18.11.2020 - 19:50
En una nota publicada ahir, l’Institut d’Estatística francès (INSEE) preveia que el PIB del quart trimestre d’enguany, després del fort rebot del tercer, tindria un descens intertrimestral que podria arribar al 4,5%. Fins ara s’esperava una pujada. El canvi d’aquesta previsió respon al pronòstic que fan els analistes d’un nou confinament que duraria fins a les dues primeres setmanes de desembre. I si el blocatge s’allargués fins a final d’any, el PIB del quart trimestre seria un 9,5% inferior al de fa un any. Llavors, la riquesa produïda durant el 2020 baixaria entre el 9% i el 10%, segons la situació, en comparació amb la produïda el 2019. Aquesta dada, de fet, confirmava allò que havia insinuat pocs dies abans el ministre d’Economia, Bruno Le Maire.
A l’estat francès sembla que no veuen clar l’acabament de l’any. Com tampoc al Banc Central Europeu. El vice-president del BCE, Luis de Guindos, avisava fa deu dies que el creixement de l’economia la zona euro pot tornar a ser negatiu el quart trimestre, a conseqüència de les dures restriccions a l’activitat imposades pels governs aquestes últimes setmanes per plantar cara a la nova onada de la pandèmia. La setmana anterior, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja va donar per fet que el creixement del quart trimestre en comparació amb el tercer seria molt inferior al +3,1% previst fa mesos i, fins i tot, no va descartar que arribés a ser negatiu.
A l’estat espanyol, la ministra Calviño no sembla ni de bon tros tan pessimista. Ans al contrari. ‘El govern és optimista amb l’evolució de l’economia el quart trimestre del 2020, malgrat l’impacte dels rebrots de la pandèmia de covid-19 que ha dut Europa i Espanya, en particular, a viure una segona onada de la malaltia.’ Ho deia ahir després del consell de ministres. I afegia: ‘Som en una situació molt incerta, però la previsió central del quart trimestre no és d’una caiguda o creixement negatiu del PIB.’ Va dir també que l’evolució del mercat laboral el quart trimestre, juntament amb més indicadors avançats que té en compte el seu departament –això sí, no va dir quins–, ‘eliminen les hipòtesis més negatives que hàgim pogut preveure per a aquest any’.
Ve’t aquí, doncs, que el BCE té por que la pujada esperada del quart trimestre a la zona euro faci un tomb cap avall, a França ho tenen coll avall i a Madrid diuen la contrària, sense especificar en què fonamenten la previsió. Optimisme desfermat? Em fa l’efecte que sí.
I arribem a Catalunya. Avui s’ha presentat el Baròmetre Cambra del mes de novembre, en què es demostra que l’economia catalana es va recuperant per sectors, perquè tant la indústria com la construcció han assolit nivells semblants als del 2019. A més, l’ocupació ha tancat en verd per segon mes seguit: el nombre d’assalariats reals ja arriba a 2,6 milions, un 6,1% menys que l’octubre del 2019. Per contra, la resta d’indicadors tanquen en vermell, perquè l’enduriment de les restriccions sobre el comerç i els bars i restaurants, juntament amb l’auge del teletreball, han fet que la mobilitat, el consum d’energia i aigua i el consum general decaiguin. Amb tot, un mes més, el turisme torna a tancar en vermell i esdevé el sector més damnificat.
Es veu clar que la situació és confosa. El pes dels serveis a l’economia és molt més important que no el de la indústria i la construcció plegats. Quin serà el resultat final? ‘No comparteixo l’optimisme de la ministra Calviño, però no estem tan malament com mesos enrere. És una recuperació intermitent’, em comenta Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis de la Cambra. ‘Anem entrant en una situació de dualitat, en què molts sectors industrials i la construcció es van recuperant a bon ritme, com també les exportacions, mentre els serveis s’han frenat molt per la greu situació de bars i restaurants i el comerç, amb la desaparició del turisme de rerefons.’ La conclusió del baròmetre, doncs, és que tenim una equació amb dues forces contraposades, en què pesen una mica més les negatives, i la solució final consisteix en una recuperació del quart trimestre més lenta que no s’esperava. El dubte és si finalment creixerem o, per contra, recularem. La covid-19 i l’encert en els instruments per a lluitar contra la pandèmia –sense enfonsar-la més del compte– en tenen la paraula final.
