“Els meus pares van fer tot el possible per oferir-nos espais protegits als meus germans i a mi, si més no, aquesta era la meva sensació. Sempre els ho agrairé. La meva infantesa va ser feliç.” D’aquesta manera tan bucòlica comencen les vint-i-una pàgines de les memòries d’Angela Merkel que el setmanari Die Zeit ha tingut permís per a avançar en exclusiva. Filla d’un pastor luterà i una professora de llatí i anglès, Merkel va créixer a la RDA i es va mantenir allunyada de la política fins el 1989, l’any de la caiguda del mur. Disposar d’espais protegits i feliços a la RDA era un luxe que no era a l’abast de tothom.

Aleshores, el 1989, sí. Aleshores, la doctora en química quàntica que treballava discretament de tècnica de laboratori a Berlín va decidir de sortir dels espais protegits, això que ara tothom anomena zona de confort, i es va capbussar en el món de la política. Va fer carrera, va escalar posicions, va tombar adversaris, i el 2005 es va convertir en la primera dona que arribava a cancellera d’Alemanya. Dona i de l’antiga Alemanya de l’Est, dues revolucions pel preu d’una. Durant setze anys, Merkel va guiar Alemanya per unes quantes crisis i va marcar la política europea i, potser menys però també, la mundial.

De tot això i molt més parla en aquest llibre, que es presenta avui a les set del vespre a l’històric Deutsches Theater de la capital alemanya, enmig d’una immensa expectació. Les 900 entrades es van exhaurir a la mateixa velocitat que les d’un concert de Bruce Springsteen. Aquí es podrà seguir en directe. El llibre es titula Freiheit. Erinnerungen 1954–2021 (“Llibertat. Records 1954-2021”) i el publica l’editorial Kiepenheuer & Witsch, de Colònia, i més aviat esquerranosa, que a banda de difondre textos de Heinrich Böll i Günter Wallraff també n’ha publicat de figures polítiques com Helmut Schmidt, Daniel Cohn-Bendit i Joschka Fischer. Merkel està en bona companyia, doncs.

Abans d’aparèixer, el llibre ja s’ha convertit en un dels fenòmens editorials més importants d’Alemanya. A la darrera Fira del Llibre de Frankfurt, l’editorial alemanya va vendre’n els drets a cegues, sense que els compradors llegissin el text, a més de trenta editorials de tot el món, que el publicaran més o menys simultàniament. Tothom ha signat contractes de confidencialitat, des dels traductors fins als treballadors de la impremta, passant per l’actriu Corinna Harfouch, que és qui ha posat veu a l’audiollibre, un producte que a Alemanya sempre troba molta sortida.

Merkel ha escrit el llibre ella mateixa, amb l’ajuda de qui durant molts anys va ser la seva principal assistent i col·laboradora, Beate Baumann. Durant dos anys, de dilluns a divendres, ambdues es trobaven a les vuit del matí al despatx del Bundestag que correspon a Merkel com a antiga cancellera i es posaven a la feina. El resultat és un volum de 736 pàgines, que costarà 42 euros a les llibreries i pel qual Merkel ha rebut un avançament de dotze milions d’euros, que la seva editora, Kerstin Gleba, ja ha anunciat que fàcilment es poden convertir en cent milions, segons com vagin les vendes.

El llibre arriba en un moment polític important a Alemanya, poc després del fracàs llargament anunciat del govern d’Olaf Scholz i la convocatòria d’eleccions anticipades per al 23 de febrer. La CDU de Merkel, amb Friedrich Merz al capdavant, confia de recuperar les regnes del país, però Merz va ser el gran enemic intern de Merkel en el seu moment i ara al partit els fa pànic que la cancellera hagi aprofitat les memòries per passar comptes amb ell.

Si ho ha fet o no ho ha fet, no ho sabrem fins avui. De moment, a les pàgines avançades per Die Zeit no parla únicament de la seva infantesa feliç, sinó que fa referència a la cimera de l’OTAN a Bucarest el 2008, i explica com Putin es va prendre la intenció d’Ucraïna i Geòrgia d’entrar a l’organització atlàntica com una autèntica “declaració de guerra” i com el conflicte bèl·lic que vindria era més que previsible. També escriu sobre la seva primera trobada amb Trump a la Casa Blanca i el descriu com un “empresari immobiliari” que parlava dels països com si fossin propietats que es poden comprar i que sentia una fascinació especial per Putin. Uns mesos més tard, el papa Francesc l’aconsellava sobre com tractar amb Trump: “Cal anar-lo doblegant, doblegant, doblegant, però amb cura perquè no es trenqui.”

En definitiva, pàgines i més pàgines per poder fer-se una idea de què significa ser la dona més poderosa del món durant uns anys, i quins avantatges i servituds comporta. Si a Catalunya van triomfar durant uns anys els llibres sobre el procés sobiranista, tampoc no és estrany que als alemanys els faci gràcia veure el món i el seu propi país amb els ulls d’Angela Merkel. Entre les frases de la cancellera que l’editorial ha triat per a fer-ne difusió, hi ha aquesta: “No hi ha llibertat sense democràcia.” Ves que no l’hagin agafat d’un dels nostres llibres!