Una campanya a la mida de Vox

TEMA DEL DIA
Culpables. Si no hi ha cap sorpresa de darrera hora, a les eleccions d’aquest diumenge Vox farà un gran resultat. Totes les enquestes coincideixen que la formació de Santiago Abascal pot arribar a obtenir una cinquantena d’escons, més del doble dels vint-i-quatre que té ara. A partir de dilluns, tothom començarà a buscar culpables d’aquest ascens i l’independentisme té totes les butlletes per a ser assenyalat. De fet, abans de les eleccions, ja s’utilitza aquest ascens més que previsible per atacar l’independentisme.

A cada míting del PSC, a cada entrevista a un dels seus candidats, als debats, els dirigents socialistes apunten l’independentisme com a causant d’aquest ascens. Com és habitual, l’opinió del partit la comparteix una part de l’opinió publicada que veuen en les flames dels aldarulls que hi va haver en les protestes contra la sentència del Suprem espanyol la palanca per a impulsar Vox. La discussió no aguanta un minut: és com acusar els negres de fomentar el racisme dels Estats Units, les dones de provocar les violacions o l’arribada d’immigrants del creixement del racisme. És criminalitzar l’agredit o la víctima per justificar l’agressor. L’estratègia és molt vella.

En el context espanyol actual, les causes de l’ascens de l’extrema dreta són moltes i complexes. Conjunturalment, la qüestió que ha obert la porta a l’extrema dreta és la decisió de Pedro Sánchez de convocar eleccions avançades a l’abril per no haver volgut pactar el pressupost amb l’esquerra i els independentistes. El fracàs de les negociacions per a fer un govern d’esquerres després dels comicis de l’abril és regalar una segona volta a Abascal per a continuar pujant. Per tant, la incompetència de Sánchez hi ha ajudat molt.

Però no som davant un problema de calendari. L’extrema dreta puja perquè ha aconseguit de situar la seva agenda en el centre del debat electoral i les seves propostes són assumides per partits teòricament democràtics, en lloc de combatre-les. Les propostes de Vox sobre Catalunya no són gaire diferents de les que defensen el PP, Ciutadans i el PSOE. Quan Sánchez proposa d’intervenir l’escola catalana, de controlar TV3 i d’il·legalitzar els referèndums, fa seu el marc mental de l’extrema dreta. Les propostes del PSOE en aquesta campanya, pel que fa a Catalunya, no es diferencien del PP, ni de Ciutadans ni de Vox. En aquesta campanya, Sánchez ja no pot apel·lar al vot útil per a frenar l’extrema dreta, perquè el debat ja no és entre dreta i esquerra sinó entre nacionalisme espanyol i independentisme català. I en aquest segon eix, les diferències són mínimes.

Com que Catalunya ha estat el centre de la campanya electoral i tots els partits espanyols, tret de Podem, defensen més o menys la mateixa cosa, han emblanquit Vox. En lloc de fer un cordó sanitari per a aïllar l’extrema dreta, com es fa a molts països europeus, a Espanya els partits n’assumeixen el relat i, per tant, la fan homologable. Hi haurà molts electors de Vox que votaran Abascal sense reconèixer la seva adscripció feixista, perquè ningú no els ha dit, tret de Pablo Iglesias, que són un partit feixista.

No haurà estat Catalunya –ni l’independentisme–, la culpable del creixement de Vox. Probablement, en serà la víctima. Tant Catalunya com el País Basc seran els llocs on Vox obtindrà menys vots. La llavor dels vots de Vox ve d’un franquisme que no va ser jutjat, es mantenen en un hivernacle escalfat per l’anticatalanisme transversal de la política espanyola i germinen quan són regats pels partits i els mitjans de comunicació que els riuen totes les gràcies. Quan es criminalitza l’independentisme, es donen vots a Vox. Quan se censuren artistes, es donen vots a Vox. Quan es decreta l’estat de setge digital, es donen vots a Vox, perquè es crea el marc favorable perquè creixi. Potser algú es pensava que deixant créixer Vox s’afebliria Pablo Casado. Si fos així, seria molt greu.

MÉS QÜESTIONS
ERPV denuncia tres diputats de Vox per haver retirat una pancarta del partit. Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha presentat davant la Junta Electoral Provincial de València una denúncia contra la portaveu de Vox a les Corts Valencianes, Ana Vega, i els diputats d’aquesta formació David Garcia i Miguel Pascual per la retirada, dimarts, d’una pancarta d’ERPV situada en un pont sobre l’autovia A-7 a l’altura d’Ontinyent. En la denúncia, ERPV addueix que l’article 144 de la llei electoral ‘determina que infringir les normes legals en matèria de cartells electorals i espais reservats, així com les normes relatives a les reunions i altres actes públics de propaganda electoral, seran castigats amb multa i/o pena privativa de llibertat’. També demana que se sancionin els diputats i se n’informi el ministeri fiscal perquè investigui els fets. El president d’ERPV, Josep Barberà, denuncia que a l’estat espanyol hi ha ‘un clar retrocés democràtic també en les formes i s’hi donen per vàlids comportaments que en cap democràcia avançada del món s’admetrien’. ‘Les nostres propostes ideològiques i els nostres lemes no han d’agradar necessàriament a la resta de sensibilitats, de la mateixa manera que a nosaltres no ens agraden les de moltes formacions. De fet, a ERPV ens enorgullim de representar tot el contrari que l’extrema dreta de Vox, un partit hereu del franquisme més dur que no oblidem que ha exercit l’acusació particular en l’infame judici contra els nou presos polítics catalans i que demana la il·legalització de tot aquell que pensa diferent.’

