Un Sant Jordi de cada dia, amb més parades que mai

Amb els nervis de patir per la pluja fins a l’últim moment, llibreters i editors han preparat amb cura la diada de Sant Jordi i l’han avançada, amb actes i signatures durant tot el cap de setmana i ahir. Enguany, com l’any passat, a Barcelona és un any de rècord en parades, metratge i taules de signatures. Per primera vegada, s’ha fet pagar a llibreters i editors per posar parada al centre de la ciutat, s’ha tornat a ocupar la Rambla sencera i arriben a set els districtes que tindran un espai dedicat al llibre, amb parades i activitats. La festa comença amb l’esmorzar d’autors al Palau de la Virreina de Barcelona, entre les nou i dos quarts d’onze i amb la fotografia de família. Després, a partir de les deu, els autors comencen a signar a les parades. Es vendran llibres de 9.00 a  21.00 i se signaran llibres fins a les 21.00, també.

Un model que es consolida

Del 2020 ençà, la diada de Sant Jordi a Barcelona ha viscut una transformació remarcable, sobretot per la logística i, també, per l’augment significatiu d’editorials i autors que hi participen activament. El 2020, Sant Jordi va caure en plena pandèmia i no es va poder celebrar de manera presencial. Això va fer que la festa es traslladés al 23 de juliol i se’n va dir el Sant Jordi d’estiu, que no va acabar de convèncer ningú. La prova la tenim en què es parlava de mantenir aquesta data en forma de fira literària en el calendari i no s’ha repetit cap any més. Avui, quatre anys després, ningú no se’n recorda.

L’any següent, el 2021, sí que es va celebrar Sant Jordi. Va caure en divendres. Algú plantejava que la festa passés a dissabte, però la proposta  no es va considerar a la Cambra del Llibre, perquè la diada és el 23 d’abril i no té sentit canviar-la cada any de dia perquè caigui en festiu. Va ser un Sant Jordi encartonat, podríem dir: s’ocupava el mig del passeig de Gràcia, només amb parades professionals de llibres i roses, i es va plantejar com un recinte tancat d’una sola direcció. Calia prendre mesures perquè la covid encara cuejava. Però tanta limitació no va agradar ni va ser agradable. Aquell any, també es va prohibir ocupar la Rambla amb parades de llibres.

Tanmateix, aquell concepte va marcar un abans i un després. En l’època Colau de les superilles a l’Ajuntament de Barcelona, el Sant Jordi del 2022 es va plantejar al centre de la ciutat com una superilla literària, amb dues artèries troncals, el passeig de Gràcia per a les llibreries i editorials, i la rambla de Catalunya per a les associacions. Es tallava el trànsit en aquestes artèries i en els carrers travessers, tret del carrer d’Aragó i el carrer de València i la superilla literària ocupava el rectangle de la Gran Via per baix, la Diagonal per dalt i els carrers de Balmes i Pau Claris tancant-lo. Aquest model, juntament amb l’aparició d’espais amb parades de llibres a set districtes de la ciutat, per a diversificar la festa i mirar d’esponjar el centre, és el model que s’ha consolidat.

Xifres exponencials

El Sant Jordi de l’any passat, del 2023, va ser el de consolidació del model superilla i de rècord absolut de parades, metratge i taules amb signatures. I, enguany, les xifres encara s’han superat una mica més. La gran novetat d’aquest 2024, quant a l’espai, és que la diada recupera tota la Rambla, de Canaletes a Santa Mònica, un espai emblemàtic, on s’instal·laran 94 parades de llibres, flors i entitats del barri, perquè és el lloc tradicional, on històricament se celebrava la festa.

Una altra cosa que ha anat passant després de la pandèmia, tot i que la tendència ja s’apuntava abans, és que hi ha hagut un creixement exponencial de parades de llibres, d’autors signant, de títols per a comprar, de mediàtics que escriuen llibres per aprofitar la quantitat de compradors que genera la festa… Fent una comparativa es veu molt clar: el 2018 es van muntar 186 parades de llibres i roses; el 2021, 270 parades i trenta-un espais de signatures. Enguany, es muntaran 435 parades de llibres i roses (quinze parades més que no pas el 2023, que va ser un any de rècord), amb 214 taules de signatures d’autors (una més que no pas l’any passat). Això són 3.356 metres de parades, enfront dels 3.294 metres de l’any passat.

