Un toc d’atenció seriós

Amb tots els respectes Vicent, cal no tenir més pressa de la que toca. La independència només madurarà de la mà de la democràcia i les llibertats.
Internacionalització del conflicte i govern des de dins l’estat (ajuntaments, diputacions, Generalitat, …) són dos asoectes cabdals i que caldrà anar reforçant per quan arribe el moment -que arribarà- en que l’estat torne a fer una altra barbaritat com la de l’1-O. Aleshores serà quan hi haurà una altra opció clara per exercir el dret legítim d’autodeterminació, amb el món mirant i tenint en la retina els fets de l’octubre de 2017, i les institucions públiques catalanes al servei de la democràcia. Aquesta conjunció, amb el despropòsit d’un estat (igual ja està liderat pel PP+Cs) farà possible el pas democràtic més absolut: exercir la pròpia llibertat com a poble. I no passaran 30 anys, seran molts menys, però no cal ser impacients, només cal ser resilients i ressistents.

Tots hem sentit declaracions del govern, president inclòs si no vaig errat, afirmant que volen esgotar la legislatura AUTONÒMICA dins d’spanistan. Amb tals declaracions és evident que el poble està sol per fer efectiva la República. Per tant, el fets d’ ahir no són fruit de la casualitat. Si arribem a noves eleccions AUTONÒMIQUES, que molt em temo que així serà, espero que qui realment vulgui la República no erri i voti els qui per estatuts no se’ls permet calentar la cadira.

Gràcies Vicent

Avui crec que has fet una editorial molt valenta en expressar el que molts sentim i que és en clar desacord amb la classe política que ens governa. 

Estic molt lluny dels que venen predicant de seguir fent confiança als que es suposa que durant més d’un any estan jugant partides magistrals que encara no ens han portat enlloc.

Estic molt lluny dels que en el dia en que tenim un acte clar de menyspreu a tot un poble es postulen per ocupar una cadira a Europa. 

Els que ahir van donar la imatge de violència que Ñ cercava ho van fer per que els polítics conxavats amb l’estat no són capaços de donar la resposta que toca.

Quan un colectiu té un problema laboral s’el autoritza a manifestar-se davant de la seva empresa, sindicat o govern.

Que la GC o la PN vulguin manifestar-se davant la Generalitat o l’Ajuntament és ben clar que té uns altres objectius. 

Si els nostres polítics no són capaços de veure aquestes diferències vol dir que no tenen el nivell i els hem de canviar. 

Avui una bona colla d’aquest poble incult i bàrbar ha hagut de sortir al carrer, malgrat la imatge que segurament molts voldran aprofitar per dir que Catalunya és violenta i està dividida, per fer la feina que els polítics no han estat capaços de fer.

Si aquests polítics que vetllen més per la cadira que pel país no corregeixen el tir, o no som capaços de canviar-los, dissortadament anirem tenint més esdeveniments com aquest i possiblement de conseqüències més grans.

En qualsevol cas a Alemanya, la gran civilització d’Europa, dissortadament també són habituals les contramanifestacions contra els actes cada cop més sovintejats dels grups feixistes i a ningú (amb una mica de seny) se li ocorre dir que els violents són els que han intentat aturar els feixistes.

Gràcies Vicent

     Florenci Maymó

Totalmente d’acord: el fracàs d’ahir va ser conseqüència directa de la timidesa I manca de lideratge del comseller Buch (després que l’alcaldessa de Barcelona fes total deixació de funciones, per cert com sempre) i, per tant, del govern de la Generalitat, que va tenir més por de desplaçar la manifestació del Jusapol a un lloc on no pogués fer mal (Monjuïch, per exemple) que no pas de crear la situació d’ahir. La causa real de les accions agressives i contraproduents dels forasenyats d’Arran, que vàren provocar les càrregues policials, és que els nostres líders són tan tímids que el moviments de base acaben prenent l’iniciativa, cadascú pel seu compte I a la seva manera – i el resultat són accions descoordinades I mal concebudes que ens poden fer encara més mal.

En un procés com el que estem vivint cal mantenir el cap molt fred i prendre decisions molt racionals.

En aquest sentit, malgrat que a tots ens bulleixi la sang, crec que muntar contramanifestacions contra els feixistes és allò que ells esperen per a justificat llur relat i, per tant, tampoc no ens va fer cap bé. Si, els hem foragitat de l’espai públic en aquest cas concret però, què hem guanyat ? Estaran els nostres representants més disposats a desobeir en massa ? Si hi ha una vaga general i una crida al bloqueig econòmic massiu (única cosa que potser faria moure Espanya i Europa, perquè quan li toquen a algú la cartera i li paralitzen el xiringuito comença a fer coses) i es crida a la desobediència massiva, la gent estarà més disposada a seguir-ho ?

Continuaran venint i provocant, perquè és una estratègia de manual que ja seguien les SA o els camicie nere italians, i que C’s, partit filofeixista, coneix i explota molt bé. Provocant per incrementar el nivell de violència (acció-reacció) fins assolir una situació realment violenta i presentar-se ells, els provocadors, com a única solució per a imposar l’ordre.

D’altra banda, un cop muntada la contramanifestació, calia intentar saltar-se el cordó per arribar on hi havia els feixistes ? Imaginem que s’hagués aconseguit: quin hauria estat el resultat ? Algú es pensa que simplement haurien estat escridassats o que aquella gent, violenta per natura, s’hauria quedat atemorida i hauria marxat corrents amb la cua entre cames ? De debò una batalla campal a la Via Laietana ens hauria acostat més a la independència, amb 900 antiavalots de les forces d’ocupació “oportunament” preparats per a intervenir des de fa mesos ? A mi em sembla un parany evident.

Dit tot això, ho sento però el govern de la Generalitat no té cap excusa: el conseller Buch és el cap dels mossos i dels seus comandaments, i la inèpcia davant l’avenç del feixisme ha estat espectacular des de fa mesos. Llur impunitat és absolutament aclaparadora.

Agredeixen, atemoreixen, fan malbé l’espai públic sense que ningú els digui res. I aquesta darrera situació, mal gestionada, mal planificada, mal executada n’és l’exemple més clar. Efectivament hi havia un munt d’alternatives, com ara fer-los desfilar per Plaça Espanya envoltats per 500 mossos, o exigir-los canviar de dia la manifestació, o un munt de coses més que estaven totes a l’abast de la Generalitat. I no es va fer res.

Per cert, el govern de la Generalitat és solidari. No s’hi val per part dels partits integrants a posar-se de perfil perquè “aquest no és del meu partit”. Ja és hora que, si ERC o JxC condemnen l’actuació policial, assumeixin responsabilitats i forcin canvis, i ho expliquin.

I sobre les imatges, terribles, dels mossos vestits de Robocop atonyinant gratuïtament la gent, cal fer una investigació ràpida, exhaustiva i contundent sobre les circumstàncies en què es varen produir: qui manava l’operatiu, qui eren els mossos i per què varen actuar com ho varen fer. Demanar el material a la ciutadania, verificar autenticitat, lloc i hora. A tothom- mossos també, que són la nostra policia, no ho oblidem- se li ha de suposar innocència mentre no es demostri el contrari, però si com sembla evident molta de la violència va ser injustificada calen- com a mínim- suspensions i cessaments, quan no directament accions penals.

Una darrera consideració: ahir vàrem veure imatges de violència per part de la nostra policia, molt fortes i a les quals no estem acostumats i no ens hem d’acostumar mai, però mai. Tot i això, em faig una senzilla pregunta: si qui hagués anat vestit de Robocop hagués estat la GC i la PN, com creieu que hauria estat el nivell de violència i d’intervenció ? Ho dic per qui sempre demana, a la més mínima, la dissolució dels mossos i els titlla de policia feixista.

La pregunta que us hauríeu de fer és: voleu ser independentistes o independents?
L’estat espanyol és pot permetre el luxe de tenir partits que propugnen l’independència d’una de les seves regions i votants que els donin suport. I mentre aquesta mai es faci efectiva, no passa res.
Fa molts anys que només votem un partit: el de l’oligarquia financera, els capellans i els funcionaris de l’estat. I aquest partit sempre guanya, perquè té l’habilitat de presentar-se sota una varietat de sigles que ens porta a creure que tenim llibertat d’elecció. Però governin les sigles que governin, ells sempre guanyen i nosaltres sempre perdem.
Si el que voleu és ser independentistes tota la vida, a fer el que diu el govern i a babeja amb la candidatura d’en Junqueras.
La resta, no és que amb l’edat s’ens hagi girat el cervell i ens hàgim fet d’Arran del matí al vespre: és que estem farts d’aquesta farsa i de veure com uns partits en qui vàrem confiar a mort i als que vàrem donar un suport del que pocs han gaudit en l’història d’aquest país, porten un any malbaratant aquesta confiança d’una mabera indigna.
I qui ahir hagi vist violència, que s’ho faci mirar. Jo hi era.

Només un detall, Vicent: l’esquizofrènia i la doble personalitat no tenen res a veure, t’ho dic com a diagnosticat de la primera. En fi, ahir vaig ser a la plaça de Sant Jaume, i ja in situ vam treure tres conclusions: 1) com dius bé, Vicent, el conseller d’Interior va prendre la pitjor opció possible davant d’un col·lectiu, Jusapol, que ja hauria d’haver sabut que només venien a provocar; 2) a sobre, els d’Arran van sortir de la plaça per a anar a fer el seu numeret de les boles de pintura, que enlloc d’empastifar els de Jusapol van empastifar els pobres Mossos que no hi tenien cap culpa -i que llavors van carregar, de manera comprensible però potser errònia, regalant entre tots als de Jusapol les imatges que havien vingut a buscar-; i 3) hi va haver força més gent que va sortir de la plaça, i el cert és que els ànims estaven molt escalfats, i ho continuen estant, cosa que hem de tenir molt en compte. En fi, jo també crec que al final serem la gent del carrer els que haurem de fer el camí que resta fins a la República, doncs tenim una classe política de vergonya aliena. I exigeixo des d’aquí la dimissió del conseller Buch, a la vegada que crec que ha arribat el moment de qüestionar si el president Torra està disposat a acomplir amb el que predica o si només entreté la tropa.

Ah, i l’imatge que els de Jusapol buscaven, era el d’una força incontestable fent-se els amos del centre de Barcelona i demostrant que si no anaven a pç Sant Jaume no era perquè no vulguessin si no perquè ens perdonaven la vida.
La banda de friquis escridassats i protegits pels Mossos que vàrem veure, contrasta molt amb les declaracions i els twitts amenaçadors dels dies anteriors.
El que va passar està a les antípodes del que els Jusapol haurem volgut.
I la idea del Holi Festival va ser excel·lent. Les imatges donaran la volta al Món i l’única violència que transmeten és la policial.

SI EL GOVERN NO TÉ UN PLA, LA INICIATIVA ÉS TOTA DEL CARRER…
(escrit abans de llegir l’editorial)

Hem aixafat la desfilada feixista, però amb una part dels defensors de la plaça St. Jaume i Laietana caient en la provocació, intentant buscar l’enfrontament. Avui ha sigut un dia per treure’n força reflexions. L’altre dia jo mateix defensava de fer el buit a la desfilada de policies, però avui he estat a les 9 a la plaça St. Jaume. La provocació era d’una dimensió que no es podia obviar. Per dignitat amb el nostre 1-O. El govern, desaparegut, també l’ANC… doncs els CDRs, Arran i altres han donat la cara, i els mossos amb una actuació indigne, carregant amb molts que vam estar defensant les urnes aquell 1-O. Els mossos fent de “piolins”amb el mateix subjecte ciutadà!! Inadmisible.

És preocupant que interior doni permís als feixistes per manifestar-se al centre mateix d’on van assaltar la gent que anava a votar l’1-O. Hem de ser tolerants amb els intolerants antidemòcrates? I s’hauria de començar a plantejar de què ens serveix un cos de mossos per fer de repressors dels independentistes com farien el polis espanyols. S’han de prendre mesures urgents.

Al carrer he sentit consignes d’independentistes que, no m’han agradat gens. “A por ellos” i altres que no recordo que reflectien més una pulsió de venjança que no pas d’intel·ligència política. Davant la passivitat del govern, aguns han intentat buscar l’enfrontament amb els feixistes a plaça Catalunya, els hem regalat el relat del dia. El poder del carrer és necessari però a la vegada qualsevol acció pot engegar a rodar el persistent treball de resistència no-violenta. El carrer funciona quan actua com a tercer front de lluita (institucional, exterior), no pas com a direcció espontània d’una autoorganització popular on la rauxa substitueix la política.

Torra pot anar dient de portar fins al final l’1-O (jo me’l crec en la intenció), però era avui que s’havia de demostrar. I s’ha demostrat que la praxi del govern va perillosament en sentit contrari. Avui hem de demanar la dimissió del conseller d’interior per l’actuació inacceptable dels mossos, la credibilitat d’en Torra depèn d’això.

La cosa positiva: la força del carrer que ha aigualit completament la fatxenderia dels fatxes. Però a nivell polític, ens ha ensenyat les vergonyes del govern i d’altres organitzacions cíviques. Una vegada més, i avui de forma clara, no sabem (ni saben) on anem. Tot plegat a les envistes del nou 1-O.

Les actuacions d’aquest 2018 dels dos partits polítics afectats per empresonaments i exilis els desqualifica i desautoritza. Busch hauria d’haver estat destituït, ahir mateix, de manera fulminant si ell mateix, per dignitat, no dimitia abans. Les actuacions deplorables dels mossos s’encadenen i cal un gest ferm. Hi ha molts de caps d’arengada, però no hi ha un lideratge ferm. El 30 de gener, quan el President del Parlament (a qui el dia abans Casado li recordava que tenia fills), va decidir esquivar la proclamació de Puigdemont, imprescindible per tal de revalidar el sentit de la normalitat, es va iniciar la gran crisi que arrosseguen les institucions. Ens han deixat sense nord i sense guia. Pitjor encara, hi ha cinquanta guies (ai els tuits dels diputats de Madrid!) i cap marca full de ruta, sinó interessos sectaris de partit.
Els qui ens han estafat han de retirar-se o han de ser retirats. Ens pensàvem ser molt més propers a assolir els objectius del que som i, ara mateix, la degradació del prestigi que es va aconseguir el Primer d’Octubre pateix el risc de malmenar la imatge internacional de la lluita de Catalunya.
Heribert Barrera, poc abans de morir, va assenyalar les tres eixos que marcarien el “punt sense retorn”. Calia un President de la Generalitat independentista, que al camp del Barça la gent cridàs “independència” i… QUE LA SOCIETAT CIVIL PASSÀS DAVANT DE LA CLASSE POLÍTICA. Tot això, és evident que ha passat. Ara cal, la quarta i definitiva passa: que la societat civil substitueixi la classe política i marqui el full de ruta. Al capdavall, hi ha una pauta general: mai a la història cap partit polític ha assolit la independència; la independència l’assoleix el poble!
És hora de prescindir de l’espera d’instruccions de ningú i agafar el relleu. La mobilització popular coordinada ha de ser, des d’ara mateix, l’ariet per esbaldregar l’oprobi.

