Un petit Le Pen recorre la península Ibèrica

TEMA DEL DIA
Autòpsia. Les primàries dels partits solen servir per a fer una autòpsia en viu de les entranyes de cada formació. Si, com és el cas del PP, el resultat no està amanit, encara millor. Més víscera. Els candidats dissenyen les campanyes per atreure el vot del militant, no de l’electorat, amb la qual cosa les posicions s’extremen. En lloc de mantenir la correcció política, la moderació, van a excitar les passions més baixes del qui paga, l’han de motivar perquè vagi a les urnes i els voti. Amb la qual cosa acaba sortint una radiografia més interessant del partit de què sol donar una reunió de la direcció o un congrés.

Gràcies a la fugida de Rajoy, després de perdre la moció de censura, i a l’estranya negativa d’Alberto Núñez Feijóo a acceptar el relleu, s’ha obert en canal el partit i han vist la llum totes les seves fòbies. Quan a Espanya es diu que no hi ha extrema dreta parlamentària, és cert, no hi ha cap partit que es presenti defensant aquesta posició, però, escoltant el discurs de Pablo Casado en aquestes primàries, és difícil de distingir-lo del FN francès o qualsevol altra formació d’aquest estil. Amb les seves invectives, Casado ha aconseguit de moderar les dues dames de ferro del PP, Soraya Sáenz de Santamaria, l’artífex del 155, i María Dolores de Cospedal.

Tots tres candidats han convertit Catalunya en l’ase dels cops de la campanya, han deixat anar sense contemplacions el seu anticatalanisme genètic, però Casado, com a bon deixeble de José María Aznar, excel·leix amb les seves invectives. Diumenge va aterrar a Barcelona, va anar directament a la prefectura superior de la policia espanyola a la Via Laietana, per felicitar els seus responsables, els que van reprimir els ciutadans el primer d’octubre. En sortint, va convidar els independentistes a ‘exiliar-se’ a l’estranger perquè ‘Catalunya sempre serà Espanya’. La seva proposta és que els independentistes vagin a Bèlgica o a Alemanya: una manera de banalitzar l’exili dels membres del govern però també d’insinuar un desplaçament en massa de població, com a petit aprenent de Slobodan Milosevic.

Si el que va dir Casado dels independentistes ho arriba a dir dels jueus o dels gitanos, hauria estat titllat de xenòfob, que és el que és. En l’acte que va fer després va anar acompanyat de Xavier García Albiol, que evidentment fa costat a la seva candidatura. L’ex-batlle partidari de ‘netejar’ Badalona és un dels pocs dirigents del PP català que li dóna suport. Aquests últims dies, Casado també ha fet declaracions contra Pedro Sánchez pel fet d’acollir els refugiats de l’Aquarius. Dia sí, dia també, adverteix contra la possibilitat de tornar a la política del ‘papers per a tothom’ que segons ell practicava Zapatero. El dia el va acabar a Lleida, on evidentment va seguir el partit de la selecció espanyola del Mundial amb militants del partit i va veure amb dolor com Espanya queia eliminada davant Rússia.

Aquesta barreja de nacionalisme espanyol extrem i xenofòbia, combinada amb el to agressiu i fanfarró el fa especialment desagradable. Fins i tot es permet el luxe de fer befa a Twitter dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont, com un troll desbocat. Potser tot això ho fa perquè necessita fer-se un lloc entre les dues candidates ‘grans’, però el fet és que se’n desprèn una ideologia perillosa. Casado assegura que vol deturar la fuita de vots del PP cap a Ciutadans o Vox. Certament, el de Vox ja els té tots. Però si acaba tenint cap possibilitat, alguna de les seves rivals farà arribar a la premsa un dossier sobre el seu màster i s’haurà acabat la broma. No seria el primer.

MÉS QÜESTIONS
Rodríguez  dimiteix de president de la Diputació i sacseja el PSPV. Ha calgut una cimera aquest cap de setmana amb el secretari general del PSPV, Ximo Puig; la consellera de Justícia, Gabriela Bravo; i la directora general d’Habitatge i secretària general del partit a Ontinyent, Rebeca Torró, perquè Jorge Rodríguez presentés finalment la dimissió com a president de la Diputació de València. La decisió que es va pactar, segons fonts socialistes, va ser de ‘fer un pas enrere’ per no perjudicar el partit i centrar-se en la defensa. No es volia ‘fer mal’ al projecte de Pedro Sánchez i sobretot al de Puig al capdavant de la Generalitat, un any abans de les eleccions autonòmiques. Pel que fa a la batllia d’Ontinyent, Jorge Rodríguez ha anunciat que delegava les seves funcions ‘tant de temps com fos necessari per a preparar la defensa’ com a investigat per prevaricació i malversació en la causa judicial oberta després de l’operació Alqueria. Fonts acostades a Rodríguez han assenyalat que havia decidit de deixar les seves funcions municipals en mans de la primera tinenta de batlle, Rebeca Torró, qui també assumirà l’escó vacant de la Diputació. Torró és, a banda de regidora, directora general d’Habitatge, càrrec que deixarà ben aviat. Però no tot el PSPV està d’acord amb la dimissió de Rodríguez. Les executives de la Vall d’Albaida, Costera-Canal, Ribera Baixa i Ribera Alta i Vall d’Aiora-Cofrents, a més de l’agrupació local d’Ontinyent, l’han defensat, de manera que han desafiat la direcció del PSPV.