Llibreters i editors esperen igualar les vendes d’1,87 milions d’exemplars, sumant també els dies previs a Sant Jordi. Aquestes vendes, l’any passat van representar una facturació de 24 milions d’euros. Per a les llibreries més febles, el dia de Sant Jordi representa un mes de facturació. És important, doncs. També és significatiu que sigui una diada en què es venguin més llibres en català que no pas en espanyol. És un fet que únicament passa aquest dia. L’any passat, el 52% dels llibres venuts van ser en català, mentre que el 48% eren en espanyol. Durant la resta de l’any, la proporció es capgira i es ven, aproximadament, un 70% de llibres en espanyol, mentre que en català només s’arriba al 30%.

Un Sant Jordi amb polèmica

Aquesta és una diada que es recordarà perquè, per primera vegada, la Cambra del Llibre (formada per llibreters, editors, distribuïdors i professionals de les arts gràfiques) ha estipulat un pagament segons els metres d’espai que s’ocupen, a fi de contribuir en la logística de la festa (seguretat, regidoria, punt d’electricitat…). Fins ara, no s’havia fet pagar mai per muntar la parada al centre de Barcelona. Com és lògic, no tothom (llibreters i editors) hi ha estat d’acord, sobretot perquè perjudica els projectes més petits, com passa habitualment. Aquest pagament va generar polèmica i una part d’editors, sobretot, va signar un manifest demanant que Sant Jordi tornés a ser una festa popular i no tan fiscalitzada. Però els representants de la Cambra del Llibre tenen clar que el volum de la festa requereix un ordre i unes condicions de seguretat, també, atès que en hora punta, alguns anys, el centre de Barcelona ha concentrat un milió i mig de persones.

Una altra polèmica que hi ha hagut, tot i que amb una incidència molt menor, ha estat arran del cartell de Sant Jordi de l’Ajuntament de Barcelona, obra de l’il·lustrador Pau Gasol. En el cartell, la ciutat és plena de gent amb roses, gairebé no s’hi veuen llibres ni parades de llibres i no hi ha ni una sola bandera catalana.

La llista dels més venuts

Els editors i llibreters insisteixen a explicar que la llista dels llibres més venuts només representa el 6% del total de llibres venuts. Això vol dir, també, que la venda de títols és molt diversa i una part és de llibre de fons. Enguany, no es donarà la llista definitiva de vendes fins uns dies després i es deixarà clar que els primers noms que es donaran seran dades parcials, que podran variar després del còmput total.

Entre els autors que més sonen per ocupar la llista de més venuts, destaquen, segons els més venuts de la setmana passada, noms com els de Ramon Gener (Història d’un piano, premi Ramon Llull), Eva Baltasar (Ocàs i fascinació), Maria Arimany (Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc, premi Documenta), Xavi Coral (Aprendre a esquivar les bales), Maria Nicolau (Cremo!) i Carles Porta (Tor: foc encès).

Les parades de llibres més enllà del passeig de Gràcia i la Rambla

• Plaça de la Universitat.
• Passeig de Sant Joan (entre la plaça de Tetuan i l’Arc de Triomf): dedicat al còmic i la literatura infantil i juvenil.
• Sants-Montjuïc: rambla de Sants.
• Les Corts: avinguda Diagonal (entre el carrer de Joan Güell i el carrer de Pau Romeva, al costat mar).
• Sarrià-Sant Gervasi: plaça de Sarrià.
• Gràcia: carrer Gran de Gràcia (entre el carrer de Sèneca i la rambla del Prat), plaça de Nicolás Salmerón, plaça de la Vila de Gràcia i Jardinets de Gràcia (que s’inclouen aquest any per posar-hi parades).
• Horta-Guinardó: plaça d’Eivissa i la zona delimitada pel carrer de Tajo, entre la baixada de la Plana i la baixada del Mercat.
• Nou Barris: marquesina de la Via Júlia (entre el carrer d’Argullós i el carrer de Joaquim Valls), i plaça del Virrei Amat (a la cruïlla del carrer de Felip II i el carrer de la Jota).
• Sant Andreu: places d’Orfila i del Comerç, i carrer del Segre (entre el carrer del Pont i el carrer del Cinca).
• Sant Martí: rambla del Poblenou (entre el passeig de Calvell i l’avinguda Diagonal), carrer del Cabanyal, carrer de la Sèquia Comtal, plaça del Mercat, plaça de Font i Sagué i espai Biblioteca Gabriel García Márquez.

Fora de Barcelona, com se celebrarà el dia de Sant Jordi?

El Gremi de Llibreters i la Cambra del Llibre organitza la diada a Barcelona, i a la resta de ciutats i pobles de Catalunya és cada ajuntament que posa les condicions per a l’ocupació de l’espai públic, estipula els llocs i permet les activitats.