Culpar Arran de provocar i buscar la confrontació i que embrutessin “els pobres” mossos i això provoqueés les càrregues és un comentari força patetic, més propi dels hiperventilats de ciudadanos que d’algú que estigués ahir a St Jaume.
Els provocadors van ser els policies i els ineptes els que va ordenar als mossos de carregar. Pels que van donar permís a la mani jo els qualificaria més aviat d’incompetents i són els que ens hem de treure de sobre urgentment.

Hi ha quelcom que va passar ahir que no veig que es digui a cap mitja, dos veïns meus que eren al lloc de las carregues, em diuen que els independentistes eren contraris a llençar pintura, que varen ser uns quants exaltats, -ves a saber si infiltrats-, i també em diuen, que molts dels mossos que varen carregar brutalment, portaven braçalet amb la bandera d’Espanya, i que altres mossos intentaven de dissuadir-los de carregar….es evident que tenim als mossos comandaments i agents unionistes més pròxims a Jusapol, i que com be sabem aquest sindicat es finançat i dirigit per Ciudadanos, per tant crec, que tenim un greu problema dins de casa, de resultes de la política del Sr. Saura i Sr. Espadaler, que ara ens perjudica molt, de vegades las coses no son tal com es veuen, o com ens las volen fer veure, per tant no caiguem en l’error fàcil de culpar l’independentisme, ni a una part dels mossos. Cal que el Sr. Buch, no amagui més l’ou, i vagi de dret al gra.

El meu pare com era petit en deia , els pobres no ens podem equivocar. Els ultims dies s’han comés errors i equivocacios entre elles aquestes. 1 .- Ahir el President de la Generalitat no tenia que haver anat el programa Faqs de Laura Rosel a TV3 .2.- No autoritza la manifestació Jusapol o enviarla a Montjuïc. 3.- Error monumental d’Arran i menbres de la CUP entran en conflicte amb els Mossos. 4.- Tenir present el perill Valls a l’Ajuntament de Barcelona, donar a coneixer i denunciar els suporta que te , tan mediatics com economics. 5.- Davant de provocacions , que en tindrem, fer un Tortosa, o amb un somriure la victoria,

El meu pare com era petit en deia , els pobres no ens podem equivocar. Els ultims dies s’han comés errors i equivocacions entre elles aquestes. 1 .- Ahir el President de la Generalitat no tenia que haver anat el programa Faqs de Laura Rosel a TV3 .2.- No autoritza la manifestació Jusapol o enviarla a Montjuïc. 3.- Error monumental d’Arran i menbres de la CUP entran en conflicte amb els Mossos. 4.- Tenir present el perill Valls a l’Ajuntament de Barcelona, donar a coneixer i denunciar els suporta que te , tan mediatics com economics. 5.- Davant de provocacions , que en tindrem, fer un Tortosa, o amb un somriure la victoria,

Per ordre:
– Govern i partits no donen indicacions serioses d’estar treballant per implementar la república proclamada. Amb raó la gent s’està cansant i neguitejant. A part:
– El de manifestació és un dret constitucional i dificilment es pot denegar, però hi havia arguments suficients per imposar a Jusapol altres condicions: dia, hora, espai de la manifestació. No haver-ho fet és l’error polític original.
– Siguin quins siguin els paràmetres de la manifestació, no ens convé de cap de les maneres que hi hagi enfrontaments directes amb els manifestants de Jusapol (‘violència’).
– Els mossos no autoritzen o deneguen la manifestació. Simplement reben ordres.
– En filmacions que s’han publicat es veuen clarament casos concrets en que no hi havia prous mossos per impedir l’avenç dels independentistes en direcció als ultres. No haver-ho sabut preveure i arreglar-ho a temps és un error del comandant de l’operació. És a ell al primer que cal exigir responsabilitats, o al seu superior en la cadena de comandament. Anar directament al suprem de la cadena és un error d’estratègia.

Com diu la editorial cal recuperar la confiança del poble i això passa per cessaments i dimissions exemplars.

En Buch ha de dimitir per dos raons possibles:
– una per si ell va permetre llençar els mossos contra els catalans per comptes de prohibir o canalitzar la manifestació feixista.
– o l’altra per si no ho va permetre però té comandaments als mossos que van actuar pel seu compte i al servei de Pérez de los Cobos, amb la qual cosa demostra no tenir control dels mossos, i si no fa cessaments disciplinaris exemplars seria ell un incompetent.

A banda em pregunto, després de veure lo vist des del 21-D, amb coses com el 31-G i declaracions i posicionaments de polítics: no serà això part d’una maniobra mes o menys subtil duta a terme per aquells que ens han enganyat i que realment no volen més que el retorn a l’autonomisme?

D’aquests hi ha tant al PdCAT tradicional com a ERC, però és aquesta última de la que per a molts és més dolorosa la mentida. És d’aquesta última d’on veiem ams seus líders voler un pseudoautonomisme posant partit abans que país.
O si no a que ve ara coses com que Junqueras anunciï que es vol presentar a les europees com a ERC només, sense una candidatura de País Català unificada?
Això és voler diluir el vot. No votar Junqueras serà la solució.

