22.08.2023 - 21:40
The Washington Post · Kareem Fahim i Ali Al-Mujahed
A bord del FSO Safer, a la mar Roja – Després d’anys d’advertències que un superpetrolier deteriorat, a pocs quilòmetres de la costa del nord del Iemen, amenaça la vida marina, el transport marítim mundial i la salut i els mitjans de subsistència de milers de ciutadans, ara ha començat una cursa frenètica per a buidar-ne la perillosa càrrega –més d’un milió de barrils de petroli.
Ara el petroli flueix per la coberta del Safer cap a un altre petrolier més nou i sòlid que és ancorat al seu costat. Els membres de l’equip es protegeixen del sol abrasador sota lones a la coberta i les delicades operacions per a estabilitzar els dipòsits de petroli encara són en curs. I després de tantes dificultats –el trencament del motor del Safer, les previsions catastròfiques que el vaixell es podia partir o fins i tot explotar– el pitjor perill semblava haver passat.
L’Organització de les Nacions Unides, que encapçala l’operació de rescat, va anunciar la setmana passada que la major part del petroli ja havia estat traslladat, notícia que aportava una dosi inesperada d’esperança per al Iemen, un país que ha patit una guerra civil i una crisi humanitària devastadora.
El conflicte ha causat la mort de deu mil ciutadans d’ençà del 2014 i ha dividit el país entre autoritats rivals, cosa que va fer que les negociacions per a l’operació de rescat del petroli fossin difícils i excepcionalment estranyes.
El Safer contenia aproximadament quatre vegades la quantitat de petroli cru que es va vessar del vaixell Exxon Valdez a la badia Prince William d’Alaska el 1989. En aquest sentit, el trasllat del petroli “ha evitat la que podria haver estat una catàstrofe ambiental i humanitària d’una magnitud colossal”, segons que ha dit en un comunicat el secretari general de l’ONU, António Guterres.
Durant anys, els esforços per a neutralitzar l’amenaça del Safer havien fracassat, a causa de la guerra, els desacords sobre com assegurar el petroli i les dificultats per a recaptar fons. Finalment, el 2020 es va proposar de transferir el petroli del vaixell a un altre petrolier, en compte de deixar-lo on era.
Aquesta iniciativa complexa requeria comprar un vaixell cisterna de petroli, contractar una empresa de salvament i la coordinació entre enemics acèrrims a banda i banda del conflicte del Iemen. Un empresari iemenita, Fathi Fahem, va tenir un paper clau i va fer de mediador entre les Nacions Unides i els hutis, un grup militant pro-iranià que governa el nord del país. “No sé què va passar entre ells, però quan vam començar a parlar la confiança era nul·la”, va dir Fahem en una entrevista.
Tot i l’èxit de l’operació, encara hi ha por que el trasllat del petroli pugui suscitar més discussions: sobre qui n’és el propietari, de quina part hauria de beneficiar-se cadascú i si el vaixell cisterna de substitució –que ara es diu Iemen i abans era conegut com a Nautica– es convertirà en un nou motiu de conflicte. Una treva fràgil que ha durat més d’un any, però el país encara és en guerra i les divisions semblen més fortes que mai.
Els funcionaris de les Nacions Unides han minimitzat aquestes preocupacions i s’han centrat en les dificultats considerables que han hagut de superar d’ençà que el trasllat del petroli va començar a final de juliol i l’èxit de l’operació.
“Hi havia grau d’escepticisme enorme”, explica David Gressly, el coordinador resident i humanitari de l’ONU pel Iemen. “Almenys aquest és un senyal que es poden arribar a acords i dur-los a terme.” I afegeix: “Tenir una mica d’èxit en un país on no es veu gaire sovint és molt bo.”
El Safer va ser avarat el 1976. Una dècada més tard, va ser convertit en un vaixell petrolier, o FSO, i connectat a un oleoducte al Iemen. El 2015 se’n va deixar de fer el manteniment, quan els hutis van destronar el govern del Iemen i van començar a consolidar el control al nord del país.
El govern rival, que és reconegut internacionalment i té el suport de l’Aràbia Saudita, té la seu a la ciutat d’Aden, al sud.
El 2018, els hutis van començar a fer saltar les alarmes sobre una possible explosió o vessament de petroli del vaixell, tot i que d’entrada van negar l’accés als forasters. La seva posició a la mar Roja, a pocs quilòmetres de la ciutat portuària de Hodeida, el convertia en una gran amenaça per a la importació d’aliments i més subministraments humanitaris, com també per a l’aqüicultura, els esculls de corall i els mamífers marins.
