Un vaccí experimental d’ARN mostra resultats “prometedors” contra el càncer de pàncrees, un dels més letals

Els primers resultats d’un assaig clínic amb setze voluntaris han demostrat l’eficàcia d’un vaccí experimental d’ARN personalitzat i missatger a l’hora d’induir una resposta immunitària capaç de retardar substancialment la recaiguda dels pacients d’una forma de càncer de pàncrees, l’adenocarcinoma ductal pancreàtic. Tot i haver-se fet a partir d’una mostra de pacients reduïda, els autors remarquen que els primers resultats de la investigació justifiquen més recerca sobre l’eficàcia d’aquesta mena de vaccins en un dels càncers més letals.

Els resultats s’aconsegueixen quan s’empra el vaccí juntament amb altres tractaments, com ara la quimioteràpia, la cirurgia i un tipus d’immunoteràpia. Els resultats de l’assaig clínic en fase u s’han publicat a la prestigiosa revista Nature, en una investigació que encapçalen per investigadors del Memorial Sloan Kettering Cancer Center (Estats Units). L’estudi mostra que els vaccins personalitzats d’ARN missatger “resulten prometedors” en el càncer de pàncrees.

L’adenocarcinoma ductal pancreàtic té unes taxes de supervivència baixes, amb una letalitat d’un 88%. Una combinació de teràpies quirúrgiques i mèdiques pot retardar-ne la recurrència, però les taxes d’èxit d’aquests tractaments, segons que recorden els autors de l’estudi, són reduïdes.

La literatura científica recent suggereix que la majoria d’aquests càncers alberguen nivells elevats de neoantígens, proteïnes de la superfície cel·lular que poden aparèixer en la superfície dels tumors després de certes mutacions de l’ADN. Aquestes proteïnes poden ser objecte de teràpies vaccinals personalitzades amb la finalitat de potenciar l’activitat de les cèl·lules T i millorar-ne els resultats.

En aquest assaig clínic fase 1, l’investigador Vinod Balachandran i el seu equip van administrar un vaccí personalitzat d’ARN missatger en combinació amb quimioteràpia i immunoteràpia a setze participants. Van observar respostes substancials de cèl·lules T en un 50% cosa que segons els investigadors “indica que el vaccí pot induir una millor resposta immunitària“.

Al cap de divuit mesos de seguiment, els pacients amb cèl·lules T expandides pel vaccí tenien una mitjana de supervivència lliure de caiguda més llarga en comparació amb els pacients sense cèl·lules T expandides pel vaccí (13,4 mesos). Aquests resultats demostren el potencial dels vaccins individualitzats d’ARN missatger (ARNm) en el tractament d’aquest càncer de pàncrees, a més d’aportar proves de la seva eficàcia general com a eina terapèutica en el tractament de la malaltia.

Els vaccins d’ARNm, de fet, ja van exercir un rol molt important en la fi de la pandèmia del coronavirus. La tecnologia, no obstant això, va ser concebuda originalment per a intentar desenvolupar vaccins contra el càncer.

Per a Manel Juan, cap del Servei d’Immunologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, “l’estudi està molt ben dissenyat i la seva qualitat científica és indubtable”. I afegeix: “Demostra alguna cosa que ja ha estat suggerit abans moltes vegades (amb dades menys sòlides), com és que la vaccinació personalitzada amb ARNm d’antígens tumorals és eficaç a induir una resposta i que pot, com a mínim, incrementar els períodes de supervivència”.