Seguidament, us oferim informació d’alguns municipis:

Amposta (Montsià)

A la plaça de l’Ajuntament, s’hi instal·len les parades de les llibreries del poble. La plaça connecta amb el carrer Major, lloc on s’ubiquen les associacions i les empreses que no són llibreries.

Badalona (Barcelonès)

Les llibreries, de nou i de vell, s’instal·len a la plaça de Pompeu Fabra, i els comerços i altres entitats, a la plaça de l’Ajuntament.

Banyoles (Pla de l’Estany)

Les llibreries de Banyoles s’apleguen amb parades al bell mig de la plaça Major, amb les entitats separades i amb la reubicació d’altres activitats a zones properes per tal de descongestionar les afluències de persones.

Berga

Les llibreries crearan un circuit amb parades davant el seu establiment, i les entitats s’ubicaran en diversos punts de la ciutat.

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)

Agrupació de paradistes a la plaça de l’Abat Oliva, a part de les parades davant les llibreries.

Figueres (Alt Empordà)

A la capital de l’Alt Empordà, les llibreries, les editorials i les floristeries posen parada a la part central de la Rambla, i les entitats, a la resta d’espais.

Girona

Les llibreries i les floristeries han demanat de tornar a la Rambla, el lloc tradicional, després d’haver estat a la Copa i a la Devesa per mor de les mesures anti-covid. En el retorn a la Rambla s’han establert parades amb més espai, amb l’objectiu d’esponjar-les i evitar les aglomeracions. Els llibres i les flors són a la plaça de Catalunya, i les entitats i més col·lectius, entre la Rambla, el Pont de Pedra i els carrers Nou i de Santa Clara.

Lleida (Segrià)

Com ja és tradicional, les llibreries tenen un espai propi, a la rambla de Ferran i a l’avinguda de Francesc Macià.

Manresa (Bages)

Les llibreries i les flors ocupen el passeig de Pere III, en un espai propi a l’altura del Casino, senyalitzat i amb una zona diferenciada per a les signatures, per tal de fer més agradable la diada i afavorir els fluxos de la gent.

Mataró (Maresme)

Com és tradicional, a la plaça de Santa Anna es concentren les llibreries de la capital del Maresme, que, a més, celebra fira durant tres dies.

Reus (Baix Camp)

Les llibreries, que també poden parar davant l’establiment, i les floristeries se situen a la plaça del Mercadal i la resta (entitats, escoles, etc.) es reparteixen per un recorregut que connecta diversos carrers i places de la ciutat.

Sabadell (Vallès Occidental)

La diada ve marcada per les activitats de caràcter literari amb motiu de la Capitalitat de la Cultura Catalana. L’ajuntament ha establert unes quantes localitzacions on posar parades de llibres i roses, a part de les de davant de l’establiment.

Tarragona

Ja fa anys que les llibreries de Tarragona s’apleguen en una de les coques o trams de la Rambla, dedicada específicament als llibres, i comparteixen la resta d’aquest emblemàtic passeig amb les entitats, que s’ubiquen en unes altres coques, de manera que es genera un continu allargassat que afavoreix la circulació.

Terrassa (Vallès Occidental)

Les llibreries s’ubiquen amb preferència a la plaça Vella, que és el centre neuràlgic de la ciutat.

Tortosa (Baix Ebre)

Com és habitual, l’eix que marquen els carrers de Sant Blai, la plaça de l’Àngel, el carrer de l’Àngel, la plaça d’Agustí Querol, el carrer de la Rosa i la plaça de la Cinta acullen les llibreries de Tortosa, els punts de venda de roses i les entitats de la ciutat.

Tremp (Pallars Jussà)

D’ençà de l’any passat, tant llibreries com entitats munten parades a la Rambla Doctor Pearson, amb activitats, entre les quals, les impulsades per la biblioteca.

Vic (Osona)

Enguany, que la diada coincideix amb el Mercat Setmanal, comparteixen la plaça el mercat i les llibreries, i al passeig hi ha les roses i les associacions.

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

Les llibreries s’instal·len a la rambla de Sant Francesc, on també hi ha un espai de signatures d’autors locals que gestiona l’ajuntament (sense venda, que només es fa a les llibreries) i les entitats. Les llibreries també poden posar parada davant el seu establiment.

Vilanova i la Geltrú (Garraf)

Es posen parades a la rambla Principal, tant llibreries com floristeries i associacions. Al marge de les signatures a les llibreries, les biblioteques també organitzen signatures d’autors locals a la plaça de la Vila.

El Gremi de Llibreters de Catalunya fa una relació de tots els paradistes d’aquests espais per a facilitar-ne la consulta tant als mitjans com al públic general. Aquesta informació es pot trobar a la web del gremi.