Un tanoca, dos vots

Veient la histèria dels xartulians demanant que el 27S es comptin vots i amb quina reincidència recorden que les votacions al nostre Parlament no gaudeixen de plena proporcionalitat, hem de tenir clar que ja hem guanyat.

La meva bola de vidre diu que traurem 68 diputats (38 a BCN, 11 a GI, 10 a LL i 9 a TGN) però només el 46% dels vots vàlids: pels pèls! A hores d’ara, tots ja sabem que el gran argument per rebatre el recompte de vots és que no ens ho han deixat fer (bo, encara hi som a temps, de comptar vots: a Grècia han muntat un referèndum en una setmana…). Però convé que donem un cop d’ull a l’argument que diu que els vots no valen el mateix a Lleida que a Girona. Com es rebat aquest argument? Simplement, dient que, si som on som, és perquè els franquistes de dretes han gaudit de majories basades en el fet que a Espanya creuen que un tanoca val dos vots. Que, sense la sobrerepresentació de les àrees que el règim considera de gent prou tanoca per a poder-los teledirigir (sigui amb el panem et circenses de tota la vida, sigui amb el caciquisme de tota la història espanyola), mai els franquistes haurien arribat a tenir la força que els ha emborratxat del desig genocida d’esborrar Catalunya del mapa, de fer realitat el deliri del Criminalísimo de convertir España en una sola nació.

Anem a pams. ¿Volem valorar si s’ha de qüestionar la representativitat d’un conjunt de diputats perquè han obtingut els escons amb menys vots que la resta de diputats?

Agafem la ciutat de l’Hospitalet, que no és districte electoral i té 253518 habitants (totes les dades són de la Wikipedia); en proporció, li correspondria un dels 31 diputats de la província de Barcelona, amb cinc miliions i mig d’habitants. Tot seguit, comparem-ho amb les demarcacions que tenen menys habitants: Melilla (78476) té un diputat, Ceuta (82376), un també i Soria (95223) en té dos. Juntes, tenen 256075 habitants i quatre (sí, QUATRE) diputats. Hum, sembla que algú s’hauria de repensar si convé dur el carro per aquest pedregar…

Perquè si seguim sumant, resulta que les vint-i-una demarcacions més petites (de 51) tenen juntes, si no ve d’un pam, els mateixos habitants que la província de Barcelona: a les tres anteriors hi afegim Teruel (144607), Segovia (164169), Palencia (171668), Ávila (172704), Zamora (191612), Cuenca (219138), Huesca (228361), Guadalajara (256461), Álava (319227), La Rioja (322955), Orense (333257), Lugo (351350), Salamanca (352986), Burgos (375657), Albacete (402318), Cáceres (415446), Lleida (442308) i Huelva (521968). En total, aquestes vint-i-una demarcacions tenen 5642267 habitants i ABRACADABRA!  69 diputats per un xic més de cinc milions i mig. Cada 178358 habitants de Barcelona tenen un diputat, mentre que a tanocalàndia cada 81771 habitants tenen un diputat. És a dir, que cada tanoca té dos vots i escaig; potser els tanoques som nosaltres, no?

Posat cercar el punt flac a l’argument dels 38 diputats de més que tenen a tanocalàndia, es podria dir que res no indica que els franquistes de dretes no haguessin pogut obtenir també la majoria absoluta en el darrer període de sessions amb un sistema realment proporcional.

La meva resposta és que a tanocalàndia voten majoritàriament la dreta més troglodita. De fet, les deu demarcacions més petites, amb menys habitants que l’Hospitalet de Llobregat, no haurien de ser demarcació si ens regíem amb criteris purament pragmàtics. En realitat, vist que de tanoques no en tenen res, les podríem anomenar “províncies funcionàries”, perquè quedarien buides si en trèieu les delegacions dels ministeris, organismes públics (Loteries, Tràfic, Mines, Meteorologia, Seguretat Social, Muface…), delegacions d’institucions com el Cervantes, RTVE, la UNED, amb els seus caps, les seves secretàries, els seus tres torns de xofer de cotxe oficial, els seus uixers i administratius, les famílies de tots aquests, els policies que custodien tots els seus edificis, els metges i mestres que atenen tota aquesta població, les famílies dels policies, els mestres i els metges… I no he tocat el tema militar, que algun pes deu tenir a les “plazas africanas”. A l’Hospitalet no tenen res de tot això, almenys a nivell de delegació de capital de província.

Doncs, quan els franquistes del PSOE, de Ciudadanos o del PP ens vinguin amb la manca de proporcionalitat del sistema electoral a Catalunya, els haurem de demanar coherència i que no sigui tan pocavergonyes: si la manca de proporcionalitat ha permès prostituir el Tribunal Constitucional amb militants del PP que porten anys refranquistitzant la seva Constitución i ens ha ficat en aquest merder, no pot ser que no la puguem emprar nosaltres per alliberar-nos de la tirania espanyola.