra. De fet, alguns crítics l’han anomenat “el papa de Hitler”. Uns altres, entre els quals hi ha el Vaticà, han esgrimit que la seva diplomàcia va salvar vides, evitant una reacció del règim.

El nou document ha revifat el debat. És una carta enviada per Lother Koenig, un jesuïta alemany membre de la resistència contra els nazis, dirigida al secretari de confiança del papa, el reverend Robert Leiber. La missiva, escrita el 14 de desembre de 1942, explica que fins a 6.000 persones, “la majoria polonesos i jueus”, morien cada dia en els “forns de les SS” del camp de concentració de Bełzec, a la Polònia ocupada. La carta, publicada aquesta setmana al diari italià Corriere della Sera, va ser descoberta pel documentalista del vaticà Giovanni Coca, i és una prova més del flux de notícies explícites i detallades sobre els crims nazis que arribaven a la Santa Seu.

Entre els mesos de març i desembre del 1942, uns 450.000 jueus, la majoria polonesos, van ser assassinats al camp de concentració de Bełzec.

Els anys posteriors al papat de Pius XII, els crítics han escrutat els seus actes o la seva suposada inacció durant la guerra. En aquest sentit, alguns supervivents de l’Holocaust han pressionat per congelar la seva santificació.

Quan el 2020 van sortir a la llum els milions de pàgines dels arxius de Pius XII, el papa Francesc va dir que l’Església no tenia “por de la història” i que aquest papat havia tingut “moments de greus dificultats, decisions turmentades de prudència humana i cristiana, que per a alguns podrien semblar reticències”, segons PBS.

Al llibre El papa en guerra (2022), l’historiador i antropòleg David Kertzer argumenta que Pius XII va anteposar l’Església catòlica com a institució al lideratge moral, temorós que l’hostilitat contra Hitler provoqués la ruptura amb alguns països. Inicialment, Pius XII també va pensar que podria negociar amb el dictador Adolf Hitler i temperar l’odi nazi amb diplomàcia, escriu l’autor. Tot i que el papa va actuar amb cautela enmig de les preocupacions inicials que les potències de l’Eix arribessin a controlar Europa, no va canviar el seu enfocament, ni tan sols quan van augmentar les proves i les peticions perquè el Vaticà s’hi posicionés.

“Com a líder moral, Pius XII ha de ser considerat un fracàs”, escriu l’historiador.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb