25.08.2015 - 06:00
La crisi dels refugiats sirians reclama mesures concretes i accions importants ara mateix. Les desenes de milers de refugiats que hi ha avui a Macedònia i Sèrbia, mirant d’entrar a Hongria no són cap anècdota ni podem limitar-nos a veure’ls com un ‘perill’ per a Europa. Deixant de banda les consideracions morals, tan importants que ens haurien d’impel·lir a l’acció, cal que entenguem que aquesta crisi no es resoldrà de la nit al dia ni es dissoldrà tota sola com si fos sucre. Cal encarar-la, doncs, amb valentia, amb decisió, amb intel·ligència i amb humanitat. Cosa que és possible.
No entraré al paper tan lamentable d’Europa a la guerra de Síria i, per tant, a la responsabilitat de l’origen de la crisi. No cal. Però sí que crec que hi ha unes quantes dades que ens haurien de fer pensar. Per exemple que avui al Kurdistan iraquià hi ha ja més refugiats que ciutadans propis del país. Per exemple que el 97% dels refugiats sirians han estat acollits per Turquia, el Líban, Jordània, l’Irac i Egipte, països als quals no els sobren els diners ni tenen estructures públiques que puguen resistir molt de temps això. O per exemple que la Gran Bretanya el darrer any tan sols ha acollit cent vuitanta-set refugiats sirians, segons dades d’Amnistia Internacional. Una xifra que és gairebé un insult.
Alguns europeus viuen aquest desplaçament de refugiats com un perill. Però, precisament, deixar que la situació es descontrole, això sí que és un perill. Per als sirians en primer lloc —que es juguen la vida cada dia mirant d’arribar a la Unió Europea. Però també per als europeus mateix, que en comptes d’organitzar un suport específic i temporal, indiscutiblement justificat des del punt de vista humanitari, podrien trobar-se amb un caos impossible de controlar de cap manera. O és que algú pensa que uns quants policies amb porres podrann aturar milers de persones que han viscut a la pròpia pell la brutalitat de l’anomenat ‘Estat islàmic’ i que han travessat la Mediterrània en condicions horribles? Aquesta gent no té por a una porra ni al gas lacrimògen. Han patit massa…
Alemanya ha fet passos flexibilitzant els darrers dies l’entrada de refugiats sirians si tenien família residint-hi. No és prou però és molt més de com han fet la resta dels estats, que ara per ara pràcticament deixen sols grecs i italians amb el maldecap. Al costat d’una decisió lògica com és la d’Alemanya, però, una altra podria ser d’establir de forma urgent un sistema de visats temporals i flexibles, especial per als refugiats. Un sistema que ja es practica gairebé a tot l’Orient Mitjà i del qual Europa hauria d’aprendre.
Amb aquest visat temporal i flexible el refugiat no obté el permís de residència permanent ni la ciutadania, però en canvi pot treballar, amb algunes restriccions comprensibles, pot tenir accés ple al sistema de salut i al sistema escolar i pot viatjar i moure’s de forma legal a través de les fronteres, sense més riscos. Personalment crec que encara seria una fórmula insuficient i que Europa hauria de fer molt més, però vist on som la fórmula dels visats temporals seria una manera raonable i ràpida d’encarar la crisi, que em sembla que la majoria dels ciutadans de la Unió podrien acceptar sense gaires dificultats.
Perquè estic segur que, en qualsevol cas, tothom està convençut que els europeus no ens podem permetre l’ús de la força bruta per a impedir el pas a aquests milers de refugiats. No?
