22.09.2016 - 14:41
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
Un total de 2.214 menors d’entre 14 i 17 anys han estat condemnats per sentència ferma l’any passat a la Comunitat Valenciana, el 15,8% de total de tot Espanya, sent esta regió la segona, per darrere d’Andalusia, amb més casos inscrits en el Registre.
Este ordre es va mantindre en el cas de menors de nacionalitat espanyola. Tot i això, va ser Catalunya la comunitat amb major nombre de menors condemnats estrangers (19,7%), seguida d’Andalusia (14,7%), mentre la Comunitat Valenciana baixava al tercer lloc (14,3%).
Així es desprèn de l’Estadística de Condemnats Menors d’Edat difosa este dijous per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que desgrana tant les xifres de condemnes i el perfil dels afectats així com el tipus de mesures judicials que se’ls van imposar.
Pel que fa a la taxa de menors de 14-17 anys condemnats per cada 1.000 habitants, la Comunitat Valenciana registra l’11,8, gairebé quatre punts per damunt de la mitja espanyola que se situa al 7,9. Ocupa ací el cinquè lloc per darrere de les ciutats autònomes de Ceuta (35,4) i Melilla (19,3) i de les illes Balears (19,9) i Canàries (11,9).
També en nombre d’infraccions per cada mil habitants, 19,2, es manté la cinquena. En total, els xiquets condemnats a la Comunitat Valenciana van cometre 3.624 infraccions penals l’any passat. D’elles, 2.470 van ser delictes i 1.154 faltes.
A tot Espanya, un total de 13.981 menors entre 14 i 17 anys van ser condemnats per sentència ferma l’any passat, un 7,1% menys que en 2014, i d’ells, la majoria eren homes (79,7%) de nacionalitat espanyola (79,6%), d’uns 17 anys (31,5%) i autors d’un delicte de robatori, el tipus més freqüent.
En este sentit, a l’any 2015 els jutges van adoptar 23.041 mesures, el que va suposar un descens del 5,9% respecte a l’any anterior. Les més freqüents van ser la llibertat vigilada (40%), la prestació en benefici de la comunitat (16,9%) i la de realització de tasques socioeducatives(11,2%).
Tot i això, hi va haver variacions en funció de la nacionalitat i l’edat. Quant més és l’infractor, més mesures de prestació en benefici de la comunitat s’imposen, amb un 15,4% del total als 14 anys front a un 19,6% en els 17; i menys mesures d’internament en règim tancat (el 42,8% als 14 anys i el 37,2% als 17).
Destaca que quan es tràfic de xiquets estrangers, s’utilitza més la privació de llibertat que quan els infractors són espanyols. Segons les dades de l’INE es va condemnar a règim d’internament tancat al 4,7% dels menuts estrangers sentenciats, quan entre els espanyols els afectats van ser l’1,4%. Alhora, el 14,7% dels forans han estat condemnats a internament en règim semiobert respecte del 10,1% dels nacionals.
En canvi, els menors estrangers van incórrer amb menys freqüència en les mesures de realització de tasques socioeducatives i prestació en benefici de la comunitat, amb un 8,1% i un 14,8% del total, respectivament; respecte del 12,1% i 17,6% dels espanyols sentenciats d’esta manera.
Tots estos xiquets condemnats van cometre en total 24.005 infraccions penals l’any passat, un 6,7% menys que a l’anterior. D’elles, el 65,7% van ser delictes i el 34,3% faltes. El 78% de les infraccions van ser comeses per menors espanyols i el 22% per estrangers (respecte del 76,5% i el 23,5%, respectivament, de l’any anterior).
Per tipologia del delicte, els de major incidència van ser els robatoris (34,7% del total), els delictes de lesions (14,5%) i els delictes de tortures i contra la integritat moral (11,0%). Mentrestant, entre les faltes, les més freqüents van ser les realitzades contra les persones (58,8%) i contra el patrimoni (39,3%).
Per sexe, els menors homes van cometre el 81,3% de les infraccions penals i les dones el 18,7%. Els homes van cometre el 85,3% dels delictes i el 73,5% de les faltes. Atenent a l’edat, de la mateixa manera que a l’any anterior, s’observa que el nombre d’infraccions comeses va augmentar amb la mateixa. Així, les realitzades als 17 anys (32,1% del total) van suposar gairebé el doble que les practicades als 14 anys (17,3%).
