Un tomb per Montevideo amb la Xirgu

Teatro Solís
Buenos Aires, s/n
Mapa a Google

Badalona acull aquest diumenge, 8 de març, la inauguració d’una placa dedicada a l’actriu Margarida Xirgu (1888-1969) a la façana del número 118 del carrer de Santa Madrona. És la casa on va viure del 1925 fins al 31 de gener de 1936, quan se’n va anar de ronda per Amèrica i ja no en va tornar, arran de l’esclat de la guerra i la posterior victòria feixista a casa nostra. L’acte, precedit dimecres per la conferència ‘Margarida Xirgu, l’actriu catalana més universal’ al Museu de Badalona, és l’últim abans de la clausura oficial de l’Any Xirgu, que ha commemorat durant dotze mesos el mig segle de la mort de la figura teatral catalana amb més projecció internacional.

Tot i que va néixer a Molins de Rei el 18 de juliol de 1888 i va viure la infantesa i adolescència majoritàriament a Barcelona, la Xirgu va mantenir un vincle especial amb Badalona en un moment decisiu de la seva carrera teatral. Per això mateix el municipi li va concedir el títol de filla adoptiva i li té dedicats des d’un carrer fins a una escola. Ja des de l’exili a l’altra banda de l’Atlàntic, el paper de Badalona l’ocuparia en part Montevideo, una ciutat que havia visitat en les primeres actuacions a Amèrica (1913, 1923…) i on va viure la maduresa professional no sols com a actriu i empresària teatral, sinó també com a directora de fama universal.

Com a Badalona, de fet, a la capital uruguaiana també hi té dedicada una placeta i una escola superior. Però no són, ni de bon tros, les úniques traces que en podem trobar. Gràcies als seus familiars i descendents, ja sigui per mitjà d’un capítol del programa de TV3 El meu avi o bé a partir de l’extraordinària web de records compartits Margarida Xirgu, podem recórrer uns quants espais de Montevideo que van ésser importants per a la Xirgu a la segona meitat de la seva vida.

Margarida Xirgu, implicada amb el govern català i amb la causa republicana, va veure des d’Amèrica estant com el 1939 les noves autoritats franquistes li confiscaven tots els béns i li tancaven les portes del retorn. Condemnada, doncs, a l’exili, els primers anys va viure i treballar tant a Xile (on va crear la primera escola d’art dramàtic del país) com a l’Argentina i l’Uruguai. Però va ser en aquest últim país on es va acabar establint definitivament a partir del 1949, després d’un intent no reeixit de tornar a Catalunya, i hi va desenvolupar la darrera etapa de la seva intensa vida professional. Aquell mateix any, per exemple, va fundar l’Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo (EMAD) i més endavant també s’encarregaria de dirigir la Comedia Nacional de l’Uruguai, amb seu al Teatro Solís, el principal del país.

Va ser en aquest cèntric teatre, precisament, on el 12 de novembre de 1949, en un acte públic amb l’assistència del president de l’Uruguai Luis Batlle Berres (d’ascendència sitgetana), s’hi va inaugurar oficialment l’EMAD, que sota la seva direcció va revitalitzar l’escena teatral uruguaiana, tal com reconeixen la mateixa Escuela Multidisciplinaria de Arte Dramático i la Comedia Nacional, a més del Solís, on el record de l’actriu és ben viu tant amb un voluminós arxiu de documents particulars seus (fotos, cartes personals, vídeos, entrevistes…) com en les visites pedagògiques adreçades als escolars, en què un dels titelles que s’hi solen fer servir és el de la Xirgu.

A banda els indrets relacionats amb la seva professió, per descobrir els racons més personals de l’actriu a Montevideo cal anar fins a Colonia, 881, entre Andes i Convención. En aquest carrer paral·lel a la important Avenida 18 de Julio (curiosament, la data del seu natalici) tenia el seu pis a la ciutat, en un edifici ja enderrocat. Al voltant seu sí que resten, amb tot, dos llocs emblemàtics d’aquells anys: la confiteria Oro del Rhin, on solia esmorzar, i la parròquia de San Miguel Garicoits (coneguda popularment com la Iglesia de los Vascos), on anava a missa el diumenge.

Però probablement l’indret de l’Uruguai que més records personals desprèn de la Xirgu és la urbanització balneària de Punta Ballena, concebuda per l’arquitecte català Antoni Bonet un centenar de quilòmetres a l’est de Montevideo. Des que va conèixer aquest racó abocat a l’Atlàntic gràcies al doctor Joan Cuatrecasas Arumí, un altre català exiliat que hi tenia una segona residència, l’actriu i el seu company Miquel Ortín se’n van enamorar i es van fer construir una moderna casa d’una sola planta que, passat mig segle, conserva encara el seu cognom a la porta i una part del mobiliari original. Punta Ballena també disposa d’un homenatge a la Xirgu des del 1984: quinze anys després de la seva mort a Montevideo i quatre abans que les seves restes es traslladessin definitivament a Molins de Rei, s’hi va inaugurar una plaça i una placa amb el seu nom.

I una mica més: Al costat de l’Uruguai, Margarida Xirgu va passar tant en els primers anys de rondes com en l’etapa posterior d’exili per Xile i l’Argentina. Així com a Santiago de Xile va ésser una de les impulsores de l’Instituto Chileno-Catalán de Cultura, a Buenos Aires el centenari Casal de Catalunya li va dedicar des del 1966 el seu imponent teatre.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat