Una altra batalla de València

El segon diumenge de maig és un dia de molta festa a la ciutat de València. Els fidels participen en aquell acte multitudinari que és el trasllat de la Mare de Déu de la Basílica a la Catedral. Alguns llancen pètals a la imatge, i uns altres, als infants, perquè queden beneïts. Enguany s’hi han vist moltes bufandes i samarretes amb els colors del València Club de Futbol perquè semblava que tan sols un miracle podia salvar el club de Mestalla de baixar a segona divisió.

Com que aquest segon diumenge de maig ha coincidit amb el primer cap de setmana de campanya electoral, secretament, o de manera més oberta, alguns polítics potser també s’han encomanat a la Mare de Déu perquè els aplane el camí de les urnes. Els candidats a la batllia de tots els colors han participat en els actes d’una manera o d’una altra.

Potser per quedar bé amb la patrona, María José Català, la candidata del Partit Popular, ha promès que si és batllessa arreglarà el cadafal que s’usa en l’ofrena de flors a la Mare de Déu durant les Falles de Sant Josep. Sandra Gómez, la candidata socialista, ha considerat que la festa s’havia d’anunciar més i que, potser, una cartelleria adequada la faria lluir més.

Però a banda dels precs, hi ha qui ha recordat a Català que l’única manera de ser batllessa és sumar disset regidors. Català té en comú amb el candidat de Vox una frase que repeteixen una vegada i una altra: “La conquesta d’Espanya comença a València.” La repeteix molt. El candidat de Ciutadans, Fernando Giner, ha aprofitat la seua darrera celebració de la diada i hi ha participat, amb l’escapulari municipal posat, amb forts aplaudiments i mostres de devoció.

Aquests, amb el batlle actual, Joan Ribó i amb la candidata d’Unides Podem, Pilar Lima, són els protagonistes d’aquesta batalla de València incruenta i democràtica que té com a horitzó la jornada electoral del 28 de maig. Tal com passa amb la Generalitat, la incertesa fa més que interessants aquests dies que falten per a arribar a les votades.

La irrupció del CIS

Alguns assessors i experts en demoscòpia de Compromís van quedar astorats i amb les orelles dretes quan van veure el resultat del sondatge que el CIS va publicar el dia que començava la campanya. No solament pronosticava que Joan Ribó continuaria essent el batlle de la ciutat, sinó que podia obtenir un regidor o dos més. Per tant, a Ribó no solament no l’afectava el desgast de vuit anys de gestió, sinó que era premiat amb més suport popular. Era el primer i, fins ara, l’únic, estudi que ha emès aquest pronòstic. Probablement, qui menys es va sorprendre d’aquesta previsió era el batlle mateix, que tan sols feia uns dies s’havia expressat convençut que la ciutadania sabria valorar molt bé la gestió feta.

La mostra atorgava els mateixos 7 regidors que té ara a Sandra Gómez, i feia desaparèixer Ciutadans. Dels 6 regidors actuals, tan sols 2 anaven al PP de María José Català i entre 2 i 3 a Vox. La presència d’Unides Podem era emmarcada en un inquietant interval entre cap regidor i un.

Algun d’aquells assessors de Compromís va rebaixar de pressa l’eufòria i va voler veure en aquest sondatge un element desmobilitzador. Molts votants es podrien pensar que la cosa ja estava feta i que si el 28 el maig fes bon oratge, podrien anar a fer el dia a la platja sense cap remordiment. Probablement, a Madrid, on treballa el CIS, el fet que una ciutat de la importància de València estiga governada quatre anys més per un partit que no té obediència espanyola és un element desestabilitzador que s’ha de tallar de soca-rel.

Fins al dia de la irrupció de l’estudi demoscòpic de l’empresa pública, cap sondatge més no havia gosat de dibuixar una majoria tan clara ni a la dreta ni a l’esquerra de l’hemicicle municipal.

Algunes anàlisis, fins i tot, apuntaven que Ribó recularia i que si es podia repetir el pacte entre Compromís i el PSPV, seria Sandra Gómez la candidata més votada. Així, els socialistes recuperarien una batllia que van perdre l’any 1991. Clementina Ródenas va ser, de molt, la més votada, però el PP i UV van arribar molt de pressa a un acord, pactat, segons que diuen, en el despatx de la directora del diari Las Provincias, María Consuelo Reyna, per a desbancar els socialistes.

