Un parlament segrestat

  • La censura imposada pel Tribunal Constitucional espanyol condiciona la resposta institucional a la sentència del Suprem *** Marzà impulsarà un congrés contra l'odi i la intolerància *** Els ministres d'Afers Estrangers iberoamericans es reuneixen a Andorra amb l'objectiu de la innovació

VilaWeb

Text

Pere Martí

26.11.2019 - 20:30
Actualització: 27.11.2019 - 12:46

TEMA DEL DIA
Resposta.
Quaranta-quatre dies ha trigat el Parlament de Catalunya a aprovar una resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els dirigents independentistes a gairebé cent anys de presó. Els tres partits independentistes van trigar a pactar el text de resposta, però el govern de Pedro Sánchez el va dur al Tribunal Constitucional espanyol perquè reiterava l’exercici del dret d’autodeterminació i reprovava la monarquia espanyola. Eren temps de campanya electoral, quan Pedro Sánchez, embriagat per les enquestes fetes a mida pel seu entorn, esperava guanyar el 10-N amb més comoditat que no ho va acabar fent i refusava de dependre dels vots de l’independentisme a la investidura.

El Tribunal Constitucional va acceptar els incidents d’execució presentats per l’executiu de Pedro Sánchez i en va paralitzar els tràmits, tot advertint de possibles responsabilitats penals als membres de la mesa que presideix Roger Torrent. La decisió del TC és un atac clar a la sobirania de la cambra catalana i retalla la llibertat d’expressió. Els tres partits independentistes han provat d’esquivar la censura del TC amb filigranes retòriques i finalment han aprovat una resolució que no és el text inicial. Més o menys en té el mateix contingut, però en unes altres paraules pel que fa a la defensa de l’autodeterminació i el rebuig a la monarquia.

El retard de la resposta no és fruit tan sols del desacord entre els tres partits independentistes, que es va acabar superant, sinó sobretot de la ingerència del Tribunal Constitucional espanyol, que ha obligat a refer el contingut de la resolució. Finalment, s’ha aprovat, després de donar-se suport mutu a les esmenes presentades separadament. Tant Junts per Catalunya, com ERC com la CUP han evitat de desobeir per esquivar les repercussions judicials que una decisió d’aquestes característiques implicaria per a la mesa, com per exemple la inhabilitació. El record de Carme Forcadell, empresonada per haver permès un debat, condiciona el dia a dia de la cambra catalana. Però els partits independentistes també assumeixen la censura com un fet ara com ara inevitable. La desobediència, després de l’aplicació de l’article 155, només l’ha practicada el president Quim Torra tot sol, i per això acabarà inhabilitat. Ni la seva formació, Junts per Catalunya, ni ERC ni la CUP, no han optat per aquesta via a l’hora de votar la resposta institucional al Tribunal Suprem, que arriba tard i escapçada per la por de la repressió. Els comuns, una vegada més, han exhibit la seva exquisida equidistància.

No és clar, però, que l’esforç dels partits independentistes per a evitar la desobediència tingui els efectes desitjats, perquè igualment els partits unionistes consideren que el text aprovat és un desafiament al TC i, per tant, pot tenir conseqüències judicials. Ciutadans ha repetit el xou de les grans ocasions, abandonant el ple durant la votació. La voracitat repressora de l’estat no té límits, per molt que els partits independentistes s’esforcin a esquivar-la. La votació d’avui ha servit per a constatar una vegada més que al parlament no s’hi pot parlar de tot, que hi ha punts que són vedats per la justícia espanyola i que els partits independentistes renuncien a desobeir aquesta limitació de la llibertat d’expressió.

Són les regles del joc que fixa el TC a instàncies del govern espanyol, que ara necessita els vots d’ERC per a continuar governant. Potser això hauria de formar part de la negociació de la investidura. Sánchez no pot demanar els vots d’ERC amb l’una mà i amb l’altra limitar la llibertat d’expressió al parlament. La inèrcia jacobina del dirigent del PSOE durant la campanya electoral li dificulta ara la investidura, perquè les seves iniciatives en campanya són mines que no pot desactivar. Caldrà esperar què decideix el TC sobre el nou text aprovat avui. Ara com ara, el parlament continua treballant sota llibertat vigilada, com si l’article 155 encara fos vigent, perquè la por de la repressió condiciona els temes que s’hi poden tractar.

