20.02.2024 - 21:40
Ahir el Parlament de Catalunya va acceptar la presentació per Solidaritat Catalana d’una iniciativa legislativa popular (ILP) que té per finalitat de declarar la independència.
Els promotors d’aquesta ILP tindran ara cent vint dies per a recollir un mínim de cinquanta mil signatures, a partir del moment que ho indique la comissió de control del parlament. Si les aconsegueixen, el ple del parlament haurà de debatre aquesta proposta de DUI i votar-la.
La proposta va ser acceptada amb el vot a favor dels representants en la mesa de Junts i la CUP, l’abstenció d’ERC i el vot en contra del PSC.
Ahir mateix, quan encara no havien passat ni quatre hores de la votació, PSC, PP, Ciutadans i Vox ja van presentar sengles escrits –“todos juntos en unión…”– amenaçant amb la repressió judicial i instant la mesa a fer-se enrere i a no permetre la presentació de la iniciativa legislativa popular. Un signe, per tant, evident, evidentíssim, del valor i l’oportunitat de la ILP.
Del valor i de l’oportunitat perquè podria significar, si ho volem, un tombant polític i anímic per al país, com ho va ser anys enrere la consulta popular d’Arenys de Munt i el moviment que la va seguir.
Igual que aleshores, al capdavall tot dependrà de si la gent la fa seua i entén el valor que té. Si el desencís i la manca de ganes és tan gran per a no arribar ni a aconseguir aquestes signatures és evident que no passarà res i continuarem perdent el temps. Però si això pren cos i no tan sols s’aconsegueixen sinó que se superen de llarg, poden passar moltes coses, que remouran aquesta bassa d’oli en què alguns ens volen convertir.
L’altre dia, de manera molt clarivident, Julià de Jòdar, en les propostes que feia per avançar en el camí de la independència, deia primer de tot: “Tota Generalitat estabilitzada és una garantia d’estabilitat per a Espanya. En conseqüència, qualsevol projecte electoral que afirmi lluitar per la independència, s’ha de plantejar com a fita desestabilitzar la Generalitat governi qui governi.”
Doncs mireu si n’és, de desestabilitzadora, la ILP que, tan sols havent-la presentat, els socialistes han tornat immediatament a la unitat d’acció amb la dreta i l’extrema dreta. Cosa que qüestiona, per tant, la pretesa voluntat de desjudicialitzar la situació política catalana amb què tant s’omple la boca el partit de Pedro Sánchez.
Fins ara les forces parlamentàries havien barrat sempre el pas a ILP com aquesta. No sé per què aquesta vegada l’han deixada passar –potser és per raons electorals, vista la proximitat de les eleccions. Siga com siga, ara han creat una eina de desestabilització d’Espanya i de reforçament i clarificació de l’independentisme, molt necessària en un moment com aquest. N’anirem parlant aquests dies, ben segur…
PS1. Per parlar d’aquesta ILP i les raons de presentar-la, hem entrevistat David Folch, dirigent de Solidaritat i un dels tres signants de la proposta de llei: “David Folch: “Volem que aquesta ILP sigui un revulsiu per a l’independentisme“.
PS2. L’assassinat a la Vila Joiosa de Maksim Kuzmínov, un desertor rus que es va fer famós per haver volat amb el seu helicòpter a Ucraïna, tot fa pensar que té al darrere l’acció dels serveis de seguretat russos. Esperança Camps ens explica el cas en aquest reportatge i descriu la zona de la Marina Baixa on viuen barrejats ucraïnesos i russos.
PS3. Miquel Gil ha publicat un disc i en parla en aquesta entrevista que també publiquem avui: “S’han acabat les facilitats i el suport a la música en valencià i la gent té por“.
PS4. Us demanem el vostre suport. Subscriviu-vos a VilaWeb.