Sandra Gómez, la filla del Cabanyal que vol ser batllessa

Sandra Gómez ha estat aquests darrers quatre anys la vice-batllessa de València. En qüestions capitals com ara la resolució del PAI de Benimaclet, les mesures per a tallar la turistificació, l’aplicació de la taxa turística o l’ampliació del port de València, té opinions divergents amb Ribó. Segons que va dir el batlle en una entrevista a VilaWeb han calgut moltes hores de diàleg, debat i discussió per a arribar a acords amb què totes dues branques del govern poguessen estar còmodes.

La candidatura de Sandra Gómez està molt ben agombolada per l’aparell socialista, per Ximo Puig i, fins i tot, per Pedro Sánchez, que va participar en les jornades municipalistes a València, en què la van proclamar candidata. En el seu missatge barreja l’enumeració de polítiques socials que dimanen dels anuncis fets per Sánchez i Puig, amb el suport a les grans infrastructures. No debades, fins ara ha estat regidora d’Urbanisme de la ciutat. Gómez, filla del Cabanyal, no s’oposa a l’ampliació del port de València, per exemple. Qui ocupa la batllia de la ciutat és membre nat del consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València. La presència de Ribó ha estat fonamental per a fer d’altaveu a aquells que en volen aturar l’ampliació. Si Gómez és batllessa, l’equilibri de forces pot canviar.

Gómez està tan convençuda que tindrà més suports que Compromís que ja ha nomenat in pectore regidors que fins ara eren de l’àrea de la coalició nacionalista, com ara Falles i Mobilitat.

María José Català vol ser Rita Barberà

La candidata del PP, María José Català es declara, sempre que pot, hereva de Rita Barberà. I sempre que pot, també, diu que aspira a ser batllessa de València per governar com ho feia ella, per fer-la batllessa honorífica i per posar el seu nom al pont de les Flors que Barberà es va inventar, el manteniment del qual va arribar a ser del tot insostenible i inassumible.

Per María José Català, les senyes d’identitat i les tradicions valencianes tenen molta importància, diu. Tanta, que arran de la festa de la patrona es va mostrar molesta i enfadada amb el govern espanyol perquè no havia deixat que a la processó hi desfilessen militars, “que sempre són molt aplaudits pels valencians”, va dir, abans d’afegir que quan ella fos batllessa, tot tornaria a lloc. I els militars a desfilar.

Català, que aquesta legislatura ha estat la síndica del PP a les Corts, duu tatuat a foc que amb una victòria a la ciutat de València començarà a cavar la tomba del sanchisme. Aquest és l’objectiu comú del Partit Popular, i per això s’esforça tant a repetir-ho cada dues frases.

La carrera política de María José Català és molt llarga. Ha estat batllessa de Torrent. Era l’any 2007 i va aconseguir una majoria absoluta que va trencar l’anomenat cinturó roig de l’àrea metropolitana de València. També ha estat diputada al congrés espanyol, i consellera d’Educació entre el 2012 i el 2015, amb Alberto Fabra de president. Una de les coses que va fer en aquest càrrec va ser malvendre a capital privat la Universitat Virtual VIU, que era pública. Poc després, va ser contractada de professora en aquesta entitat.

D’ençà que Carlos Mazón, que no era diputat a les Corts, va assolir el lideratge del PP, va triar Català perquè fos els seus ulls i la seua veu a la cambra valenciana. Ella era qui interpel·lava i qui feia preguntes setmanalment a Ximo Puig i a la resta del govern del Botànic.

Quan li demanen si pactarà amb Vox per ser batllessa, diu que no li caldrà, que la llei marca que si no hi ha una majoria, es dóna la vara de comandament al cap de la llista més votada. Ribó va prescindir de la vara. Català diu que l’ostentarà perquè ella serà la més votada.

Unides Podem?

Actualment, Unides Podem no té representació a l’Ajuntament de València. Pilar Lima ha entomat la responsabilitat de capgirar aquesta situació, però cap sondatge no diu, ara per ara, que ho aconseguirà. Tal com passava amb Compromís, el més optimista és el del CIS, que obri una porta a l’esperança amb aquest interval entre cap i un. Lima és optimista i ha entomat la campanya de manera enèrgica, fent valer el pes dels ministres que Podem té al govern espanyol.