Un Sant Jordi de collita fecunda

Tot i que la pluja amenaça de fer incòmoda una festa que és de carrer i de paper, no es veuen males cares ni cares de circumstàncies entre autors, editors ni llibreters. Ja ho va dir fa uns dies el president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura: ‘Estem curats d’espants’. La setmana de Sant Jordi crea un optimisme contagiós i fins i tot fa embogir una part del sector. Enguany això s’ha mastegat a les xarxes socials, on la presència de llibres i escriptors es fan més actius i més visibles. Perquè Sant Jordi és un dia tan especial i excepcional, que arrossega el més escèptic.

Tot i que per a molts és costum passejar una estona pel centre de la ciutat i triar un llibre per regalar o autoregalar-se, també hi ha els lectors més decidits i que temen les multituds i que el dia abans o uns dies abans ja fan la compra. Es perden la signatura de l’autor, però eviten les cues. Tanmateix, ahir els compradors del dia abans ja no van evitar les cues, perquè ja se’n van fer. Potser pel fet de caure en dissabte, més lectors s’han avançat. No sacrifiquen el cap de setmana fora ciutat però tampoc s’obliden del llibre.

Sigui com sigui, avui és la diada i és avui que les parades de llibres ocupen el carrer i que un parell de centenars d’autors també surten al carrer per signar els seus llibres o estan disponibles per a signar-los (consulteu la llista de signatures que ofereix VilaWeb). Només a l’hotel Regina ja han confirmat l’assistència cent quaranta set escriptors i altres personatges que ha publicat alguna novetat editorial. Tots ells signaran al llarg del dia. L’hotel Regina s’ha convertit, en els darrers anys, en el lloc de trobada de primera hora, on els autors esmorzen, es fan la foto de família i des d’allí, ben cèntric, inicien el pelegrinatge, de parada en parada.

Una collita literària fecunda

Enguany la collita literària de Sant Jordi és especialment fecunda, rica, variada i de qualitat entre els autors en llengua catalana: novel·les de gran calat com la de Sebastià Perelló, ‘Veus al ras’ i Imma Monsó ‘L’aniversari’, i més fresques i tan ben escrites com les de Màrius Serra, ‘Res no és perfecte a Hawaii’, Marina Espasa amb ‘El dia del cérvol’ i Pep Puig, el premi Sant Jordi, que proposa ‘La vida sense Sara Amat’. I aquestes conviuen amb els contes plens de força d’Empar Moliner, ‘Tot això ho faig perquè tinc molta por’, i Joan Todó, ‘Lladres’, i amb les proses de no ficció de Sergi Pàmies, ‘Confessions d’un culé defectuós, Manuel Baixauli, ‘Ningú no ens espera’, Pere Rovira, ‘La finestra de Vermeer‘ i el veterà i sempre actual Josep M. Espinàs, ‘La vella capitana’. Novel·les de tall més clàssic, com la nova de Sílvia Alcàntara, ‘Dies sense glòria’, conviuen amb novel·les més contemporànies, que barregen gèneres, que juguen amb la ironia i l’autoficció, com la dels joves Albert Forns, ‘Jambalaia‘, l’òpera prima d’Anna Ballbona, ‘Joyce i les gallines’, o l’últim premi Documenta d’Alicia Kopf, ‘Germà de gel’. Ells són tres representats dels joves escriptors que pugen i que aquest Sant Jordi per quantitat i qualitat s’han fet visibles d’una manera molt llampant.

A les llibreries també trobarem autors recuperats com Manuel de Pedrolo, Blai Bonet o Miquel Bauçà, Agustí Bartra, Marian Vayreda i un dietari inèdit del tristament desaparegut Miquel Pairolí. I traduccions de gran nivell i amb grans títols, com els tres llibres de la Nobel russa Svetlana Alexiévitz a l’editorial Raig Verd o els contes del també rus Maksim Óssipov, que publica Club Editor. Els contes de David Foster Wallace publicats per Pericopi i l’últim llibre de Claudio Magris a Edicions de 1984, que va ser l’encarregat de fer el pregó de Sant Jjordi i el podrem trobar signant llibres. Noms contemporanis de la literatura africana d’avui i jamaicana, l’aposta de l’editorial La Campana per portar al català el fenomen d’Elena Ferrante i petites perles ben properes, com la novel·la de Stefanie Kremser, una escriptora alemanya-brasilera que viu a Barcelona, novel·la publicada per Edicions de 1984.

I pels amants de la novel·la negra, l’oferta és copiosa, tant d’autors d’aquí com d’internacionals. I també trobem novetats de no ficció destinades a conèixer els nous actors de la política catalana. D’aquestes tampoc en falten, en especial sobre el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Ja fa dies que els llibreters comencen a intuir i repetir el nom dels escriptors i llibres que gaudiran del favor del públic aquest Sant Jordi: Empar Moliner, Sergi Pàmies, Víctor Amela i el premi Sant Jordi, Pep Puig, perquè el premi Sant Jordi es regala molt el dia de Sant Jordi. Però dit això, enguany els gremis de llibreters i d’editors no han volgut posar l’èmfasi en aquest rànquing de més venuts de la diada, tot i que el donaran a conèixer aquest vespre. Perquè les xifres no menteixen: els més venuts de Sant Jordi no arriben a representar ni el 10% del total de la facturació d’un dia com avui. La venda és molt transversal i de gèneres molt diversos.

El principi de recuperació del sector

El sector editorial en català es va transformant i més que es transformarà, perquè l’anomalia del Grup 62 ha anat construint una vida literària alternativa als grans grups, amb l’aparició progressiva en els últims deu anys d’un rosari de petites editorials que fan la feina de trobar els nous autors joves, de present i de futur. I com que els escriptors que pugen ja han començat a mostrar la seva força, el seu talent, d’aquí a uns anys qui no diu que els escriptors més venuts no hauran canviat de mans i seran els que han apostat i consolidat les editorials petites.

I coincidint amb aquesta transformació encara incipient i en certa manera soterrada, el mercat del llibre comença a donar símptomes de recuperació. Si més no, la caiguda ha tocat fons i hi ha mostres d’un principi de recuperació. Antoni Daura, el president del gremi de llibreters, explicava fa pocs dies que l’any passat la facturació el dia del llibre va pujar un 6% en relació al 2014 i que el gremi espera que aquesta xifra enguany se superi, és clar. Vol dir que se superi la xifra dels 20.035.000 milions d’euros, que suposa la venda d’1,5 milions d’exemplars, d’una oferta llibresca que se situa al voltant dels 40.000 títols. Per això la consigna que el llibreter no deixa de prodigar és que cal ser positius, perquè passi el que passi, la festivitat de Sant Jordi sempre va bé.

I a aquest to de recuperació del sector s’hi afegeixen les dades també positives de l’enquesta encarregada pel departament de Cultura de la Generalitat sobre els hàbits de lectura. L’enquesta assegura que el 26,4% dels catalans llegim habitualment llibres en català, i tot i que sembla una xifra molt minsa, la dada positiva és que ha pujat cinc punts més que el 2011. Sant Jordi hi contribueix, ja que en els darrers anys el dia del llibre la gent compra més llibres en català que en espanyol. A veure què passarà enguany.