25.11.2016 - 02:00
El patrimoni és utilitzat ideològicament per generar apropiacions simbòliques, i aquest és el cas de la indumentària. El Museu Valencià d’Etnologia presenta ‘Inventant la tradició. Indumentària i identitat’, una exposició que reflexiona sobre la moda tradicional valenciana. El recorregut cronològic comença al segle XIX i acaba a dècada de 1980, i mostra peces de moda internacional, indumentària popular i festiva, acompanyades d’objectes i documents que ajuden a contextualitzar les diverses etapes.
La imatge icònica de la dona valenciana s’ha configurat al llarg dels anys a partir de la influència i l’adaptació als cànons del moment i també pels moviments ideològics i socials de cada època. Així l’exposició mostra com es vestia durant la Renaixença i els Jocs Florals, el regionalisme, la Secció Femenina durant el Franquisme i els plantejaments revisionistes sorgits posteriorment.
Però el moment clau de la invenció de la imatge de la llauradora com a element d’identitat valenciana es va donar als anys trenta del segle XX, amb la vinculació forçada entre la representació de la llauradora i la Dama d’Elx. Aquesta relació, purament ideològica, permetia fixar en època ibèrica el primer esperit valencià. Un testimoni n’és la fotografia publicada el 1929 en el diari ABC, on Pepita Samper, arquetip de valenciana del moment, resa davant de la dama ibèrica.
Però la força d’aquesta imatge icònica, reforçada després per la seva vinculació amb la festa de les falles des de la dècada de 1950, ha convertit en invisibles altres indumentàries tradicionals valencianes que sí que conserven trets històrics menys manipulats, com ara els vestits de la festa de moros i cristians. Per això la mostra aplega més de 380 peces que acompanyades per un centenar d’objectes: documentació, obra gràfica, ceràmica, retalls de premsa i complements.
