08.05.2017 - 14:11
“No hi ha evidència empírica que ens fem més conservadors conforme envellim”
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la xarxa Open Society Foundations han impulsat una reflexió multidisciplinària de cinc autors i pensadors sobre el comportament polític d’una societat europea que envelleix i el “gran mite” que la vellesa implica conservadorisme polític, amb dos documentals audiovisuals, un estudi de sociologia política, un assaig filosòfic i una obra de teatre.
El director del CCCB, Vicenç Villatoro, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que van abordar el plantejament inicial que els efectes polítics que té la vellesa a Europa “no es corresponen” amb els que se li atribueixen, a través de cinc processos de creació, que espera que puguin veure’s a Barcelona quan estiguin finalitzats.
El director d’Open Society a Europa, Jordi Vaquer, ha assenyalat que es van adonar dels enormes prejudicis i concepcions predefinides que existeixen sobre aquest àmbit, alguns “completament oposats” a la situació real, i ha posat com a exemple la creença errònia que la societat oberta és la de gent jove i que l’envelliment de la població faci degenerar la democràcia.
La franja d’edat menys hostil amb els refugiats a Hongria és la de menys de 65 anys, segons estudis d’opinió, ha destacat Vaquer, que ha posat un altre exemple: encara que els més grans de 65 anys en el Regne Unit eren partidaris del Brexit, no ho eren els de més de 80 anys, que havien viscut una guerra.
En els comicis francesos d’aquest diumenge, el partit més conservador de Marine Le Pen tenia suport entre els 25 i 59 anys, mentre que no el tenia en els més joves i més grans, dues franges d’edat que van ser la que van donar més suport a Àustria al partit verd, impedint que pugessin partits d’ultradreta.
“No és només qüestió d’edat, té a veure amb el cohort”, amb quan i on s’incorporen les persones a l’activitat política, una afirmació en la qual ha coincidit l’expert en sociologia política i professor a la Universitat de Duisburg-Essen (Alemanya) Achim Goerres.
El professor de Ciència Política –que ha realitzat sis assajos per a aquesta reflexió conjunta– ha destacat que l’envelliment de la població no és un fenomen nou a Europa, ocorre des d’inicis del segle XX però no es va parlar d’això fins a la dècada del 1980.
“No hi ha evidència empírica que ens fem més conservadors conforme envellim”, ha afirmat, i ha afegit que aquesta creença és un gran mite, i que en realitat el comportament polític dels més grans és un fenomen multisectorial, en el qual, més que l’edat, influeixen aspectes com la salut, els ingressos, l’educació i el gènere.
CONCEPCIÓ ERRÒNIA EN ELS MITJANS
També ha destacat que la molta interacció que hi ha dins de les famílies demostra la inexistència d’un conflicte polític intergeneracional, una interacció que destrueix els estereotips i concepcions errònies que, al seu torn, solen crear-se en els mitjans de comunicació, i que poden portar els governs a realitzar polítiques errònies.
L’escriptor, filòsof i helenista asturià Pedro Olalla ha aportat la seva visió literària sobre la vellesa posant a dialogar l’Europa actual, envellida en la seva demografia i democràcia, amb el ‘De Senectute’ de Ciceró en l’assaig ‘De Senectute Política’
“L’envelliment és en gran manera una qüestió personal i ètica”, sobre el qual els individus han de preguntar-se si la societat actual és un mitjà per viure aquesta vellesa de forma ètica, o bé un mitjà hostil, i, citant veus que critiquen que la població viu cada vegada més i és dolent per a l’economia, ha observat que l’economia global creix cada vegada més i és dolent per a la població.
El dramaturg romanès Peca Stefan fusiona el teatre, la novel·la i la instal·lació en l’obra ‘El nuevo viejo hogar’ per relatar la trobada entre una néta i la seva àvia, que li relata el seu passat a Romania, Alemanya i Espanya que trenca estereotips, amb tres papers socials en tres sistemes polítics diferents: “Descobrir que, d’alguna forma, estem molt dirigits els nostres contextos nacionals”, i ha fet una crida a pensar més enllà.
La fotògrafa sueca Maja Daniels retrata en el documental ‘La abuela me llama Thomas’ la relació entre un refugiat afganès i una anciana d’una petita població molt envellida, i sobre aquest tipus de comunitats ha centrat el seu film ‘Casa de ningú’ l’escriptora i activista catalana Ingrid Guardiola.