Els treballadors de Divalterra acusen Rodríguez d’assetjament. A més de la polèmica política, el cas Alqueria té un altre vessant. Treballadors de Divalterra, l’empresa pública dependent de la Diputació de València, van presentar el 28 de febrer una denúncia davant la fiscalia en què acusaven l’ex-president de la institució Jorge Rodríguez i els seus col·laboradors d’una ‘campanya d’assetjament organitzada’ acompanyada ‘d’ordres d’acomiadament, insults, falsedats, vexacions públiques, atemptats a l’honor i a la ideologia i amenaces contínues’ per haver advertit d’irregularitats en l’ús de fons públics. Aquesta denúncia sembla que fou l’origen de l’operació Alqueria, la causa que investiga presumptes irregularitats en la contractació de personal directiu de Divalterra, que la setmana passada va acabar amb  la detenció de Jorge Rodríguez, el seu cap de gabinet, Ricard Gallego, l’assessor Manuel Reguart, l’assessor jurídic Jorge Cuerda i els cogerents de Divalterra, Xavier Simón i Agustina Brines. Tots són encausats al jutjat número 9 de València per prevaricació i malversació de fons públics.

La nova delegada del govern espanyol a les Illes fa retirar els recursos contra el català. El canvi de delegada del govern espanyol a les Illes ja ha tingut el primer efecte pràctic. La nova titular, Rosario Sánchez, ha instat l’advocacia de l’estat espanyol a retirar els recursos presentats durant el mandat de Maria Salom (PP) contra els acords dels ajuntaments de Capdepera i Pollença d’ajuts a la retolació en català. Són ajuts que es donaven feia més de vint anys. L’anunci l’ha fet Rosario Sánchez mateix, que ha manifestat la intenció de respectar el ‘consens lingüístic que hi ha des de 1985’ i evitar qualsevol ‘ingerència en l’autonomia dels municipis’.

Un dels violadors de la Manada passa el cap de setmana a Eivissa. Els cinc violadors de la Manada, malgrat estar condemnats a nou anys de presó, són llibertat d’ençà del 21 de juny i alguns han decidit de fer vacances. Tot i que tenen prohibit d’entrar a la comunitat de Madrid, on viu la víctima, o anar a l’estranger, poden moure’s per tot l’estat espanyol. El seu segon cap de setmana en llibertat, un dels seus integrants, José Ángel ‘El Prenda’, ha anat amb un grup d’amics a Eivissa, on ha estat vist per diversos mitjans de comunicació. Ell fou el qui robà el mòbil a la jove i en va treure la targeta SIM i la de memòria.

Govern i fabricants de tabac negocien per desincentivar el contraban de tabac a Andorra. El govern andorrà vol regular el preu de venda al públic del tabac amb una llei acordada amb els fabricants que estableixi un preu mínim segons la marca. L’objectiu és evitar les guerres de preus entre comerços i posar fi a les grans promocions que incentiven el contraban. Tot i no ser una exigència de Brussel·les, la llei s’adapta als compromisos en la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Una vegada tancada la negociació amb la Unió Europea per la qüestió del tabac, el cap de govern ja treballa per assolir l’objectiu següent: regular-ne el preu de venda al públic. De fet, ja fa temps que l’executiu negocia amb els fabricants de tabac una llei que fixi un preu mínim de venda. Aquests darrers dies Antoni Martí ha accelerat els contactes amb el sector. Dijous ja s’hi va reunir per explicar l’acord amb Brussel·les. I es tornarà a veure amb els fabricants divendres per pactar les bases d’un projecte de llei sobre el preu de venda al públic, una qüestió que demana el sector.

La cançó de l’estiu de TV3 podria ser en alguerès. La cançó d’aquest estiu a Catalunya podria ser en alguerès. El programa ‘Tot es mou’, de TV3, promou la votació de la cançó d’aquest estiu, i una de les candidates és ‘Si vos agrada el peix’, cantada per Danilo Lutzoni, amb arranjaments de Marc Serrats i text del mestre Mariano Piras. Les quinze cançons més votades, entre les cinquanta-dues propostes, seran part d’un registre editat per la cadena de televisió. ‘Si vos agrada el peix’ va ser enregistrada el setembre del 2017 en el marc del projecte ‘Mans Manetes’ a la biblioteca de l’Obra Cultural de l’Alguer, i les imatges del vídeo mostren la ciutat sarda. La cançó forma part del llibre-disc Mans manetes, patrocinat per la Plataforma per la Llengua, que neix amb l’objectiu d’oferir a les noves generacions d’algueresos –que no reben gairebé cap ensenyament en llengua catalana a l’escola– un producte cultural d’homenatge a la seva cultura. El videoclip de la cançó té més de 19.200 reproduccions al Facebook.

LA XIFRA
El 35% dels barcelonins no saben qui votaran a les eleccions municipals de l’any que ve. Segons el baròmetre municipal, les tornarà a guanyar Ada Colau, amb el 16,2%

TAL DIA COM AVUI
El 2 de juliol de 1964 el president nord-americà Johnson signava el projecte de llei dels Drets Civils, que atorgava la igualtat de vot, educació i afiliació sindical, independentment de la raça, la religió o la procedència. El somni de Martin Luther King, fet realitat.