28.09.2021 - 21:50
La CUP ha oficialitzat al Parlament de Catalunya la proposta de fer un segon referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura. Segons la proposta de resolució que ha presentat –i que encara cal veure si assumeixen o no els altres dos partits independentistes–, el parlament es comprometria a “dur a terme un referèndum d’autodeterminació abans no finalitzi la XIV legislatura”, és a dir l’actual.
En el text, la CUP precisa: “El poble català no pot desaprofitar la porta que s’obre amb el referèndum d’autodeterminació que Escòcia té previst celebrar el 2023.” I considera que aquest referèndum “situarà el dret a l’autodeterminació en el centre del debat de la política europeu [sic].”
Amb aquesta proposta, la CUP torna a sacsar el tauler amb força. Fins ara la posició més habitual entre els polítics independentistes era de defensar que el referèndum unilateral ja s’havia fet el Primer d’Octubre i que, si de cas, només tenia trellat fer-ne un altre si era fruit d’un acord amb l’estat espanyol, que, en cas de victòria del sí, facilitàs el procés posterior de reconeixement internacional de la república.
El text de la CUP no detalla si torna a proposar un referèndum unilateral o si es refereix a un referèndum acordat. Si és això darrer, tornem a la casella d’eixida, tothom hi estaria d’acord. O la immensa majoria hi estaria d’acord. Tanmateix, la qüestió delicada és si la proposta en realitat proposa de fer un altre referèndum unilateral en cas que no hi haja acord. Perquè això tindria unes conseqüències que no són clares. A la pràctica, enterraria el mandat del Primer d’Octubre, per exemple. I llevaria legitimitat a això que s’ha anomenat procés d’institucionalització republicana.
Ningú no pot discutir que la CUP va tenir, precisament, un paper determinant el Primer d’Octubre. El referèndum no era en el pla presentat per Junts pel Sí i va aparèixer en les negociacions del pressupost com una demanda dels anticapitalistes. I, malgrat el recel que molta gent vam expressar aleshores, jo mateix, avui és clar que la CUP tenia raó i que el referèndum d’autodeterminació va esdevenir l’eina clau i fonamental per a provocar l’enfrontament amb l’estat i el bot endavant de la nació.
Ara: es pot repetir una proposta com aquella? L’al·lusió al referèndum escocès és intel·ligent –tot i que encara no sap ningú si s’acabarà fent o no. Fer un referèndum a Catalunya al mateix temps que a Escòcia no hi ha cap dubte que posaria les contradiccions de la Unió Europea en primer pla. Però també implicaria la fi del paper fundacional del Primer d’Octubre, la fi d’aquesta força que el referèndum té com a “esdeveniment”, i generaria una força sentimental, un canvi de la subjectivitat de la gent, de la qual Ramón Grosfoguel ha parlat tant darrerament.
Tanmateix, a favor de la proposta hom pot adduir que, simplement havent-la presentada, ja ha foragitat la taula de diàleg del centre de l’escena parlamentària, tot i l’esforç i la convicció del president Aragonès. I també que és una proposta proactiva, que ja no va a remolc d’allò que faça el govern espanyol i que sembla retornar el moviment independentista al temps en què marcava el ritme.
Veurem demà si la CUP aclareix més la proposta i respon a la pregunta d’un referèndum per a fer què. També veurem com hi respon el govern…
PS1. Ací teniu la crònica d’Odei Etxearte sobre la primera sessió del debat de política general al Principat: “La CUP tira pel dret i posa a prova el govern d’Aragonès amb un nou referèndum“.
PS2. I ací, una altra notícia que té moltes lectures possibles: “Puigdemont, Comín i Ponsatí, a punt d’obrir una oficina parlamentària a Barcelona“.
