Un tractament fet a Marsella crea esperances de guariment de la Covid-19 però també crítiques

La combinació d’hidroxicloroquina –un derivat de la cloroquina, que és una molècula usada contra la malària– amb un antibiòtic, l’azitromicina, podria donar un resultat positiu en el tractament d’infeccions per coronavirus. Això es desprèn d’un tractament fet a un grup de malalts de Covid-19 de Marsella per un grup dirigit pel professor Didier Raoult, especialista en malalties infeccioses i director de l’IHU – Méditerranée Infection de Marsella.

Aquest estudi ha estat, però, criticat per altres científics que adverteixen que la cloroquina és tòxica i pot tenir efectes secundaris greus, raó per la qual demanen estudis més profunds per contrastar uns resultats que qualifiquen de prematurs. Com a exemple vegeu aquest comentari a la revista Curiologie: ‘A propòsit d’un estudi molt fràgil i d’un perillós aldarull polític i mediàtic‘.

Segons les conclusions publicades divendres passat, aquesta combinació de medicaments, que són coneguts i d’ús comú, va aconseguir en sis dies de reduir completament la càrrega viral en tots els pacients. L’estudi es va publicar a la revista International Journal of Antimicrobial Agents del qual n’és el director el mateix Raoult -fet molt criticat ja que trenca amb les normes ètiques habituals de publicació científica.

Les dades de l’estudi

L’estudi de l’IHU – Méditerranée Infection es basa en un tractament fet des de començament de març a 36 pacients. D’aquests, 20 van ser tractats amb hidroxicloroquina i 16 van ser pacients de control, no tractats. 6 dels 20 pacients tractats amb hidroxicloroquina varen rebre també azitromicina.

Segons les dades de l’estudi, els pacients de control, no tractats, i el que van ser tractats amb hidroxicloroquina es van comportar de manera diferent a partir del tercer dia. El sisè dia el 70% dels pacients tractats amb hidroxicloroquina s’havien guarit del virus i dels pacients de control només s’havien guarit el 12,5%. Però el resultat més sorprenent l’oferien els sis pacients tractats simultàniament amb hidroxicloroquina i azitromicina, perquè tots sis es van guarir del virus al cinquè dia i van presentar una baixada molt notable de la càrrega viral ja el tercer dia.

Cal aclarir que és una prova feta a malalts i que, per tant, en cap cas no es parla d’un vaccí sinó d’un tractament de cura. I també que el resultat d’aquesta prova no es pot extrapolar, perquè no és prou conclusiva, a causa sobretot de la poca base d’individus sobre els quals s’ha fet.

Els autors de l’estudi reconeixen, de fet, que la teràpia s’ha provat en molts pocs pacients, però consideren que la situació d’urgència sanitària i la contundència del resultat en justifiquen la publicació. Tanmateix, diversos experts han demanat precaució i el govern francès ha ordenat una prova general en uns quants centres per veure si es poden reproduir aquests resultats en més entorns i, doncs, validar-ne les conclusions.

Jordània i Nova York comencen proves

Ahir, gairebé simultàniament, les autoritats sanitàries de Jordània i l’estat de Nova York, als Estats Units, van autoritzar de començar proves amb pacients basades en aquesta combinació de medicaments i els resultats del tractament de Marsella.

Als Estats Units el tractament ha estat polèmic perquè el president Donald Trump el va recomanar en un piulet dissabte. El comissari de l’Administració Federal d’Aliments i Fàrmacs, Stephen Hann, va replicar al president demanant-li prudència fins que no hi hagi més proves: ‘És possible que aquesta sigui la medecina apropiada, però també pot ser que una dosificació inadequada faci més mal que bé’, deia Hann.

Didier Raoult dirigeix l’IHU – Méditerranée Infection, una unitat de recerca sobre malalties infeccioses i tropicals a Marsella, i és també professor a la Universitat d’Ais de Provença. Forma part del consell científic creat per l’estat francès per a assessorar en la lluita contra la Covid-19 i és un dels científics francesos més citats en publicacions científiques. Algunes declaracions polèmiques seves han fet que sigui considerat, malgrat això, un personatge controvertit en determinats cercles.