En cas de desastre, les pitjors previsions dels experts incloïen augments dràstics en els preus del combustible i els aliments, l’exposició de milions de persones a contaminants perjudicials i la pèrdua de centenars de quilòmetres quadrats de terres agrícoles.
L’any 2020, va entrar aigua a la sala de màquines, fet que podria haver causat una catàstrofe, segons que explica Gressly. Membres locals de l’equip i bussejadors van aconseguir de tancar la fuita amb unes plaques d’acer rudimentàries.
Ibrahim Sharafeddin al-Mawshiki, membre del comitè de rescat del Safer pel govern encapçalat pels hutis, diu que ells ja havien cooperat amb les Nacions Unides per trobar una solució a l’amenaça i culpa del deteriorament del vaixell un blocatge marítim i aeri imposat al Iemen per la coalició militar encapçalada per l’Aràbia Saudita.
Fahem es preocupava pels possibles danys ecològics, però també per l’amenaça al seu negoci familiar, el Grup Fahem, que importa blat i manté sitges de cereals al port d’al-Salif, ben a prop del Safer. Va començar a involucrar-se en els esforços per a salvar el vaixell el 2020, en part mogut per la frustració de veure que les iniciatives anteriors no anaven enlloc.
“Teníem interès a protegir la nostra inversió”, explica.
I l’única solució era “reemplaçar el vaixell antic per un de nou”. Primer va identificar una empresa holandesa de salvament, SMIT Salvage, encarregada de preparar el Safer per a la transferència de petroli. “Vam trigar bastant a convèncer-los de venir al Iemen. No va ser fàcil”, diu Fahem. Els hutis van insistir en les garanties personals de Fahem, incloent-hi la seva paraula que les Nacions Unides lliurarien un dispositiu d’amarratge, conegut com a CALM Buoy, per fixar el vaixell de substitució.
Fahem en persona va ser un dels signataris d’un memoràndum el març del 2022 que comprometia les Nacions Unides a garantir un vaixell cisterna de substitució. “M’hi van posar al mig del començament al final”, diu. “Tot el procés va ser realment difícil.”
Les Nacions Unides també van tenir entrebancs, incloent-hi la recaptació dels cent vint milions de dòlars que necessitaven per a finançar l’operació. Calia comprar un vaixell cisterna de substitució i posicionar equipament de resposta ràpida per si hi havia un vessament, segons que explica Mohammed S. Mudawi, el gestor de projectes de l’ONU.
I hi havia la pressió pel temps, atès que els vents i les ones altes comencen a augmentar a partir del setembre, fet que posaria encara més en perill la seguretat dels vaixells cisterna.
En una entrevista a Hodeida, Mudawi ens va dir que per a l’equip de salvament, la feina era esgotadora. Les temperatures a la coberta eren altíssimes i almenys un membre de l’equip de salvament holandès va haver de tornar a casa al cap d’una setmana.
La feina encara no és acabada, però la situació és molt diferent. Els diversos equips encara netegen el petroli residual dels dipòsits per poder vendre el vaixell per a ser desballestat. Els funcionaris de l’ONU esperen que les peces del Safer puguin arribar a valer uns vint milions de dòlars i contribuir amb aquesta quantitat als costs de l’operació de rescat.
Però al-Mawshiki, del comitè huti, posa en dubte el pla de reciclatge i en una entrevista diu: “El que vam acordar és que el Safer romandria on és” –un signe dels possibles desacords que poden sorgir durant la pròxima fase de l’operació.
També hi haurà conflicte a l’hora de decidir qui obté beneficis del petroli, la major part del qual és propietat de l’estat, per mitjà d’una companyia petroliera que ara és dividida entre els hutis i el govern d’Aden.
Fahem explica que la qüestió de la propietat es va deixar de banda expressament. “Ens vam centrar a aconseguir de passar el petroli tan aviat com vam poder al vaixell de substitució. I després, amb el petroli segur, ja tindrem tot el temps del món per a mirar a qui pertany.”
Gressly, el coordinador de l’ONU, mira més enllà i explica que els desacords solament es resoldran a llarg termini com a part d’un acord de pau més general. Però això, ara, és un problema per a un altre dia. “De moment el petroli no vessarà a la mar”, diu. “Aferrem-nos a això.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir ací més històries de The Washington Post publicades en català a VilaWeb
