Un parlament incoherent

Admetent el que diu l’editorial, trobe que hi ha aspectes greus a comentar.
Primer centraríem la mirada en JxSí. Hi ha hagut contactes amb altres grups parlamentaris per tal de consensuar un nom? No hi havia marge per a la negociació? Eren conscients que la reprovació era una decisió probable? No podien haver-ho parlat almenys amb la CUP i assegurar els vots necessaris?
Si no s’hi ha negociat res, doncs és alarmant la ingenuïtat del govern i de la coalició, i dic alarmant perquè la batalla contra l’estat serà terrible d’ara endavant, i no s’hi valen ingenuïtats ni covardies. Que s’ho facen mirar, però ràpids, que el temps cada vegada és més curt.

Si com diu el Director el nomenament de Vicent Sanchis ha seguit el reglament establert pel mateix Parlament, com es planteja i es vota la reprovació sense canviar prèviament el dit reglament? Una cosa és la manifestació d’unes opinions sobre el director nomenat i una altra de ben diferent és reprovar-lo. Aqueixa votació no s’havia d’haver produït.

És preocupant pel dèficit democràtic que manifesten els diputats, perquè reproven idees i no treball realitzat. La contractació o no per raó d’ideologia s’acosta més a sistemes autoritaris que no a democràtics. I justament això és el que volem erradicat a la república catalana que és en construcció, que ningú siga reprimit per les seues idees.
Es veu clar en aquesta reprovació per què n’hi ha qui vol la independència i per què n’hi ha que no la vol.

I això ens du a preguntar-nos què coi hi fotia la CUP? Com avala amb els seus vots un desficaci tan impresentable, antidemocràtic i antiindependentista?
Que s’ho facen mirar d’una vegada, que deixen de fer el ridícul, de ser la riota dels unionistes que es freguen les mans tan a sovint amb les seues actuacions, i que aposten de veres per l’independentisme.

Ja he expressat la meva opinió amb noms i cognom al comentari de la
notícia penjada però voldria afegir que això que ha fet el Parlament
és molt greu i caldrà veure per quines raons s’ha fet en aquest moment
i perquè es pot criticar i demanar la destitució d’algú abans que
tingui temps de posar-s’hi. Si el problema és que el procediment no és
el que la majoria del Parlament vol, es proposa un altre sistema i
llavors, si s’aprova per majoria, serà el nou el que serà el legal
però el que no es pot fer és dir que el sistema no funciona, no
canviar-lo i dir que el qui s’ha escollit per únic sistema legal
anterior, ha de plegar. Si a més, es reconeix que té suficients mèrits
professionals, haurem de concloure, com fa el Vicent Partal, que se
l’ha reprovat per les seves idees. Per què les idees de Vicent Sanchis
no agraden a una majoria del parlament. Per això és molt greu i si el
Parlament actua així hauré de dir, amb tot el dolor del cor, que
aquest no és el meu Parlament.

A més, cal recordar que aquesta moció ha estat aprovada pel PP que va
ser qui va redactar-la quan es va crear, gran coherència, i que la CUP
ha actuat deixant-se dur per l’engany de gent que té molta més
experiència que ells en enganyar. I d’aquelles pluges han vingut
aquests fangs, i això, a apoquíssim temps pel referèndum i quan tota
la pressió mediàtica espanyola, volen carregar-se TV3. El que desitgen
tots els unionistes, ja ho sabem de fa temps, és silenciar o acovardir
la nostra televisió, però el que no esperàvem és que els suposats
socis, se’ns giressin en contra sense mirar d’arribar a cap acord
previ.

Evidentment, demano a TV3 que no faci cas de la decisió del Parlament
i que miri de garantir que farà una televisió plural i democràtica com
sempre ha fet, i que Vicent Sanchis ni Núria Llorach no dimiteixin
fins que eventualment no es canviï el procés de nomenament dels òrgans
gestors i fins que la nova normativa no sigui aprovada. De cap manera
TV3 i tota la corporació poden restar en mans dels enemics de
Catalunya en els moments transcendental que s’acosten.

Estic molt d’acord amb el plantejament de Vicent. Per altra banda, votar el mateix que PP i C’s en relació a la gestió de la TV3·diu molt poca cosa dels que contínuament ens volen alliçonar sobre ètica política i lluita contra la corrupció.

Aquí hauria de passar com a les mocions de censura que haurien de portar candidat alternatiu i proposta programàtica. Sinó simplement és tracta d’un acte gratuït per desgastar el Govern i, també el Procés. CSQP no ha fet altra cosa des d’abans del començament, però tampoc ha mostrat cap alternativa. De la CUP, a hores d’ara, poca coherència podem esperar.

El tema és molt greu. És indignant. Dels unionistes ens ho esperem tot perquè empren les armes dels règims autoritaris i antidemòcrates. Però de les guardianes de la brossa de la història no podien caure més baix: reproven al director de TV3 per les seves idees !! (que evidentment no són les meves). Les que prediquen revolució, transparència, democràcia, socialisme, voten amb el mateix argument ideològic, encara que ho vulguin disfressar, que tots els enemics de la democràcia (els que ens neguen el referèndum). El sectarisme està per damunt del mínim nivell d’intel·ligència política i d’ètica parlamentària. Com et TC, les CUP també sancionen per les idees de l’adversari. D’això se’n diu obeir i no pas desobeir al TC.

És evident que la reprovació ha estat per motius polítics. I és evident que aquest fet és molt preocupant. Jo també ho dic des de la meva discrepància amb els plantejaments polítics d’en Sanchis, que tant tu com ell coneixeu prou bé (senzillament perquè fa anys i panys que ens coneixem tots tres!!!)

Però, com apuntes al teu editorial, el problema està en el sistema d’elecció, però no únicament del director de TV3 i de la resta d’empreses de la CCMA, sino també, i principalment, pel sistema d’elecció del consell d’administració de la mateixa CCMA.

Te’n recordes d’allò de l’oasi català? El poder repartit a banda i banda de la plaça de Sant Jaume. Uns tenien el TNC i els altres el Lliure? Uns Catalunya Ràdio i els altres la COM? I, dins de la CCMA, serem tan ingenus d’obviar que uns es “quedaven” amb TV3 i els altres amb Catalunya Ràdio?

Els membres del consell d’Administració de la CCMA (i també els membres del consell del CAC -Consell de l’Audiovisual de Catalunya-) els nomena el Parlament. Han de passar una mena d’examen d’idoneitat davant de la corresponent comissió parlamentària. Seguim sense ser ingenus. Sempre ha funcionat el “tu votes favorablement els que proposo jo i jo voto favorablement el que proposes tu”. Quotes de partit, pures i dures (com al TC, al CGPJ,etcètera, etcètera).

L’actual presidenta en funcions de la CCMA (en funcions, perquè fa un any que va exhaurir el seu mandat i el parlament no s’ha preocupat de renovar els càrrecs) va entrar com a consellera del CAC l’any 2000.Mandat de 4 anys, renovable només una vegada. Va passar a la CCMA, si no vaig errada, 8 anys després. Porta, doncs, 17 anys, 17, amb un sou d’alt càrrec en temes audiovisuals. No sé si és l’única o si n’hi han més que aprofiten aquestes autoportes giratòries.

Ep! no poso en questió la idoneitat i la bona feina de molts d’aquests consellers i conselleres (algun d’ells bon amic meu, i per cert, excel·lents persones). El Parlament, avui, ha estat incoherent amb les seves pròpies normes. El problema és la desídia que durant anys i panys ha demostrat, en aquest tema sensible, per no canviar-les.

Poso de relleu, només, que, efectivament, volem construir una república on això no sigui possible. I on no sigui possible reprobar ningú per les seves idees polítiques, perquè un bon professional del periodisme -i Sanchis ho és- ha de deixar aparcades les seves idees, dins del possible, quan arriba al mitjà on treballa. Tot i que, després de més de 40 anys de ser periodista, sé perfectament que l’objectivitat no existeix. I també sé, com deia Kapuscinski, que “els cínics no serveixen per aquest ofici”. Sàvies paraules, que només recordem els periodistes de la vella escola, els que sabem que no es poden elaborar pensaments complexos en 140 caràcters.

Malauradament el contagi en la forma de procedir, reprovar pel pensament, no per fets encara ni començats a exercir, és evident. Contagi de la manera de fer d’Espanya, aquella manera de fer que volem deixar de banda en un nou Estat. He seguit a Sanchis des que va esser a l’Avui i l’he trobat un bon professional, amb ampli ventall d’activitats. Un periodista amb capacitats directives. Pensem diferent en aspectes socials, si. Però …. no es la diversitat, llur respecte, el que fa que la democràcia sigui certa i no una figuració com ens tenen acostumats els poder fàctics de la oligarquia?. Llavors, què ha fet el Parlament, llevat de Junts x Si?. El mateix sistema de caça de pensament que, deien, volien allunyar de com ho exerceixen a l’homònim del Congrès. Pels seus fets els coneixereu, si?. Què ha fet Sanchis al front de TV3?. Acceptar l’encàrrec de la CCMA. I això es pot reprovar?.