Personalment també em crec el President en les intencions i sé que és sincer quan diu que ell només ha acceptat el càrrec per fer efectiva la República. Però les intencions no seràn suficients si no es mentalitza que s’ ha d’ enfortir com a persona, perquè el seu lideratge és el més complicat que ha tingut mai el càrrec. Té els principals partits remant en contra, i la CUP fent de CUP que no acceptarà els pressupostos. Ho té tot en contra, però ens té a nosaltres. I això li ha de donar la força d’ agafar el timó en mig de la tempesta i fer allò que s’ ha de fer sense escoltar ningú, perquè el marejaran i no podrà fer res. No és normal que ell s’ hagi asseventat per una periodista madrilenya al FAQ que Ciutadans financia i esperona a Jusapol tant en aquesta manifestació com la de l’ any passat. No pot ser. Está bé anar a actes vàris i barrejar-se amb el poble, però estem en un moment que no ens podem despistar, i hem de saber què passa al nostre entorn i qui està darrera de cada cosa que passa, o perdrem el relat.
L’ actuació de Mossos ahir i ja fa uns dies és esperpèntica, i no pot quedar com si res. Buch ha de dimitir. El President ha de començar a prendre decisions difícils o no anem enlloc. Buch va posar com a cap d’ operatiu d’ ahir el mateix que va ser destituit del càrrec per l’ actuació del 15 M. Perquè??? El President tampoc ho sabía això? Doncs no anem bé. Buch ha de dimitir.
Anem malament i no ens podem permetre cap més error d’ aquestes dimensions.
ERC i PDCAT ja han perdut la credibilitat d’ una gran part de l’ electorat, i això ens farà perdre Barcelona per desgràcia, perquè negant-se a participar a primàries dividirà l’ independentisme i perdrem. Els diputats no poden ser substituïts, no sé ni com s’ ho plantegen, i si Roger Torrent és el problema, hem d’ obligar-lo a dimitir. La CuP ha de ser flexible amb aquests pressupostos, tot i que PDCAT ha d’ entendre que segons què no se’ ls Hi pot fer empassar.

President, parli clar, assenyali a qui calgui, nosaltres el recolzarem. Però miri cap el poble, deixi de mirar als partits, i nosaltres no li fallarem. D’ altre manera no aconseguirem imposar una unitat que és totalment imprescindible.

Un editorial molt benèvol. Molt.
El fet que avui, a aquesta hora, Buch encara sigui Conseller i Torra encara estigui defensant l’autorització als criminals de l’1 d’octubre per portar la seva provocació feixista al centre de Barcelona i la no desqualificació total i absoluta de la brutal actuació dels Mossos contra els manifestants republicans té la pitjor de les lectures.
Vol dir que Buch -i Torra- són iguals, exactament iguals, que Rajoy i Zoilo. Que fan el mateix, responen el mateix i defensen el mateix. Exactament el mateix. Que neguen les mateixes evidències i diuen les mateixes mentides. Que s’amaguen darrera de pressumptes drets dels qui defensen la violència policial per esclafar els drets dels demòcrates. Que protegeixen als criminals feixistes i ataquen als defensors de la República.
No és que Buchi sigui un impresentable incompetent i Torra un president acorralat. És senzillament que són el mateix, EL MATEIX, que el Gobierno de España. Són els nostres enemics.
La jornada d’ahir, per molta gent no és que marqui una línia vermella, és que és la gota que vessa el got. No era Arran qui va rebre ahir. Vam rebre tots els demòcrates. No és la CUP qui demana dimissions. Som molts i molts milers, en podeu estar segurs. Jo no sóc ni seré cupaire i exigeixo, immediatament, la dimissió de Torra i de Buch.
I que sàpiguen PDECAT i ERC, aquests miserables partits autonomistes, fins a quin punt estem, definitivament,farts d’ells.

Malauradament cada dia hi ha un motiu més per anar a eleccions.
Veig al president Torra nedant contracorrent perquè ell, com molts de nosaltres, és un activiste de la república però li estan fent el llit i en sortirà escaldat.
Un altre vegade l’encertes Vicent, estic molt d’acord amb el que dius. Ahir el nostre govern va anar en contra nostra, volien que passés el que va passar o pot ser que en fos pitjor.
El govern ha triat un camí diferent al que anem els que el 21D els varem donar la confiança i això es diu frau.

És amb moltíssima tristesa que escric aquestes línies…..
Per fi Rivera, Vox, PP i mitjans afins tenen el seu relat victoriós tant ansiat, ara adornat i embellit a l’extrem, una borratxera de alegria i bilis….. pot ser amenitzat amb unes quantes ratlletes de guix del Rivera…
Una sèrie d’errors tremenda de tothom ho ha permès….
Una sèrie de despropòsits i la falta de la primera pregunta a fer, per què una mani de reivindicació salarial ve aquí Catalunya on la generalitat no hi te res a dir, ni fer i no han anat a Madrit on sí que hi a el govern central que pot ser sí o no els atendrà…?
Aquests energúmens exaltats que ahir no van fer cas de les recomanacions de no caure en el parany de les provocacions doncs hi han caigut de 4 grapes i de fet han signat la sentència de defunció del somni de la República pacífica, festiva i dialogant… DEP!
S’ha de ser molt ignorant, faltat de perspectiva i encegat per unes ideas i moltes espurnes de desitjos i somnis però sense tenir el poder real de portar res a terme, encara que per molt que tinguem + de 2 milions de sies, no veuen ni entenen que allà fora son més de 30 milions que escolten la veu del seu master… Matemàtic!!!
Avui i demà aniré a manifestar-me amb llaç groc i crespo negre…….

