19.02.2019 - 19:02
El Sindicat Professional de Policia (SPP), personat en la causa per les càrregues de l’1-O que instrueix el Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona, ha presentat un recurs d’apel·lació contra el rebuig a investigar votants dels col·legis barcelonins per un presumpte delicte de resistència passiva greu.
Segons un comunicat, el SPP ha recorregut les quatre denegacions a investigar votants al·legant que ‘les persones que hi havia coneixien i sabien a què anava la policia espanyola i els van fer front, fent servir la força passiva per evitar l’acció policial i resistint-se greument a les ordres donades pels funcionaris’.
El sindicat confia que l’Audiència de Barcelona estimi els seus recursos i ordeni obrir investigacions per aquestes accions, perquè en les imatges sobre les actuacions als col·legis ‘s’aprecia perfectament com la multitud congregada en els punts de votació duia terme una resistència passiva greu’.
‘Aquestes persones, emprant la força, entrellaçades les unes a les altres o subjectant-se a baranes o tanques, empenyent els funcionaris, obstruïen amb el seu cos el pas dels agents per impedir-los complir el mandat judicial’, han lamentat, afegint que a més van insultar els policies.
Arxiu
El jutge d’Instrucció 7 va rebutjar investigar els votants en argumentar que l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’impedir el referèndum no anava dirigida als votants, que no existia una prohibició general d’acudir als centres designats com a col·legis electorals, i que van ser ‘víctimes directes de la situació de confrontació generada pels poders públics’.
El jutge va considerar que, a pesar que es publiqués en tots els mitjans de comunicació que el TSJC havia ordenat impedir la consulta, ‘qualsevol ciutadà podia acudir als centres electorals perquè no se li havia prohibit’.
Una resolució judicial constata que l’única violència de l’1-O fou la de la policia espanyola