El pacte de la Unió Europea amb la Xina protegirà els cítrics valencians. Els vins DO València, Alacant i Utiel-Requena, el Torró de Xixona i el d’Alacant i el segell Cítrics Valencians estaran protegits a partir de finals de 2020, segons l’acord que han assolit la Unió Europea i la Xina. En total, l’acord protegeix cent denominacions d’origen europees a la Xina, de les quals dotze corresponen a l’estat espanyol, i cent denominacions d’origen del gegant asiàtic en el bloc comunitari. A més, la Unió Europea i la Xina han informat que quan faci quatre anys de l’entrada en vigor d’aquest compromís, el seu abast s’ampliarà a 175 referències comunitàries, de les quals 36 pertanyen a l’estat espanyol. El ministre d’Agricultura espanyol en funcions, Luis Planas, ha remarcat que era un pas cabdal per a la protecció de les declaracions de qualitat en un mercat tan important com el de la Xina. Planas ha insistit en el gran potencial del mercat xinès per al sector agroalimentari gràcies al creixement de la seva classe mitjana, en un moment en què és vital obrir mercats.

La inversió territorialitzada del govern balear premia Mallorca. La inversió pública territorialitzada del govern balear per al 2020 cau en el conjunt de les Illes un 7%, fins als 952 milions d’euros, gairebé 75 menys que enguany. Mallorca és l’única illa que l’incrementa, fins a un 16%. Sigui mitjançant transferències corrents i de capital o actuacions de les conselleries i els ens públics, veurà com s’hi inverteixen 608 milions d’euros. Una cinquena part (104 milions) seran per a Palma. Per contra, la inversió del govern baixa a les altres illes. També a Eivissa, que destinarà 12 dels 125 milions d’inversió a Vila, en el primer any que es té en compte la seva capitalitat al pressupost balear. A Formentera s’invertiran 17 milions i mig, i poc més de 99 a Menorca, que en el pressupost d’enguany disposava de 16 milions més. Els comptes del govern inclouen també les aportacions que es fan als consells per a millorar el finançament de cada illa. Així, per exemple, Mallorca rebrà 293 milions, 58 el Consell d’Eivissa, 53 el de Menorca i prop de 9 el de Formentera. El finançament autonòmic dels consells ha crescut d’un 61% aquests darrers sis anys.

El govern inclou els beneficis d’Andorra Telecom per a evitar el dèficit. El govern tornarà a fer ús de tots els beneficis d’Andorra Telecom l’any que ve i, com a mínim, fins al 2023 per mirar de quadrar els comptes del pressupost de l’estat i, d’aquesta manera, evitar que es dispari el dèficit i poder complir la regla d’or. A més, l’any que ve té previst de fer ús de part dels beneficis que l’operadora va aconseguir el 2017 amb la venda de la companyia espanyola MásMóvil, de la qual Andorra Telecom tenia una important part de les accions. L’executiu Martí va decidir de no fer servir cap dels 24 milions d’euros de beneficis extraordinaris fruit de la venda de la participació d’Andorra Telecom a l’operadora espanyola ni en l’exercici 2018 ni el següent. L’any 2020, el govern Espot agafarà quatre d’aquests 24 milions, que es destinaran a accelerar la transformació digital de l’administració general i, com a conseqüència, de tot el país. Així s’indica en el document relatiu al marc pressupostari de l’administració de l’estat per al 2020-2023, que ahir va ser admès a tràmit per la Sindicatura i publicat al Butlletí del Consell General.

Catalunya Nord celebra la Diada del Set de Novembre. La Diada de Catalunya Nord commemora enguany 360 anys de resistència al tractat dels Pirineus, que el 7 de novembre de 1659 va partir el país en dos. Avui, com cada dijous a les 18.30, s’ha fet la concentració al peu del Castellet de Perpinyà en solidaritat amb els presos polítics catalans. Posteriorment, al Casal de Perpinyà, s’ha fet una xerrada sobre ‘El servei públic a Catalunya Nord, l’estat de la qüestió’, que ha acabat amb una castanyada regada amb vi nou. L’acte principal de la Diada serà la manifestació de dissabte pels carrers de Perpinyà sota el lema ‘Sem Catalunya Nord, sem Països Catalans’. Començarà a la plaça de Catalunya a les 16.00 i dues hores després arribarà al Castellet, on es farà l’acte polític. L’any passat, la convocatòria va ser un èxit i més de deu mil persones van participar-hi. La manifestació es va convertir en un clam per la llibertat dels presos polítics i contra la repressió, cosa que també s’espera enguany, després de la sentència contra el procés.

LA XIFRA
25 dies sense advocat designat, va estar-se Ferran Jolis, un dels independentistes detinguts el 23 de setembre i que és acusat de terrorisme. La defensa ha denunciat que els detinguts van patir maltractaments durant la detenció i que no s’ha trobat cap prova que justifiqui aquesta acusació.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de gener de 1936, el govern espanyol de la Segona República s’instal·la a València i ocupa diversos edificis dins la geografia urbana per poder continuar desenvolupant l’acció de govern.