28.03.2025 - 19:00
|
Actualització: 28.03.2025 - 19:10
Fa dues setmanes, el president d’Esquerra, Oriol Junqueras, va tancar el congrés de Martorell exhibint el control del partit: les tres ponències que es debatien van obtenir el suport del 90%, sense que cap esmena crítica arribés viva al plenari. Però en la tercera part del congrés, la de la renovació de les direccions territorials, s’obre una nova batalla entre famílies, amb la federació de Barcelona al centre de la disputa. Sectors crítics amb la direcció s’han organitzat per presentar Dignitat Republicana, una candidatura alternativa a l’oficialista que encapçala Eva Baró. La integren militants pròxims a Nova Esquerra Nacional i Foc Nou, afiliats que s’havien arrenglerat amb Baró o amb la llista de Patrícia Gomà en l’anterior congrés barceloní. Creu Camacho, presidenta d’ERC a l’Eixample, encapçala la llista, que s’ha registrat avui. Si la federació de Barcelona, amb un miler d’afiliats, és la més important del partit, el casal de l’Eixample, amb uns dos-cents, ha tingut tradicionalment un pes intern igualment notable en l’organització. Miquel Colomé, conseller de districte de Gràcia entre el 2019 i el 2023, és el candidat a la secretaria general, i la regidora Rosa Suriñach aspira a presidir l’assemblea barcelonina. Les eleccions internes seran el 26 d’abril.
Els membres de Dignitat Republicana asseguren que la candidatura es va començar a forjar com a reacció del fallit congrés d’ERC del 13 de juny de l’any passat a Barcelona. La militància havia de discutir i votar el pre-acord per a l’entrada al govern de Jaume Collboni però va ser desconvocat per l’assistència multitudinària de militants, que sobrepassaven la cabuda de l’Orfeó Martinenc. La interpretació interna que se’n va fer era que les veus crítiques a l’acord havien ultrapassat les expectatives de la direcció i s’ajornà sense data, mentre els principals sectors d’ERC mantenien obert l’enfrontament per l’elecció de l’executiva nacional. La cap de files a Barcelona i mà dreta de Junqueras a la secretaria general, Elisenda Alamany, va ser una de les avaladores d’un pacte per a entrar al govern de Collboni, amb què també van tancar files els principals membres de la que havia estat la candidatura alternativa a Baró en l’anterior congrés barceloní, amb Gomà al capdavant. També Ester Capella va anunciar després que donava suport a Junqueras.
La decisió sobre l’entrada al govern de Collboni es va congelar. La candidatura formada ara pels crítics es presenta a les eleccions d’ERC a la federació de Barcelona, amb el compromís de recuperar la democràcia interna que consideren perduda i de respectar la capacitat de decisió dels militants de base tornant a l’assemblearisme. Creuen que el debat intern s’ha silenciat i propugnen una regeneració des de la base. També asseguren que ERC ha de tenir un projecte propi i no ser una “crossa” ni del PSC ni de Junts.
Tant Colomé com Suriñach van donar suport a la candidatura de Nova Esquerra Nacional en les eleccions a la direcció nacional. De fet, Suriñach era independent i es va afiliar al partit en el marc d’un acte de campanya de la llista de Xavier Godàs i Alba Camps, que consistia a registrar una trentena de militants nous. No obstant això, refusen de ser assenyalats com a crítics: es consideren part del partit i no qüestionen l’elecció de Junqueras, malgrat que es presenten com una alternativa a la llista oficialista.
Els altres membres de la candidatura Dignitat Republicana són Begoña Grau (vice-secretaria general d’Organització), Agnès Russiñol (vice-secretaria general d’Imatge i Comunicació), Max Zañartu (vice-secretaria general d’Acció Política, Estratègia i Transició Ecològica), Sheila Vidal (vice-secretaria de Feminismes, LGTBI+ i Ciutadania), Esther Martin (secretaria de Formació), Toni Colomina (secretaria d’Atenció a la Militància i Gent Gran), Joan Miquel Saderra (secretaria de Mobilització), Pati Sarrias (secretaria de Moviments Socials), Nil Font (secretaria de Política Municipal) i Quim Bosch (secretaria de Polítiques Sectorials). A partir d’ara, hauran de recollir un mínim d’una cinquantena d’avals per a mantenir el torcebraç intern.