Un soldat franquista a Lleida

No tenia notícia que al parc de Gardeny, a Lleida, s’hi pogués seguir la ‘Ruta de la mili‘. Doncs es veu que sí. Actualment, això sí, l’antiga caserna d’artilleria no és tal, ja no existeix, sinó que ha quedat, en restes, dins el Parc Científic CeDiCo (Centre de Disseny i de Coneixement, que aplega el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari). Del quarter d’artilleria, en roman una deteriorada façana, una garita força pudent i algunes dependències també atrotinades. Tanmateix, davant la porta d’entrada a les instal·lacions científiques, on treballen unes 1.500 persones, hi ha una estàtua imponent. Te la mires i no sabries dir què hi fa, aquí, la retòrica franquista de la postguerra. Sobretot quan llegeixes que hi va ser instal·lada fa només quatre anys, el 26 de juny de 2012. 

La instal·lació de l’estàtua, d’autor desconegut, va ser en realitat una reinstal·lació. Uf, penses de primer. Almenys no és una rèplica actual que assemelli molt bé una figura dels anys d’ultratomba, com pot fer creure el rètol en pedra que la identifica, primer en català, després en espanyol: ‘La Paeria, la Universitat de Lleida i l’Exèrcit en reconeixement a tots els joves que varen realitzar el servei militar a les casernes de Gardeny. Lleida, 26 de juny de 2012.‘ Clouen la inscripció els logotips corresponents. Els joves van ser prop de 100.000.  

No s’ha fet ara, no. És del 1945, de quan es va construir la caserna. Dels anys de la por. 

Així, com si res. Un soldat franquista, del franquisme primer que devastava tantíssima gent, aquí, davant teu. Havia estat en magatzems els últims vint anys, des que, per fi, es va aconseguir d’eliminar la militarització obligada dels nois, no sense patiments, moltes dificultats i, sense exagerar, per bé de la salut col·lectiva masculina i, de retruc, una mica més la salut social de tothom. I ara, aquí tenim de nou l’estàtua. Ferma i disciplinada, fins en posició de descans. Naturalment.  

És una estàtua amb nom, el Soldat d’Enginyers. En el seu temps estava davant la façana de la caserna, o sigui, en lloc principal i dominant. Representa un soldat amb pic en posició de descans. És un homenatge, es pot llegir a la web de la Paeria, ‘a un soldat que és alhora un treballador “de pic i pala” que va participar en la construcció de les casernes‘. A la construcció de les casernes i de quantes coses més, el 1945? Quantes fosses comunes aquest ‘treballador de “pic i pala’” va cavar?

Torno al principi, a la ‘Ruta de la mili‘. Cinc plafons estesos pel parc de Gardeny informen entre més d’on eren les aules de promoció professional de l’exèrcit i on la quadra de les mules. La ruta es va inaugurar el març del 2015, fa un any i mig. Forma part, llegeixo al Segre, d’un projecte d’un milió d’euros, no sé si encara en stand by com diu el rotatiu quan es va inaugurar. El projecte planteja la creació d’un centre d’interpretació del servei militar i del sistema de reclutament professional actual, digué el subdelegat de Defensa a Lleida. 

La reinstal·lació de l’estàtua va comptar amb totes les autoritats del cas, i també de membres d’associacions de militars veterans que no es van estar de lluir gorres i símbols de les seves antigues unitats (no sabria dir de quins anys, desconec la mitologia de l’exèrcit). Així, deia la premsa lleidatana, es tancava de moment el conflicte de la Paeria amb Defensa per la compra d’una porció del terreny, en aquells moments que els militars demanaven molts més diners dels que la Paeria i el tribunal d’expropiacions havien acordat. Des del 1998, la ciutat havia pagat 16,5 milions d’euros per aconseguir la caserna. 

Desconec com continua la cosa. Només indico aquí que és qüestionable, i que potser hauria calgut parlar-ne més amb la ciutadania, instal·lar una estàtua del 1945 davant de l’entrada al parc científic del coneixement. Marca un paquet franquista de mil dimonis. Es tractava d’això, alcalde Ros, doctes universitaris? Era la franquícia política que calia pagar? Hem quadrat comptes ja amb l’exèrcit?

L’estàtua ha estat cedida per cinc anys pel Museu Militar de Figueres (prèviament havia estat al museu de Montjuïc). N’han passat quatre. S’hi renovarà l‘estada actual? Si és una exposició temporal, som-hi, llevin-la l’any que ve.