24.12.2022 - 11:21
|
Actualització: 27.12.2022 - 22:31
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que jutjarà la presidenta del parlament, Laura Borràs, vol impedir que l’ex-conseller de Cultura Lluís Puig pugui testificar en el judici de Borràs, que justament la jutja per la seva actuació com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes amb Puig de conseller. La seva defensa havia demanat que declaressin com a testimonis consellers de Cultura previs, coincidents i posteriors al seu mandat i el tribunal els ha admès tots amb l’única excepció de Puig, pel sol fet d’estar exiliat a Bèlgica.
Tal com consta a la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, consideren que el testimoni de Puig no és idoni per la seva “condició de rebel”, cosa que, diu, en compromet la solvència, atès que “al jurament-promesa que hauria de fer davant els tribunals espanyols dels quals s’ha fugat li manca tota virtualitat”. És a dir, que com no pot jurar o prometre dins el territori de l’estat espanyol que, com a testimoni, tot el que dirà serà veritat, i no pot ser tingut en compte per a determinar la veritat dels fets jutjats.
Ara, el TSJC posa una condició per la qual podrien permetre’n el testimoni: que Puig es presenti personalment al començament del judici, cosa que també li implicaria lliurar-se a les autoritats espanyoles. “En aquest cas, hauríem de procedir a revisar aquest judici sobre la seva idoneïtat”, diu.
Aquesta decisió no és compartida per tots tres membres del tribunal, que presideix Jesús María Barrientos, que la defensa de Borràs ha demanat que no participi en el judici per la manca d’imparcialitat. Una de les magistrades, María Jesús Manzano, ha expressat un vot particular contrari a la decisió d’excloure Puig, i diu que ella sí que creu que ha de poder testificar.
Manzano argumenta que la llei d’enjudiciament criminal, que regula com es fan les proves testificals, no diu absolutament res sobre que ser considerat “rebel” per la justícia espanyola converteixi en no idoni un testimoni. Fins i tot, diu que poden declarar com a testimonis aquelles persones que puguin tenir la credibilitat qüestionada per algun motiu, tot i que aleshores els jutges que els donin credibilitat en la sentència ho hauran de raonar més.
Per tot plegat, reitera, Puig no hauria de ser considerat no idoni com a testimoni, i la seva credibilitat no es pot valorar anticipadament per la seva situació processal.
La defensa de Borràs critica Barrientos per la manca d’imparcialitat
També s’hi oposa la defensa de Borràs, que ha presentat un escrit de protesta –al qual també ha tingut accés VilaWeb–, en el qual diuen que la decisió no fa més que reforçar la idea que Barrientos no és imparcial, i que, per tant, no hauria de participar en el judici. “Sembla evident que quan aquesta part va recusar l’excel·lentíssim senyor president no ens equivocàvem, perquè el biaix ideològic del qual parlem és el que va motivar aquells comportaments en què fonamentem la nostra recusació; i veiem ara que la recusació hauria hagut de ser major.”
En segon punt, la defensa de Borràs diu que s’instrumentalitza la situació personal de Puig per aconseguir “una mena de venjança política sense cap connexió amb la legalitat a l’hora de denegar-ne el testimoni”. Recorda que Puig sempre ha estat personat a la causa del Tribunal Suprem espanyol i que, si no és físicament en territori espanyol és perquè, tal com va dictaminar la justícia belga quan va refusar l’euroordre de detenció i lliurament: “El risc de vulneració de la presumpció d’innocència s’ha de prendre molt seriosament.”
“El risc de vulneració del dret a la presumpció d’innocència que s’aprecia, pel que fa al senyor Puig i Gordi, per part de la justícia belga és el mateix que veiem que hi ha en la causa contra la molt honorable senyora Borràs i Castanyer; de fet, raonaments com els esgrimits en la resolució denegatòria de la seva testifical són els que van menar les autoritats belgues a entendre el risc seriós de vulneració del dret a la presumpció d’innocència de l’honorable senyor Puig i Gordi.”
A més, diu que no hi ha cap raonament que expliqui com s’arriba a la consideració que, en cas que Puig pogués testificar, la seva promesa de dir la veritat no tindria valor, “només perquè s’hagi posat a resguard d’una vulneració dels drets fonamentals”. I encara més: diu que posar per escrit que el testimoni de Puig podria transformar-se en idoni si la defensa de Borràs li lliura al tribunal és “confirmar el criteri absolut de manca d’imparcialitat”.
“A més, creure que és deure d’una defensa lliurar una persona a la justícia és o entendre en què consisteix el dret de defensa i quines són les obligacions dels advocats que, dit de passada, som coadjuvants de l’administració de justícia, però no executors d’una voluntat que, a més, és contrària a dret”, diu. També li retreu que es condicioni l’acceptació del testimoni al fet de lliurar Puig, com si fos una recompensa. “Coartar el dret de defensa de forma gairebé coactiva, dit en termes estrictament de defensa, és una vulneració de les garanties que assisteixen la meva defensada flagrant i gravíssima”, afegeix.
En tercer lloc, la defensa es fa seva l’argumentació contrària expressada en el vot particular de María Jesús Manzano, i hi afegeix que no s’ajusta a dret ni es correspon amb el que hauria de decidir un jutge imparcial el fet de condicionar l’admissió o no d’un testimoni a si els advocats de la defensa posin a disposició de la justícia un testimoni.
Finalment, diu que com que el Suprem va fer unes preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’ha suspès el procediment de Puig. “Dit això, difícilment es pot estar parlant, ni tan sols, de ‘fugit’ de la justícia com pretén aquesta excel·lentíssima sala utilitzant, més aviat, un terme periodístic per a algú que té plena llibertat de moviment per tot el territori de la Unió Europea a excepció d’Espanya, que no respecta tal norma”, afegeix.
