01.05.2018 - 22:00
|
Actualització: 02.05.2018 - 11:00
Benvolgut conseller,
Us adreço aquesta carta amb una certa sensació d’impotència davant la situació que esteu patint des de ja fa massa temps. I és que, des d’aquí, des de fora, més enllà de mantenir-se ferm en les conviccions i de participar en actes que es fan a favor de l’alliberament dels presos polítics, un té la sensació que podria fer més per a ajudar-vos a deixar enrere tanta injustícia i agressivitat contra unes persones que es van limitar a complir un mandat democràtic, de forma pacífica i sempre amb la mà oberta al diàleg.
El primer que vull compartir amb vós és que cada dia més gent ni entén ni comparteix la decisió que afecta els consellers del Govern de la Generalitat que es troben a la presó, o la que afecta els líders d’Òmnium i l’ANC, o la que afecta consellers i representants polítics que han hagut de prendre la decisió d’exiliar-se. Aquesta creixent consciència ciutadana sobre la injustícia de la situació que patiu mitiga, almenys parcialment, la sensació d’impotència de què us parlava a l’inici d’aquesta carta.
En segon lloc, us adreço aquest escrit com a mosso d’esquadra. Tot i que actualment estic en situació d’excedència, després de vint anys d’exercici professional al cos m’afecta molt profundament la situació que s’hi està vivint amb l’aplicació del 155 i les decisions que se n’han derivat.
Aquesta és la principal motivació per la qual fa unes quantes setmanes vaig participar en un programa televisiu de màxima audiència a Catalunya, cosa que posteriorment em va portar a concedir de forma puntual algunes entrevistes a mitjans de comunicació. Amb aquestes aparicions públiques he mirat de fer la meva petita contribució en la defensa de l’honorabilitat i la professionalitat d’un cos policial que en aquests moments passa, des del meu punt de vista, pel pitjor període de la seva història.
La professionalitat i la dedicació de la immensa majoria de membres del cos de Mossos d’Esquadra es manté intacta, però és obvi que l’aplicació del 155 afecta les possibilitats de continuar oferint el servei de qualitat que s’ha mantingut durant anys d’activitat policial en nombrosos àmbits, des de la investigació a l’ordre públic, passant pel trànsit o la prevenció en matèria de seguretat ciutadana. Totes i cadascuna de les àrees del cos, de forma més o menys intensa, es veuen afectades per l’alteració que suposa l’aplicació del 155, que entre altres coses implica no comptar amb una direcció política que entengui el cos com una eina al servei de les persones i del territori, com una institució pròpia i essencial per a l’autogovern de Catalunya. També no comptar amb un lideratge professional com el que exercia el Major Trapero, i que entenc que l’actual responsable operatiu del cos mira de mantenir, tot i els obstacles que de segur li posen des de l’administració que aplica el 155. Aquests dos fets són, des del meu punt de vista, el primer dèficit que patim, ja que impliquen que es prenguin decisions que van en contra dels interessos dels ciutadans de Catalunya, i en contra de les pròpies necessitats del cos.
En les entrevistes a les quals he fet referència he posat alguns exemples concrets. Ho he fet quan he assegurat que, després de la bona gestió de l’operatiu activat arran dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, els recursos humans, tècnics i econòmics destinats a la lluita contra el terrorisme s’han vist notablement retallats per una decisió arbitrària que només puc entendre com un menyspreu, per part dels gestors imposats a través del 155, cap a la capacitat dels Mossos d’Esquadra de treballar en aquesta important i delicada parcel·la de l’activitat policial, o directament com una maniobra per a liquidar, en poc temps, tota la bona feina feta durant anys en aquesta matèria.
També he volgut posar de manifest una certa voluntat dels gestors imposats actualment perquè s’utilitzi els professionals de la Brigada Mòbil per a malmetre el reconeixement social que els Mossos d’Esquadra havien aconseguit amb actuacions com les de després dels atemptats del 17 i 18 d’agost, o amb els operatius d’ordre públic que en els darrers temps es caracteritzaven per un escrupolós seguiment dels criteris de proporcionalitat i oportunitat definits en els protocols policials. Tot això s’està posant en risc amb operatius de la Brigada Mòbil que en alguns moments han pecat d’excés de zel, amb actuacions que no han acabat de seguir els criteris de proporcionalitat i oportunitat que us esmentava. Va passar, per exemple, el dia de la manifestació davant la delegació del govern central a Catalunya, quan les càrregues per a dispersar els manifestants van ser, en alguns moments, marcades per pràctiques excessivament agressives tenint en compte la situació que s’abordava.
En qualsevol cas, aquests són només alguns exemples que han portat el cos a viure en la situació que us plantejava en iniciar aquest escrit, i de la qual m’agradaria molt poder parlar amb vós ben aviat, ja que mantinc l’esperança que finalment s’imposarà el sentit comú i s’aixecaran les mesures que avui pesen sobre vós i la resta de membres del Govern de Catalunya, així com les que s’apliquen als senyors Sànchez i Cuixart.
Finalment, he de dir-vos que des que vaig decidir-me a exposar públicament la situació que al meu entendre pateix el cos dels Mossos d’Esquadra, he rebut nombroses mostres de suport per part de ciutadans que no coneixia, i també moltes de companys i companyes que avui continuen mantenint, malgrat les dificultats, la qualitat del servei, la dignitat i la professionalitat dels Mossos d’Esquadra.
Confiant a poder-vos saludar ben aviat, rebeu una forta i sincera abraçada.
Atentament,
David Torrents i Mingarro
