Un poble en marxa

Un poble en marxa. Aquest matí, milers de persones s’han posat a caminar cap a Barcelona, on arribaran demà passat, el divendres de vaga general. Les cinc Marxes per la Llibertat organitzades per l’ANC han estat un èxit de convocatòria: a Tàrrega, Tarragona, Berga, Vic i Girona les expectatives s’han superat. A Vic, on hem cobert la caminada, els organitzadors calculaven l’assistència de 1.500 persones, però al final ells mateixos en comptaven més de 6.000. La gentada ha ocupat pacíficament i sense incidents la carretera de baixada de la C-17, amb la previsió d’arribar a la Garriga a les set del vespre, a Sant Quirze del Vallès demà a la mateixa hora i a Barcelona divendres a la una del migdia. En total, més de seixanta quilòmetres a peu per autovia durant tres dies, amb talls de trànsit que, com avui, han durat hores. Però les autoritats també han previst desviaments de trànsit que han evitat grans aglomeracions.

La gentada i una desena de tractors que l’acompanyava de Vic estant baixaven enmig d’un ambient reivindicatiu, i els cotxes i camions que circulaven sense dificultats en sentit contrari feien sonar el clàxon en solidaritat amb ells; damunt els ponts que travessen l’autovia, hi havia molta gent aplaudint, i en algun cas s’hi afegien. La marxa caminava sense entrebancs ni enfrontament amb la policia, i la presència d’alguns cotxes de Mossos i policia local era vista amb normalitat i acceptada. En aquesta zona del país l’independentisme és tan i tan majoritari que del guàrdia local al Mosso, passant pel camioner, el viuen d’una manera natural. És la Catalunya amb un percentatge de vot independentista que voreja el 70% i el 80%. A més a més, el dia, assolellat, feia encara més reeixida la caminada en favor dels presos polítics i exiliats, que obrien Betona Comín i Blanca Bragulat, germana de Toni Comin i esposa de Jordi Turull.

‘Els ànims són més forts que mai. La patacada ja la vam tenir la vegada que van entrar a la presó. Ja vèiem que això seria llarg’, deia Bragulat (vídeo). ‘Ballarem la que hàgim de ballar. Però estic més forta que mai. I la gent jove és el millor de tot’. afegia. I tenia raó, una gran part dels assistents eren joves, els joves que tanta gent trobava a faltar, i que des de dilluns són protagonistes del carrer. Aquest matí n’hem entrevistats uns quants, anant cap a Barcelona, al mig de la C-17.

Norwelis. 23 anys. Logopeda: ‘Que retirin aquesta sentència tan injusta’
«Crec que la sentència ha estat desproporcionada. L’únic que van fer és donar-nos veu. No havien d’haver anat a la presó. Al contrari. Són polítics que ens representen. I sóc aquí per a donar-los suport. Els joves hem anat sortint a mesura que hem anat veient les injustícies. Que retirin aquesta sentència tan injusta. I que escoltin el poble català, que té molt a dir.

Toni Anguera. Fotògraf jubilat: ‘El canvi després de la sentència ha estat el jovent’
«El canvi després de la sentència ha estat el jovent. Ja fa molts anys que hi sóc. En tinc 73, i a 16 anys ja cridava ‘Països Catalans’ anant al Canigó a buscar la flama. I aquests dies pensava: ‘On és el jovent?’ Fins ara. Quin canvi tan radical, tan bèstia! Ara hi és, i el jovent s’ha abocat al carrer. La gent n’està emprenyada. Ha arribat un moment que la gent ha dit prou. I surt al carrer. Abans la gent tenia l’ai al cor, però ara no. Fins i tot els empresaris s’hi uneixen. Passarà una petita cosa que ho canviarà tot.»

Gerard Piquer. 17 anys. Estudiant de batxillerat tecnològic: ‘He vingut a dir que estem tots indignats amb el judici’
He vingut a dir que estem tots indignats amb el judici. Ha estat aquesta revolució que hi ha hagut ara amb el judici que ens ha fet dir: ‘Tu, s’ha de reivindicar i sortir als carrers.’ La independència servirà a tots els catalans per a sentir-nos lliures de l’estat espanyol. I sentir-nos una nació.

Jordi Casanovas. 14 anys. Estudiant de 3r d’ESO: ‘Surto a protestar’

«Trobo molt injust tot això que han de suportar els presos polítics i els Jordis. Surto a protestar. Els amics, la majoria estan d’acord que no és just. Des que va sortir la sentència se n’hi van afegir molts més. Amics meus de la classe van al·lucinar amb tants anys de presó.»

Anna la Salle. Estudiant de batxillerat artístic. 16 anys. ‘La sentència em va fer molt mal’
«La sentència em va fer molt mal. Tenia molta impotència. No sabia com reaccionar. He vingut a defensar el meu país. A fer país. Jo he sortit sempre, ja de ben petita. El primer Onze de Setembre de la meva vida ja hi era. Sempre hem defensat la pau i ara cremem coses. Jo no ho veig clar, això de cremar.»

Sergi Guillén. 16 anys. Estudiant d’un cicle formatiu d’informàtica: ‘Això que passa no és just’
«Crec que s’ha de manifestar allò que es creu. Això que passa ara no és just. Els presos polítics, no és lògic que siguin a la presó. Ja fa temps que la cosa no va bé. Espero que serveixi. La violència d’aquests dies no em sembla bé. No pot ser que la gent que expressa allò que sent rebi. No és normal rebre pel fet d’expressar el que se sent.»

Maria Formatger. 79 anys: ‘Que treguin aquesta gent de la presó’
«He vingut per estar amb tots, per ajudar aquesta gent que són tancats a la presó. La sentència s’esperava, sí. I ara ha sortit. Ens en sortirem. Barallar-se no cal. Encara t’atabales massa. Ha de ser enraonant. Llàstima que no ens escoltin. Sembla que tinguin les orelles tapades. Però a la llarga ha d’haver-hi un raonament i posar-nos d’acord. Criticant no fem res. Comparat amb el franquisme, això és molt greu i dur. Això és com una dictadura. Entren a casa teva i fan allò que volen. Hem d’aconseguir que no siguin tan injustos. I que treguin aquesta gent de la presó. Si no s’enraona, no es fa res.»