‘Un Ulster que us cagareu’

Encara que passin dies, és prou gros per a no deixar-ho córrer: em refereixo al testimoni d’Inés Arrimadas per al públic de la moderada 13TV: ‘Porto escorta a Catalunya, perquè sabem què passa a Catalunya.’ La cap de l’oposició ‘a Catalunya’ responia així a la pregunta del català Paco Marhuenda sobre si caldrà cap ‘actuació contundent, la que sigui’ contra el procés independentista català. ‘Actuació contundent’, eh?, eh?, ‘la que sigui’, eh?, com volent dir. Jo hi hauria afegit uns quants cops de colze per arrodonir la cadena d’insinuacions.

Doncs l’endemà els mitjans catalans van córrer a trucar a Arrimadas per demanar-li ‘què passa a Catalunya’ –eh, eh?–, que aquí no se n’han assabentat. I Arrimadas es va perdre en una selva amazònica per voler fer empassar a gent amb carrera que li havien tret de context les paraules i que l’havien mal interpretada. Va fer el que jo en dic ‘fer un Loquillo’, però que també ho practiquen altres artistes quan vénen de ‘promo’ a Catalunya: matisar els estirabots que n’han dit a Espanya, com si aquí –ai, el maleït bilingüisme– no ens arribessin clars i diàfans dels mitjans estatals. Doncs bé, qui vulgui sentir el tall sencer d’Arrimadas, pregunta-resposta, el trobarà en desenes d’articles i programes a la carta que s’han molestat a donar-li una oportunitat. Però, de nou, el context no deixa espai al dubte i nosaltres no som idiotes.

Com que ja és dimarts, no cal insistir en el que ja s’ha dit a bastament amb enginyoses etiquetes i millors articles. Però voldria aprofitar el ‘Loquillo’ que va fer Arrimadas per parlar d’una cosa que també passa a Catalunya, concretament a la frontera entre el que entenem per Catalunya i el que entenem per Espanya: l’intercanvi de realitats. Aquest intercanvi, demogràficament desigual, és directe pel que fa a la ‘realitat espanyola’: tu poses les seues teles, escoltes les seues ràdios, llegeixes la seua premsa i ja ho tens; però en el cas de la ‘realitat catalana’, com que la majoria de vegades sol necessitar traductors, va una mica com el joc del telèfon: ‘per aquí m’han preguntat i per allà m’han contestat’, i ja tens feta la bola. En aquest sentit m’és útil recórrer a un petit episodi tret de Twitter, però que és rodó pel que fa al cas:

Va passar durant la guerra sobre el ‘manifest Koiné’, mesos abans de la batalla dels diacrítics, que una piuladora pro-oficialitat del català i l’aranès es va descriure com a ‘néta d’andalusos i murcians, castellanoparlant’. Doncs bé, per allà que passa una repiuladora de piulades de Ciutadans, que a la biografia se situa a ‘Cataluña, España’, i decideix traduir-la a sentiment per als seus vora quatre mil seguidors: ‘”Limpia de andaluces y murcianos y castellano parlantes” [sic] Lávate la boca y luego pírate.’ Com era previsible, els seus seguidors, que ja els havia arribat que els catalanistes som uns nazis, no van dubtar a acarnissar-se amb la nazi ‘limpia de andaluces i murcianos’ que la seua corresponsal a ‘Cataluña, España’ acabava de pescar.

Recordeu aquella amenaça atribuïda a un polític ciutadà que ens deia ‘Us muntarem un Ulster que us cagareu’? Doncs aquesta en podria ser una recepta: una persona catalana traslladant barroerament –traduint amb el cul– tal ‘realitat catalana’ a un públic espanyol que 1) no contrastarà mai la fidelitat amb l’original, perquè 2) la ‘traductora’, com a catalana que és, té per a ells tota l’autoritat sobre la traducció que els ofereix. Hauríeu d’haver vist, aquell dia, com s’escarrassaven els catalanets intentant explicar-li a ella o a qui els volgués escoltar que hi havia una cosa que eren els accents diacrítics, que ‘néta=nieta’, ‘neta=limpia’: l’efecte ‘sin cuidado’ ja corria desbocat entre els seguidors predisposats a l’odi, que l’última cosa que tenien en ment era rebre lliçons de ‘dialecto catalán’ par part de més nazis exaltats.

Quan fas un ‘Loquillo’, l’idioma és més que una metàfora: amb el català, saps que hi ha tot un univers que mai no passarà la frontera, que mai no arribarà a l’altra banda. És amb aquesta ‘seguretat’ que una catalana pot dir tranquil·lament a 13TV i per a tot Espanya que va amb escorta perquè ‘ja sabem què passa a Catalunya’, i l’endemà fer l’orni als mitjans catalans i dir-los que, ui, com som, que l’hem mal interpretat. I els que ens emprenyem som els d’aquí, els que l’hem interpretada de putíssima mare tant a 13TV com a RAC1 com a Catalunya Ràdio, mentre que els d’allà es quedaran amb el testimoni esfereïdor que una heroica no-nacionalista a Catalunya ha explicat ‘para toda España’. Una Espanya on s’entesten a donar per fet –tret que vinguin de gira promocional– que Catalunya ja és l’Ulster que alguns ens voldrien muntar.