MÉS QÜESTIONS
Compromís avala un cordó sanitari a
Vox a la mesa del congrés espanyol. Compromís, que es va presentar amb Més País a les eleccions, ha confirmat que les dues formacions s’afegirien a l’estratègia del PSOE i d’Unides Podem per a aplicar un cordó sanitari a Vox a la mesa del congrés espanyol. També han dit que esperen que el PP no faciliti la presència de la ultradreta en l’òrgan rector de la cambra. Íñigo Errejón i Joan Baldoví han presentat avui les credencials al congrés espanyol després de ser escollits diputats a les eleccions del 10-N. El diputat de Compromís ha manifestat que, com més lluny sigui el feixisme de les institucions, millor. A parer seu, els partits que aprofiten les institucions per fer polítiques absolutament passades i contra les persones no haurien de ser a la mesa. A més dels tres vots de Més País i Compromís, la proposta de socialistes i Podem té el suport dels sis diputats del PNB, la qual cosa suma ja 164 vots favorables. El PP, que amb els seus vots té assegurades almenys dues de les nou places de la mesa, ha assegurat que no participarà en cap cordó sanitari a Vox i Ciutadans ha avançat que presentaria un candidat per a entrar en l’òrgan de govern de la cambra baixa, cosa que requerirà suport extern per a reeixir.

Marzà impulsarà un congrés contra l’odi i la intolerància. La Generalitat impulsarà un Congrés Internacional d’Educació i Cultura contra l’Odi i la Intolerància amb l’objectiu de compartir les millors pràctiques per a fer dels centres educatius llocs que impulsin la igualtat, la llibertat i la democràcia. L’anunci l’ha fet el conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, durant un esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Mediterrània. Marzà ha dit que més que mai cal potenciar els atributs positius de l’educació, com a eina principal de cohesió social; de la cultura, com a instrument per a desxifrar la complexitat del món; i de l’esport, com a factor d’unió i cooperació. Ha explicat que l’objectiu del congrés seria potenciar la cohesió democràtica dins una societat moderna i inclusiva. Seria –ha afegit– una acció més per a superar els discursos de la por i la confrontació que se senten, especialment, d’uns quants mesos ençà, en referència a l’ascens de l’extrema dreta. Per això ha alertat del perill de caure en ‘temptacions totalitàries que són simplistes, però reconfortants per a qui està perdut’ i ha advertit contra els partits que aprofiten la incertesa per a difondre un discurs tòxic.

Més per Menorca blocarà el pressupost si no es recondueixen les inversions de l’ecotaxa. Més per Menorca amenaça de blocar el pressupost si no es recondueixen les inversions previstes amb l’impost de turisme sostenible,. L’executiva del partit ja ha aprovat el conjunt d’esmenes que presentarà, segons informa IB3. No obstant això, deixa marge fins dijous, quan s’acaba el termini, per a negociar amb el govern i evitar de paralitzar la tramitació dels comptes. Més per Menorca és molt crític amb el repartiment de l’impost acordat per la comissió de turisme sostenible i especialment bel·ligerant amb la intenció de destinar deu milions d’euros a ampliar el metro de Palma fins al Parc Bit. Amb les esmenes que volen presentar també pretenen que els projectes ja inclosos al pressupost no es derivin cap a l’ecotaxa, com ha succeït amb el Conservatori de Música o la futura escola d’Hoteleria i Turisme de Ciutadella. Si en 48 hores no hi ha acord, el govern de Francina Armengol es trobarà en un destret, perquè a la comissió d’Hisenda i Pressupostos la majoria depèn de Més per Menorca. Això vol dir que, sumant-hi els vots de l’oposició, el govern no podria aprovar els comptes.

Els ministres d’Afers Estrangers iberoamericans es reuneixen a Andorra amb l’objectiu de la innovació. Els ministres d’Afers Exteriors de vint-i-dos països de la comunitat iberoamericana són a Soldeu, en una reunió que s’emmarca en la XXVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, que es farà d’ací a un any a Andorra. El cap de govern, Xavier Espot, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, i la secretària general iberoamericana, Rebeca Grynspan, han rebut aquest matí els responsables de les delegacions que hi participen. Ubach ha explicat durant el discurs de benvinguda que l’objectiu de la trobada és adoptar una estratègia iberoamericana sobre innovació. La ministra ha volgut recordar el compromís d’Andorra en l’àmbit internacional, amb la cooperació, l’entesa, el diàleg, el dret i la diplomàcia com a vectors de les relacions exteriors. També ha assenyalat la importància de lema ‘Innovació per al desenvolupament sostenible’, arran del canvi tecnològic accelerat i la preocupació global per la sostenibilitat, i ha remarcat la importància de la innovació com a instrument accelerador de la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa, l’exclusió i la desigualtat.

LA XIFRA
7.000 treballadors es trobarien afectats per un nou ERO a Seat, segons que ha explicat la direcció de l’empresa als sindicats, si no pacten un altre calendari electoral.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de novembre de 1882 va néixer a Tarragona l’historiador, periodista i polític català Antoni Rovira i Virgili. Va ser president del Parlament de Catalunya a l’exili durant la dècada de 1940. Va morir a Perpinyà el 1949.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor