13.03.2024 - 20:00
|
Actualització: 13.03.2024 - 20:05
Finalment, la cita amb les urnes serà el 12 de maig. Després de tants mesos d’arrossegar la política catalana pel fang, per fi tenim una bona notícia: la gent votarà i dirà què vol per a aquest país.
La legislatura, en realitat, ja s’havia descarrilat fa molt de temps. Massa. El president Pere Aragonès va proclamar en la investidura que seria la que remataria el procés d’independència. Això era el maig del 2021 i a final d’aquell any la CUP, decebuda, ja s’havia enfrontat amb el govern. I, al cap de poc menys d’un any, Junts també l’abandonava; deixava el govern que havien constituït els dos grups. La legislatura, allò que havien votat els ciutadans, en aquell moment deixava de tenir sentit.
Però Esquerra Republicana va voler intentar una cosa que tots sabíem que era suïcida: governar amb trenta-tres escons i prou. I no ho ha aconseguit. Pel camí, a més, s’ha endut encara dos possibles pactes, el del tripartit d’esquerres i el pacte ERC-PSC-Junts. La bufetada dels comuns aquest matí al parlament és de les que fan història, com s’ha vist. I l’haurien poguda evitar pactant el pressupost amb Junts, però no ho han volgut fer. Esquerra ha triat enemistar-se i barallar-se amb tothom: amb la CUP, amb Junts i amb els comuns. Amb tots excepte amb el PSOE. I aquest és el trist final de la legislatura que, segons el president Aragonès, havia de rematar el procés d’independència.
Eleccions a prop
Siga com siga, ara tenim davant una notícia molt bona. Vist com estava la situació, com menys temps perdem millor. I les noves eleccions donen a tots una oportunitat de canviar les coses amb els nostres vots. El panorama és confús, certament. Però ja el resoldrà la gent.
Per tant, aquells qui, vist tot això que hem vist, creguen, com ha dit el president Aragonès, que Esquerra Republicana és l’únic partit que treballa amb responsabilitat de país, doncs que la vote. Oimés tenint en compte que ara ja no parlem de teories, els hem vist governar.
Qui vulga també podrà donar el seu vot a Junts o a la CUP, les dues forces que van fer possible el govern Aragonès, però que se’n van desdir i han fet clarament d’oposició.
I, si és possible –que espere que sí–, aquells independentistes decebuts que pensen a abstenir-se podran abstenir-se com a càstig, o podran votar dues alternatives noves: el partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera o, si diumenge el resultat és favorable, la llista cívica que promou l’ANC. Per sort, no ens mancaran alternatives.
No s’ha de descartar que l’avançament electoral s’haja fet en clau partidista: per mirar d’impedir la consolidació d’aquestes noves forces del quart espai, però també per dificultar que el president Carles Puigdemont pogués ser candidat.
Però, en tot cas, això són tan sols unes dificultats afegides i no insalvables. Ponsatí i la llista cívica és evident que hauran de córrer més que no tenien previst i que no tindran el temps necessari per a fer-se a conèixer. Però se n’ha parlat tant, ja, que no crec que això siga un problema gros. Quant al president Puigdemont, jo diria que més aïna li passa al revés i que, no sé si ho saben, però li han regalat la campanya. Amb l’amnistia a la butxaca, el famós retorn podria ser –en el supòsit que els votants ho vulguen, que això avui no ho pot saber ningú– el retorn directament de Waterloo a una sessió d’investidura al Parlament de Catalunya. A una sessió, d’alguna manera, substituta d’aquella del gener del 2018 en què Roger Torrent va decidir d’evitar que fos presentada la seua candidatura.
Caldrà veure encara, de tota manera, com afecta l’amnistia tot aquest procés i si hi ha, i de quina dimensió és, un vot que es desplace de l’independentisme cap a les altres opcions polítiques. El PSC es feia il·lusions fa quatre dies, però ara té el cas Koldo amenaçant, que en qualsevol moment pot fer miques la candidatura de Salvador Illa. Els comuns han jugat molt bé a diferenciar-se d’Esquerra amb el Hard Rock i aspiren a esgarrapar una part del vot d’ERC o de la CUP. I, per primera vegada, sembla que hi ha una part del vot independentista que podria anar a parar a l’extrema dreta.
Hi ha un munt d’incògnites, doncs, sobre la taula avui. Tenim davant unes eleccions molt interessants i especialment complexes. I aquestes setmanes i mesos, per tant, seran molt exigents per a tots, especialment per als votants que, en definitiva, són els qui hauran de decidir. Ja tindrem temps de matissar i de debatre, de desbrossar propostes i actuacions, de fer preguntes i escoltar respostes. De moment avui gaudim de la bona notícia: el poder de decidir torna al poble, torna als ciutadans, torna a les urnes.