Tant de bo els nostres polítics catalans independentistes llegissin el que els hi dieu en aquestes opinions que expresseu.

Jo voldria ser positiu, les coses que fem mal fetes – i TOTS en fem – ens han de servir per aprendre i millorar.
Comentari a part… ni ha que jutgen al MH president Torra perquè no desvetlla el que pensa fer per implementar la República.
1) Jo no he vist mai a un general explicar a l’enemic els plans que te per derrotar-lo.
2) S’ha d’atacar quan l’enemic te ja els genolls a terra. Ñ dintre de uns mesos els tindrà. econòmicament
3) Es cert … Partits i Politics d’aquest partits no estan per la feina. La culpa es nostra de votar-los.

Infinitament decebut amb el Conseller Buch i el President Torra. No hi ha cap raó, cap, des del punt de vista de la República que “estem implementant” i que tant omple la boca del President, per haver permès aquesta manifestació de feixistes. Si no són capaços de fer aquest petit pas de dignitat republicana, prohibir aquesta manifestació, què podem esperar dels nostres polítics?. D’acord amb en Barnils, el tros que falta no el farem votant, ens costrarà sacrificis que hem d’estar disposats assumir i el farem sols, el poble.

Efectivament era una provocació. C’s volien que no els hi donéssin autorització, per a argumentar el supremacisme dels “separatistes” i no ho han assolit. Volien provocar les “provocacions” dels anticapitalistes i si que ho van assolir. Volien provocar l’enfrontament físic amb els independentistes, per argumentar terrorisme, i els mossos no ho han permès. Finalment, anticapitalistes i anticatalanistes decebuts, uns amb els mossos, increïble, i d’altres pel ridícul mostrat amb manifestants portats de tot l’estat que se’n van amb les mans buides. És evident que només amb provocacions, nosaltres els independentistes, no anirem en lloc. Però ells, els nacionalistes espanyolistes violents, tampoc.

No m’he pogut llegir tots els comentaris que avui ha suscitat els fets d’ahir a barcelona i l’editorial d’avui d’en Vicent. Segur que totes aporten alguna visió interessant i procuraré fer-ho quan tingui una estona. Però tot i no haver-ho pogut fer encara hi vull dir la meva fruit de les voltes que hi estat donant ahir. aquesta nit i tot el matí i tenint en compte, això sí, l’editorial del Vicent que sempre ens aporta elements de reflexió des de la serenitat i la crítica constructiva.

L’editorial m’ha semblat molt assenyada i hi estic bastant d’acord. Amb el que no estic d’acord és amb la bilis que destil·laven la majoria dels comentaris que ahir van córrer per les xarxes. Em van semblar incendiaris i fets des de l’estómac. Només fam mal i no aporten res. Tot el contrari d el’editorial d’avui.

Segueixo pensant però que prohibir la manifestació hauria estat un error i per tant aquí no estic d’acord amb el Partal. Ara, l’opció 2 o la 3 que ell també planteja m’hauria semblat una bona sortida (tot i que veure’ls fer el ridícul pel mig de Barcelona davant la indiferència de tothom hauria estat també una imatge impagable!)

Podem discutir si s’havia de prohibir o no, però és important que analitzem bé el què va passar ahir. Intentant fer aquesta anàlisi m’han quedat clares unes quantes coses:

1. Els “mossos” que ahir se’ls en va anar la mà i la porra han de ser apartats de les seves funcions i se’ls ha d’aplicar el que correspongui perquè els quedi clar qui mana i quina és la seva feina.

2. El Govern ha d’actuar amb rapidesa i autoritat davant dels Mossos tant per corregir aquestes males pràctiques com per dixar-los clar que una de les seves feines és impedir que els feixistes campin com els amos del tros per tot Catalunya destrossant pancartes i treient tot allò que no els agrada i empastifant-ho tot de proclames d’odi i feixistes com ha passat aquesta nit a Palamós. Això s’ha d’acabar!

3. El Govern té també l’obligació de ser responsable i de no demanar miracles a la gent, no es pot tensar la corda pensant que és com un xiclet, han de saber que entre els nostres també hi ha exaltats, provocadors difícils de controlar i que, a més a més, TOTS n’estem fins al cap de munt i tenim els nervis a flor de pell i per tant no pot posar les coses al límit: estan jugant amb foc!

Dit això també cal ser crític amb qui ahir va anar a buscar el cos a cos amb els Mossos. Quina necessitat hi havia d’anar a fer el pinxo a Via Laietana per trencar el cordó policial que tenia per objectiu evitar que els de la mani ultra anessin a Sant Jaume i impedir la trobada entre aquests energúmens i els que estàvem defensat la plaça? Va ser una acció vistosa però sense cap sentit ni utilitat que només va servir per treure’s la ràbia de sobre i per regalar-los la foto que buscaven els provocadors d’una banda i de l’altra.
Em sembla poc intel·ligent. També hem de ser crítics amb TOTS els nostres, no només amb el govern.

El balanç és:

– l’enemic té la foto que buscava
– els nostres van rebre de valent
– als energúmens ningú els va tocar ni un pèl
– en positiu: per sort van fer el ridícul de mala manera i, si nosaltres no els haguéssim donat protagonisme, el ridícul hauria estat espaterrant!

Efectivament, avui l’Andreu Barnils fa diana. Del tot d’acord!
Me’n sento en part responsable. L’ANC no va fer el que s’esperava que fes. Algú (o alguns) ens van desactivar però nosaltres ens vam deixar!

No esperem dels politics el que no poden fer! No diguem als demés què han de fer! Fem el que nosaltres i només nosaltres podem fer! Però fem-ho junts, i fem-ho organitzadament i de manera coordinadament i disciplinada.

No anem a remolc, recuperem la iniciativa!

No puc afegir res als comentaris tan encertats de la Gemma i l’Eduard.
Les eleccions no solucionaran res si no hi ha liders a l’horitzo immediat. I a les muncipals, han de presentar una candidatura transversal si no volen perdre Barcelona. No ens podem permetre que la seu del govern l’ocupi C’s.
El tandem Puigdemont-Torra vol arribar a la Republica pel metode mes lent i segur, el referendum pactat. Som els ciutadans els que hem de pressionar per la dimissio d’en Buch i en Torrent si cal i per l’acord entre partits.

A la darrera editorial havia fet un comentari que ha resultat premonitori, com em temia… Ja han sortit tots els éssers celestials immaculats a somicar perquè ara que érem “gent de pau” i “el món ens mirava” resulta que “uns infiltrats” o “exaltats d’Arran” ho han engegat tot en orris amb “violència”. Aquests que aneu repetint que “ara tenen la imatge que volien”, no sé si us adoneu que es podria dir exactament el mateix del 20 de setembre del 2017 (la “violència” d’enganxar adhesius a un parell de cotxes em sembla equiparable a la “violència” de llençar pols de coloraines). I els que justifiqueu que “els d’Arran han provocat les càrregues”, imagino que també justificareu que el 1r d’octubre del 2017 els “exaltats” que no vam voler “fer un Tortosa” als invasors també vam provocar les càrregues. Això per no parlar que sembla que no entengueu què és la BRIMO: un cau de rates fastigoses, representen el pitjor de la societat, gent que gaudeix apallissant impunement i que a sobre deuen ser més anticatalans i tot que els de la Guàrdia (ci)Vil. No en tingueu cap dubte, són part de l’enemic.

Bé, era previsible. La mateixa plorada i la mateixa justificació de la violència malaltissa (aquesta sí) dels psicòpates tarats de la BRIMO ja les vau fer quan van detenir el president Puigdemont. Llavors també s’acabava el món perquè “ara ja tenen les imatges que volien” i “ara ens han destruït el relat de la pau”. I també n’hi havia molts que cercaven infiltrats imaginaris.

A propòsit, estic segur que molts d’aquests mateixos que somiquen tant per això, quan veuen una manifestació antifeixista a Alemanya o a Itàlia (com apunta en Florenci Maymó), els deu caure la baba i deuen anar dient com en són, de ben parits, allà. Però això és com els de Podemos i companyia: quan passa ben lluny tothom s’hi afegeix amb entusiasme, però quan és aquí més val criticar-ho per a justificar la covardia i inacció pròpies.

Estem en uns temps que demanen una gran intel·ligència política i unes conviccions i unes idees mol clares i ens trobem amb uns polítics mediocres, atemorits, incapaços de mirar més enllà del seu nas, inoperants i en ple brot esquizofrènic. És el que tenim però no el que necessitem ni, crec, ens mereixem.

I el que no veuen aquests polítics és que no hi ha tornada a temps passats (tampoc n’acaben de proposar cap), no veuen que si tenen por és perquè accepten les regles de l’opressor per injustes que siguin. L’espectacle amb els presos i exiliats acceptant deixar-los sense sou i plantejant-se complir les ordres d’un jutge que el que vol és canviar la composició d’un parlament electe ha estat (i és) deplorable. On són els principis? On són les conviccions democràtiques? I jo ho entenc, tothom té dret a tenir por, però no t’hi fotis, si tens por.

El problema és que molts dels nostres polítics no tenen ofici. Carreres i títols, potser sí, però no han exercit mai de res. L’única manera que coneixen de guanyar-se la vida és dins el món de la política. I és aquesta gent, que no sap què és guanyar-se la vida al món real, està fent molt de mal perquè aquí, a casa nostra, no funcionen tan bé les portes giratòries com a Madrid. I són tan mediocres que ni deixen fer (per pànic) ni fan.

Si això segueix així, i amb els esdeveniments que han de passar sí o sí (judicis, condemnes, aniversari de la proclamació de la República…) és molt possible que el poble agafi les relles del seu propi destí amb els riscos que això comporta sense un suport polític.

Escolto el president donant missatges que diuen al poble que tiri (“La independència no es fa als despatxos”) i me l’imagino com un home de bona fa i principis marejat per una colla de voltors polítics que no paren de donar voltes sobre el seu cap.

Vull pensar que a esquenes nostres, s’ha donat un temps per a l’inici del diàleg, una treva que té una caducitat. Entenc que la data de caducitat o ha arribat o hi estem molt a prop. El que és segur és que així no es pot continuar. El poble se sent estafat però està viu. Hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre. Espanya no sap què va acabar trencant i els nostres polítics no són conscients de la cicatriu que els fets de l’1 d’octubre van deixar al cor de mil·lers i mil·lers de catalans. Si segueixen així, els nostres polítics, pot ser que acabin a l’atur abans que no es pensen. Ells mai no saben calcular la resistència de la corda que estiren.

Vaya por delante que me parece un flaco favor a la credibilidad del Govern que la manifestación de ayer de Jusapol fuese permitida en pleno centro neurálgico de Barcelona.

Si era una reivindicación salarial, tenía que haber tenido lugar en el Paseo de la Castellana de Madrid que es donde tiene la sede del Ministerio del Interior de España y que es quien paga los salarios, junto con el Ministerio de Defensa a estos servidores del Estado Español; y si era una reivindicación de la labor realizada por las Fuerzas de Seguridad del Estado durante el 1-O pues a más razón no permitirla ya que Fem República ¿No?

En fin, Serafín.

Aquí lo que va quedando poco a poco bien claro es que nuestros gobernantes (en Catalunya), los que cortan el bacalao de verdad no están por la labor de liderar lo de “Fem República”. Prefieren que esa iniciativa la lleve a cabo el pueblo votante y sonante y, además, si hay que expulsar de la plaça Sant Jaume a los susodichos, pues se les expulsa (con el peregrino motivo de que estamos en alerta 4 de Terrorismo Islamista), y si tercia soltar una sarta de porrazos con resultado de 21 heridos (la mayoría leves), pues se sueltan.

El tono de voz (ése que se da antes de comenzar a cantar) ya ha sido dado.

No permitiremos que se construya República porque nosotros los partidos políticos no nos hemos puesto de acuerdo aún, de quién va a ser el caballo ganador entre nosotros (ni se pondrán, obviamente). Éste es el patético discurso que nos presentan desde hace, mañana 1 año, los partidos políticos.

Están reduciendo todo un movimiento popular no partidista a una contienda de partidos.

Ésa es la gran verdad.

Jusapol es una anécdota más de la cutrez de la Corte del Reino. Los conocemos de sobra.

Pero lo ocurrido ayer es la prueba de que hay dos “Fem República”.
Los “Fem República” para hacer Autonomía y, sobre todo, que no se toque a mi peculio, y los que “Fem República” porque nuestro peculio es del día al día.

Veremos quién gana.

Salut, República i Honestedat.

La gran verdad puede ser aun peor.

Nunca creyeron en lo de “Fem República”.

No era sino una excusa (a cuenta del pueblo mondo lirondo y transversal) para seguir haciendo pujolismo en lo que se refiere a la relación con la Corte del Reino.

Ayer, en Preguntes Freqüents, el President Torra me daba cierta pena, lo admito. Trataba de llevarlo todo al terreno “sentimental”, como si, a estas alturas de la historia, todo siguiese jugándose en el terreno del lazito y de los buenos sentimientos.

Me dio pena porque considero que es un independentista convencido (y que además lo razona) absorbido por la dinámica del poder, la dinámica que te obliga a renunciar a tus convicciones, si quieres seguir haciendo parte del poder, cosa que en el caso de Torra no creo.

Un escritor utilizado por el poder para hacer creer al pueblo que “Fem República”.

Fa temps que es va prefigurant aquest divorci entre el poble i els seus representants. La classe política sobiranista és presonera d’una sèrie de reflexos que la porten a trair sistemàticament allò pel que han estat elegits (!), a trair la gent que els ha votat. Quins són aquests reflexos? En sé veure almenys tres:

-la dependència (fidelitat, si es prefereix) respecte als òrgans directius del respectiu partit (òrgans que no tenen cap altre objectiu que la salvaguarda i l’eventual engrandiment i enfortiment del respectiu partit)
-la por a les conseqüències personals: passar de cobrar un bon sou i gaudir de llibertat a perdre la feina i tenir greus maldecaps amb la justícia espanyola (podent la cosa a la pèrdua de la perdre la llibertat)
-la mentalitat tecnocràtica de gestor, de tècnic, d’administrador (als antípodes de l’instint verament polític, de la visió estadista de la realitat), incapaç de veure a mitjà-llarg termini i igualment incapaç de posar en risc la realitat existent

La combinació dels tres factors fa perfectament inútils els polítics que tenim. Caldria anar a eleccions per posar la gent al seu lloc… És molt de témer, però, que els nous elegits fossin gent amb una condició humana, amb un tarannà i una formació molt semblant a l’anterior.

Pel que fa als Mossos, més enllà de la desitjable destitució d’en Buch, cal plantejar-se la necessitat de purgar tot el cos. Si no es fa res d’això, caldrà preguntar-se si no seria millor deixar de tenir policia pròpia. Hi ha res pitjor que aquell que ni fa ni deixa fer?