Un president a Das (o dos)

Segons les isòbares dels mapes meteorològics de TV3, el poble de Das, a la Cerdanya, és el més fred de Catalunya. Situat a 1.219 metres d’altitud, té una de les joies arquitectòniques de la comarca, la casa del comú, construïda ara fa cent vint-i-cinc anys per Rossend Arús i Arderiu, home de la Renaixença, escriptor i maçó, que també va fundar la Biblioteca Arús de Barcelona. El president Puigdemont hi ha inaugurat una biblioteca al mateix moment de l’efemèride.

Hores abans de la visita del president Puigdemont, hi havia nervis i emoció. Al balcó de la casa del comú hi onejaven la bandera europea, la catalana i la del poble de Das. ‘La bandera espanyola la vam portar a la tintoreria fa uns quants dies i encara no ens l’han lliurada’, ha dit Lluís Mas, regidor per ERC de Das. És la primera vegada que un president de la Generalitat fa una visita oficial a Das. ‘Oficial’, és important el matís, perquè vint-i-quatre hores abans de l’arribada de Puigdemont, Jordi Pujol havia fet tancar el restaurant Das 2019 per celebrar-hi un bateig amb tota la seva extensa família. Fa de mal dir si l’aparició de Pujol ha estat una casualitat o un afany de robar protagonisme. Si la visita de Pujol ha estat semiclandestina (pel poble circulen fotos fetes amb el mòbil dignes d’un paparazzi), la de Puigdemont ha estat celebrada per una multitud fidel que l’esperava davant del prat que envolta la casa del comú.

Puigdemont ha considerat la casa del comú de Das un temple de civisme. L’edifci de l’ajuntament, que durant molts anys va ser també una escola, acull un museu i a partir d’ara una biblioteca. El president ha reivindicat el llegat de la Renaixença, que va donar figures com ara Rossend Arús, escriptor satíric i alhora compromès amb el catalanisme polític, com tants d’altres que van treballar pensant en el futur d’un país lliure.

Arús, un filantrop
Arús era un home molt ric, però també molt generós, un filantrop. Va decidir de construir aquest edifici a Das perquè era el poble de la seva mare. ‘Estimo Das perquè hi trobo entre la pols de sa terra petjades que hi féu la mare durant la seva infantesa. Das està tan ben situat que sembla un immens jardí’, escrivia Arús. Eduard Fontserè, el mateix arquitecte que va construir el Mercat del Born, va ser l’encarregat de construir la casa del comú, una obra que va portar a terme en tan sols tres anys, i que es va inaugurar el 10 d’agost del 1891. Plantat enmig d’una gran esplanada, la casa del comú de Das és un edifici imponent, amb un campanar que dóna majestuositat a una construcció plena de simetries i triangles, formes predilectes de la maçoneria.

A l’edifici hi havia una escola. Una ala de l’edifici era dedicada als nens i una altra a les nenes. ‘Arús tenia una preocupació especial per l’educació de les noies’, explica Quim Colominas, professor de Ciència Política de la UB, que ha passat molts estius a Das i ha estudiat la figura de Rossend Arús.

Amic de Guimerà, Narcís Oller, Verdaguer i Valentí Almirall, Arús va viure el moment de la Renaixença en què es va començar a forjar el catalanisme polític. Arús lluitava contra l’immobilisme absolutista i la millor manera d’obrir la gent a noves mentalitats era l’educació. ‘Rossend Arús va ser un home avançat al seu temps’, diu Colominas. En un dels seus llibres, Cartes a la dona, publicat a Nova York el 1877, s’imagina la figura de Pau Pi i Pla, batlle imaginari de Das, que escriu cartes a la seva dona des de Filadèlfia i li explica com són les dones americanes de l’època. Dones que podien accedir a l’educació, que podien llegir i votar.

Amb motiu de l’aniversari de la casa del comú, Xavier Cruïlles ha produït un documental en què s’entrevisten persones, homes i dones d’edat provecta, que van poder assistir a l’escola de Das abans que tanqués portes definitivament el 1969. És commovedor escoltar els testimonis d’ex-alumnes, fills de pagesos de la comarca, que probablement no haurien pogut anar a estudi si no hi hagués hagut l’escola de Rossend Arús.