Un tast de ‘A reculons’, novel·la fantàstica de Rafael Tasis recuperada

Aquest mes ha arribat a les llibreries ‘A reculons’, una novel·la de Rafael Tasis inscrita en el gènere fantàstic. És una recuperació a cura dels especialistes Montserrat Bacardí i Francesc Foguet. Darrerament, des d’àmbits diferents, s’ha anat recuperant la figura de Rafael Tasis (escriptor prolífic, precursor de la novel·la policíaca a Catalunya, polític, periodista, crític… de la primera meitat del segle XX) en el panorama cultural català. Per exemple, Àlex Martín, estudiós del gènere negre, ha publicat ‘Rafael Tasis, novel·lista policíac’ (editorial Alrevés); també ha aparegut el volum ‘Estrictament confidencial’, que aplega la correspondència que va bescanviar amb el president Tarradellas a l’exili (Viena Edicions); i Cossetània fa uns quants anys que va recuperant obres de Rafael Tasis, a partir d’un treball de recerca i edició de Monterrat Bacardí i Francesc Foguet: ‘Les raons de l’exili’ i ‘El revulsiu del catalanisme’.

Francesc Foguet explica:

«’A Reculons’ és una de les primeres novel·les de ciència-ficció de la postguerra. Escrita el 1957 i inèdita fins ara, sembla inspirar-se en el famós conte ‘El curiós cas d’en Benjamin Button’, de F. Scott Fitzgerald, publicat el 1921. Tasis hi exposa el periple existencial de Martí Pratdesaba i Furriols, un fabricant de bona posició de la Barcelona de final del segle XIX. Des de l’enterrament fins al naixement, és a dir, en sentit invers, segons una lògica invertida. En destaca, sobretot, el vessant professional i l’amorós (amb episodis d’un matisat erotisme). Com a teló de fons, hi bateguen els grans esdeveniments històrics europeus i catalans: les dues guerres mundials i la guerra i revolució del 1936-1939, el Sis d’Octubre, la República, l’Exposició de Barcelona de 1929, la Revolució Russa, la Setmana Tràgica, el moviment de Solidaritat Catalana, el Desastre del 1898…»

Continua Foguet: «El gran escenari de la novel·la és la ciutat de Barcelona, el seu espai urbà en transformació permanent. El temps, implacable i vertiginós, és l’altre gran motiu inspirador de l’obra, com en el conte de Scott Fitzgerald. S’hi fonen grans empreses i ciutats, s’hi desfan enterraments, casaments i bateigs, etc. No solament es produeix una reversió en les etapes històriques i en l’edat dels personatges, que es rejoveneixen físicament, sinó també en les cerimònies, formes o espais de sociabilitat i en les condicions de vida. És com llegir ‘La febre d’or’, de Narcís Oller, però escrita a l’inrevés, en clau distòpica. Una novel·la, en definitiva, insòlita, sorprenent, de lectura àgil i inquietant, que farà les delícies dels lectors amants de la novel·la fantàstica i de la bona literatura.»

Llegiu-ne un fragment.

Rafael Tasis i Marca (Barcelona 1906 – París 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg i historiador. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, es va implicar en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i en la política oficial del primer exili. Va escriure per a les publicacions de pre-guerra de més prestigi i es va fer conèixer com a novel·lista amb ‘Vint anys’ (1931). De retorn de l’exili el 1948, mentre treballava de llibreter i d’impressor, va col·laborar de manera assídua en les revistes de la diàspora i en múltiples iniciatives de la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Va publicar les novel·les ‘Sol ponent’ (1953), ‘Abans d’ahir’ (1956) i ‘Tres’ (1962), i, en qualitat de pioner del gènere policíac, ‘La Bíblia valenciana’ (1955), ‘És hora de plegar’ (1956) i ‘Un crim al Paral·lel’ (1960). La seva novel·lística té la ciutat de Barcelona, europea i cosmopolita, com a font d’inspiració de temes i personatges i com a simfonia urbana de fons. Home polifacètic, va sobresortir, a més, en el teatre, la divulgació històrica, la traducció de narrativa contemporània, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural.