Un Sant Jordi sense treva

TEMA DEL DIA
Indefensió. Segon Sant Jordi sense Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Jordi Turull. Han passat el dia asseguts al banc dels acusats del Tribunal Suprem espanyol, juntament amb la resta de presos polítics. Tots portaven la rosa a la solapa, una manera de reivindicar un Sant Jordi que no ha estat normal. No és normal que ni per Sant Jordi ni cap altre dia el vice-president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’hagi hagut de passar mitja jornada al Suprem per dir que tenia el dret de no declarar perquè també ha estat investigat pel jutjat número 13 de Barcelona i de moment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha refusat d’encausar-lo –però no descarta de fer-ho. Com ha dit el vice-president, una situació d’indefensió absoluta. No hi haurà un Sant Jordi normal mentre hi hagi presos polítics i exiliats. Les roses grogues comparteixen espai amb les vermelles, els llaços grocs són a les solapes de la gent que continua comprant llibres, com sempre. Enguany hi ha molts llibres de presos i d’advocats, que treuen el cap a les parades.

Aquesta absència de normalitat ha estat més accentuada per la campanya electoral. La campanya electoral d’alt voltatge. Una campanya en què l’insult i la mentida són la norma i la paraula i la proposta l’excepció. Sobretot quan es parla de Catalunya. I es parla contra Catalunya a les televisions públiques i privades en debats en què els partits polítics independentistes amb representació al congrés espanyol són exclosos. I la Junta Electoral ho troba fantàstic, perquè als seus honorables membres els preocupen les pancartes pels presos polítics, els llaços grocs i els informatius de TV3. D’això, en diuen neutralitat dels espais públics, però abans se’n deia censura. És la mateixa neutralitat dels qui troben molt normal el simulacre d’afusellament del president Puigdemont, però acusen d’incitar a l’odi els professors de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca perquè van voler explicar als alumnes què havia passat durant el referèndum de l’1-O. Es veu que ni l’AMPA de l’escola de Coripe ni la policia local no inciten a l’odi. Almenys la fiscalia no ha actuat d’ofici, i segurament arxivarà la denúncia que ha presentat Junts per Catalunya.

Amb aquest panorama, el president Quim Torra ha fet una crida a la mediació europea per a resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, després de constatar el blocatge dels partits espanyols. De tots, sense excepció. La crida de Torra ha molestat la candidata del PSC, Meritxell Batet, que ha recorregut al desgastat argument que el cas català és un afer intern i per tant el ‘diàleg’ s’ha de fer entre forces polítiques catalanes i espanyoles, però sempre dins el marc constitucional i estatutari. El problema és que cap partit espanyol amb possibilitats de governar no vol pactar el referèndum. Al contrari, la major part volen suprimir l’autogovern aplicant el 155, com ha recordat l’estirada candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que s’ha dedicat a signar exemplars de constitucions espanyoles que el seu partit va rebutjar quan es van redactar. La candidata del PP sosté que el nacionalisme és la ‘pesta’. No l’espanyol, el seu, sinó el català. I acusa el president Torra de ‘contaminar’ la diada de Sant Jordi. Segur que Josep Borrell, nacionalista com ella, l’ajudaria a fumigar.

Inés Arrimadas, que com cada any ha demanat que Sant Jordi sigui la Diada de Catalunya en compte de l’Onze de Setembre, ha acabat el dia amb el llibre de Raül Romeva Esperança i llibertat. No és que se li hagi despertat de cop  la curiositat per saber què pensa Romeva. Ha arribat a les seves mans perquè la seva dona, Diana Riba, l’hi ha regalat al bell mig del passeig de Gràcia. La dirigent de Ciutadans, descol·locada, l’ha acceptat amb un somriure, tot i que el seu partit va recórrer a la Junta Electoral contra l’emissió del programa de TV3 sobre els familiars dels presos polítics. Ha estat un gest de distensió que desmunta amb els fets el relat de la fractura social que predica Arrimadas mateix. Potser l’únic gest de distensió d’un dia de Sant Jordi sense treva.

MÉS QÜESTIONS
Un sondatge situa Compromís a tocar del PSPV. Compromís remunta les enquestes adverses que tenia al començament de la campanya electoral. La darrera, publicada per València Plaza, el deixa molt a prop del PSPV, que sembla que guanyarà les eleccions. Compromís obtindria entre 22 i 24 escons i els socialistes entre 25 i 27. Amb aquest resultat es garantiria la repetició de l’acord del Botànic, tot i que Podem-Esquerra Unida baixa fins a 8 diputats. La principal incògnita és precisament aquesta baixada de Podem. L’enquesta li dóna un 7,5%, només 2,5 punts per sobre del llindar mínim per obtenir representació a les Corts, que és del 5%. Durant la legislatura passada es va intentar reformar la llei electoral, per abaixar aquest llistó, però finalment no va ser possible perquè Ciutadans se’n va desmarcar, tot i que de primer s’hi havia mostrat favorable. Precisament el sondatge pronostica una caiguda de Ciutadans, que passaria de 13 escons a un màxim de 6-8. La mateixa tendència la marca el PP, que pot perdre fins a deu escons i passar de 31 a 21. Tant els socialistes com sobretot Compromís han acollit amb prudència el sondatge, però amb la confiança de poder repetir l’acord del Botànic.

Entra en vigor una modalitat de la renda valenciana d’inclusió. La renda complementària d’ingressos per prestacions, una de les quatre modalitats prevista en la renda valenciana d’inclusió, ha entrat en vigor avui amb l’objectiu de reconèixer una prestació econòmica periòdica que complementi unes altres prestacions amb unes quantitats més baixes. La llei de la renda valenciana d’inclusió inclou diverses modalitats de prestacions econòmiques segons la situació de vulnerabilitat econòmica, social o laboral de la persona i la seva unitat de convivència. Van entrant en vigor esglaonadament, d’ençà de l’aprovació de la norma el 2017. Poden sol·licitar la prestació complementària d’ingressos per prestacions els beneficiaris de pensions no contributives per jubilació o invalidesa, sempre que no tinguin complement de tercera persona o siguin compatibilitzades amb la feina; les pensions del Fons d’Assistència Social i la renda activa d’inserció (RAI) per violència de gènere i intrafamiliar, sempre que no siguin compatibilitzades amb la feina. A més d’aquestes condicions particulars, el sol·licitant haurà de complir els requisits de caràcter general: ser més gran de 25 anys o de 16 si es tenen persones a càrrec o de 18 en el cas que s’hagi tingut una feina remunerada d’un mínim d’un any, i no tenir un patrimoni per valor de set vegades la quantitat màxima anual de la renda valenciana d’inclusió, sense comptar l’habitatge habitual.

Armengol promet de continuar reforçant la cultura, contra l’oblit del PP. La candidata del PSIB al govern, Francina Armengol, ha aprofitat la diada de Sant Jordi per reivindicar la cultura com un dels eixos del seu govern i del futur, si revalida el mandat a les eleccions del 26 de maig. Ha visitat les parades de llibres de Palma i ha recordat que la cultura serà una ‘aposta ferma i valenta’ del PSIB en la nova legislatura, amb la incentivació del consum de cultura. ‘Un poble culte és el que té futur i progressa’, ha dit. Durant la seva visita a la fira de Sant Jordi a la plaça Major de Palma, ha recordat que, de fet, durant aquests quatre anys de legislatura ja s’ha treballat d’una manera intensa per a posar al dia la cultura perquè l’anterior govern del PP va oblidar el sector cultural intencionadament. Ha explicat que aquests darrers quatre anys s’havien estimulat les polítiques culturals transversals, amb el foment de la lectura i amb l’augment de pressupost en aquest àmbit.

Martí pressiona per un govern de coalició a Andorra. El cap de govern en funcions d’Andorra, Antoni Martí, ha entrat en el debat sobre la negociació de futur govern defensant un acord de coalició, perquè és el que donaria més estabilitat. Després d’unes eleccions que han deixat un consell general fragmentat, defensa que Xavier Espot ha de cercar un acord amb una formació que s’impliqui en el govern i no trenqui el pacte que s’assoleixi. Les dues possibilitats que tenen els Demòcrates és un acord amb els Liberals o amb Tercera Via. Martí ha subratllat que correspon a Espot de menar les negociacions, però del seu punt de vista ha de cercar per un soci que ‘sostingui la paraula donada fins al final i sigui seriós’. Martí no interpreta la pèrdua de consellers de Demòcrates, de quinze a onze, com a vot de càstig. Assumeix que hi ha hagut desgast però diu que calia afrontar reformes que amb el temps es demostraran efectives. I destaca la solidesa de Demòcrates després de tres victòries electorals consecutives.

LA XIFRA
8,7% és el percentatge de vot exterior que ha baixat amb vista a les eleccions espanyoles de diumenge respecte de fa quatre anys. En alguns casos, s’ha denunciat que hi havia moltes dificultats per a tramitar-lo.

TAL DIA COM AVUI
El dia de Sant Jordi de 1976, fa 43 anys, es publicà el primer número del diari Avui, el primer diari en català d’ençà de l’any 1939. L’Avui continua publicant-se, fusionat amb El Punt de Girona.