09.06.2016 - 22:00
|
Actualització: 09.06.2016 - 22:40
Un test molecular permetrà d’afinar el tractament del càncer de mamella avançat, perquè els patrons genòmics en aquest tipus de tumor marquen l’evolució de la pacient durant tota la malaltia. L’estudi es publica a la revista JAMA Oncology i el lidera el doctor Aleix Prat, investigador de Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), responsable també del Grup de Genòmica Translacional del VHIO, actualment responsable de l’equip de genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i alhora cap de servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona.
L’estudi conclou, per primera vegada, que la classificació molecular del càncer de mamella basada en un test genòmic és el factor més important a l’hora de predir el pronòstic del càncer de mamella avançat o metastàtic de tipus hormonosensible. Un altre fet destacat de la investigació és que el test molecular funciona i fins i tot es determina en el tumor primari anys abans que la malaltia torni en forma de metàstasi, de manera que la classificació molecular en el tumor primari prediu l’evolució de les pacients des de l’aparició de les metàstasis en endavant.
Fins ara, el pronòstic i el tractament de les pacients amb càncer de mamella metastàtic del tipus hormonosensible s’havia basat en variables inespecífiques com ara l’edat de la pacient, el tipus de metàstasis o les teràpies prèvies administrades. El treball del doctor Aleix Prat és el primer estudi que no únicament ha permès d’associar els diversos subtipus moleculars del càncer de mamella amb el pronòstic i la predicció de resposta a l’hormonoteràpia, sinó que ha demostrat que és la variable més determinant en aquest context.
Càncer de mamella hormonosensible
Els estudis d’aquests últims anys han permès de classificar els tumors de mamella aparentment hormonosensibles en 4 subtipus moleculars segons el patró d’expressió gènica: Luminal A, Luminal B, HER2-Enrichedi Basal-like. L’estudi ha permès de demostrar que els tumors de mamella aparentment hormonosensibles formen un grup molt heterogeni des del punt de vista biològic i clínic. ‘Aquesta variabilitat feia palesa la necessitat de trobar nous mètodes que permetessin d’etiquetar millor el tipus de càncer de mamella de cada pacient per afinar-ne la prognosi i la resposta als tractaments hormonals i a la quimioteràpia’, ha explicat el doctor Aleix Prat.
En aquest context, l’equip del doctor Prat va analitzar tumors de mamella aparentment hormonosensibles de 821 pacients que van rebre tractament hormonal per a la malaltia avançada dins un assaig clínic de fase III. L’anàlisi va consistir a classificar els tumors en els diferents subtipus biològics segons l’expressió gènica i relacionar aquesta classificació amb la supervivència i la resposta.
‘Vam veure que, pel que fa al pronòstic, la biologia intrínseca del tumor és el factor més important que existeix avui dia. Més, fins i tot, que l’edat de la pacient, el nombre de metàstasis, el tipus de metàstasis o si la pacient havia rebut tractament previ o no’, ha explicat. En aquest sentit ha apuntat que a partir d’ara ‘caldrà replantejar l’estratègia terapèutica actual i futura en aquesta malaltia i basar-la en la classificació biològica del tumor i no en les característiques clíniques’.
Segons Prat, si el tumor és Luminal A, les metàstasis ‘es poden controlar en la meitat de les pacients durant gairebé 1,5 anys només amb tractament hormonal’. En canvi, en la majoria de pacients amb tumors HER2-Enrichedo Basal-like, les metàstasis es fan resistents al tractament hormonal ‘en només 4 o 5 mesos’. Per tant, aquesta troballa ‘pot tenir implicacions terapèutiques immediates, ja que fins avui no sabíem quines pacients amb càncer de mamella metastàtic havien de rebre d’entrada quimioteràpia o bé tractament hormonal’.
Predicció de l’evolució de la malaltia
Un dels altres punts forts de la investigació ha estat que més del 80% de les mostres analitzades provenia de tumors primaris i no pas de les lesions metastàtiques. Per això, segons Aleix Prat, la biologia intrínseca dels tumors ‘sembla que és un procés biològic molt estable’ i, per tant, identificant-la en el tumor primari ‘podem saber què li passarà a la pacient que malauradament al cap d’uns anys tingui una recaiguda de la malaltia en forma de metàstasi’. D’aquesta manera, l’anàlisi genòmica de les cèl·lules del tumor inicial es podria convertir en una eina bàsica per al tractament de la malaltia i la predicció de l’evolució que tindrà. A més, aquesta anàlisi del tumor primari podria ser de gran utilitat en aquells casos en què la biòpsia de les metàstasis sigui complicada de fer per la seva localització.
Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració entre el VHIO, l’IDIBAPS i l’equip liderat pel professor Stephen Johnston del Royal Marsden de Londres.
