24.10.2017 - 19:30
|
Actualització: 24.10.2017 - 22:33
‘És una pena que els pares del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no emigressin de Galícia a Suïssa com els meus. Sens dubte, hauria gestionat amb més habilitat la crisi catalana.’ Amb aquesta contundència comença un article del periodista Antonio Rodríguez a Le Temps, un dels principals diaris en llengua francesa de Suïssa.
Rodríguez recorda la seva joventut a Suïssa, després d’haver-hi emigrat els seus pares, que hi arribaren als anys seixanta, i destaca una diferència entre l’estat espanyol i el país que els havia acollits: la democràcia. Explica com els va sorprendre que a Suïssa el referèndum fos una eina democràtica emprada tan sovint per a prendre decisions. D’una altra banda, la descoberta va posar de manifest una altra realitat, que la democràcia ‘no era la invenció diabòlica que els havien explicat’.
Rodríguez posa èmfasi en un fet històric: el referèndum d’autodeterminació que el 23 de juny del 1974 va permetre al Jura d’esdevenir un cantó independent de Berna. Diu: ‘Quina pena que no cresqués en aquest cantó del Jura en construcció. Al començament de la dècada del 1980, hauria pogut observar des de la seva finestra, com jo, desenes de persones que marxaven agitant la senyera, la bandera catalana. El nounat cantó del Jura va retre homenatge a la set de llibertat que havia compartit amb Catalunya. Va inaugurar una plaça dedicada al “país català” al parc infantil del barri.’
‘Aquell dia, el senyor Rajoy hauria pogut comprendre que els espanyols, com els suïssos, no parlen el mateix idioma i que no necessàriament tenen les mateixes banderes’, afegeix l’article.