Per una banda comparteixo al 100% l’argumentació de l’editorial. Pensi el que pensi Vicent Sanchís, el pollastre que li ha muntat el Parlament no té ni cap ni peus. Com a mínim s’haurien d’esperar a que prengués decisions, a que intentés governar TV3, a que interactués amb els professionals d’aquella casa. El que no es pot negar és que des que va ser anomenat, el Sr. Sanchís està rebent pals d’absolutament tothom i es troba més sol que la una. Ni que fós l’Alfredo Urdaci. I tot plegat no fa cap bé ni a la imatge ni a la governabilitat d’un ens, digueu-n’hi TV3 o CCMA en conjunt, que també està rebent pals d’absolutament tothom i es troba més sol que la una, sense comptar-hi que cada cop disposa de menys diners i aviat haurà d’anar a pidolar a la porta de l’esglesia de Sant Joan Baptista (de fet, el patètic especial de Cap d’Any amb els presentadors de la casa fent “playback” va fer saltar totes les alarmes). Sabem tots que els unionistes van a per TV3, però potser no cal que absolutament tothom amb una quota de poder es dediqui a fer-li pim, pam, pum. Què prefereixen? Tele 5, potser?

Quan van nomenar director de tv3 a en Joan Peral em sembla recordar, si no vaig errada, que també hi va haver “follón” Queixes per aquí, queixes per allà… quin rollo de país, és el país que ha interioritzat millor que ningú la cultura de la QUEIXA. Tot ho fan malament (els altres, és clar)!!!!! Ja n’estic avorrida i fastiguejada. A mi tampoc em va acabar de fer el pes que triessin el senyor Vicent Sanchis però, a hores d’ara, sabeu que us dic: endavant les atxes i donem una oportunitat a aquest professional. A veure com es desenvolupa,què farà per tirar endavant la tv catalana… potser ens sorprendrà i tot, perquè pencaire i bon periodista ho és i també una persona molt intel·ligent.

Ja sabem que al grup unionista (i amb els seus ocasionals companys de viatge) hi tenen una ètica, diguem-ne, molt “flexible”. Comptem amb això. En el que sembla que encara tenim bastant per millorar es en el grup dels de Junts pel Sí i la CUP. De la CUP es deia de fa algun temps que ja havien anat madurant i localitzant on tenim el veritable enemic. Però, es veu que la maduració encara la tenen un pel verda… i van anant a les seves particulars dèries; de sentit d’estat, res de res. O que les dues ànimes de prioritats enfrontades se’ls alternen en el domini (Independentisme versus anticapitalisme, antisistema i anti tot el que no siguin les seves fantasmagòriques ideologies). La CUP està fora de la praxis de la societat i apartats del que volen (ho demostren els vots), la major part de la gent. Haurem de tenir un xic de paciència amb ells, si no volem que ens ho enviïn tot a rodar.

De Vicent Sanchis, en concret, crec que l’únic o el principal “pecat” que ha comés és trepitjar alguns, molts, “ulls de poll” sagrats de dintre de TV3, i el “magnífic” respecte a la democràcia i a les idees i ideologies alienes a les seves particulars que tenen aquesta camarilla d’amiguets que es consideren propietaris únics de l’emissora.

I em afegeixo al que hi diu Octavi Monsonis.

Ha estat, probablement, una decisió equivocada. Desconec el procediment i si hi ha hagut incoherència procedimental. Però com a membre de Junts pel Si, comencem a estar tips de que gairebé sempre es faci la voluntat de PDeCAT-Mas. No jutjo les idees de Sanchis, desaprovo la seva imposició. Cal, doncs, canviar el procediment perquè no torni a passar.
Salvador Rofes: els catalans no tenim la capacitat d’autodestrucció més alta d’Europa. Cap país ha fet tant per alliberar-se de un colonitzador tant pervers i hem arribant a proposar un Referèndum per sortir de una “España” (Castella) absolutament corrupta.
Millor que no dimiteixi tot i l’elecció (a dit) discutible.

Ara resultarà que el parlament català es vol assemblar al de Madrit. Quins collons que tenen les que han motivat aquest fracàs d’intel.ligència i de formes. El seu càntir només té broc gròs, i malgasten l’aigua sense coneixement ni criteris flexibles i raonats. Suposo que a aquests esquirols tampoc els haurà semblat malament que el TC. els vagi proposar el camí, fent amb Francesc Homs el mateix (condemnar per les idées), que ells han fet amb Vicent Sanchis. Hi ha moments que l’esquerra segueix els mateixos criteris antidemocràtics que la dreta que mangoneixa a Madrid. Tant uns com els altres resulten ser uns molt mal companys de viage i de negocis.

Senyores i senyoretes de la CUP. Suposo que vostés tenen ben clar que sense independència no hi haurà a Catalunya ni a Ezpañña més respecte a les persones (no sé si és un gran objectiu per a vostés), i més justícia i igualtat social. Si no és així, millor que no em segueixin llegint i perdent el temps. Només el perdré jo. Suposo que tenen consciència de que estàn donant massa sovint garrotades de cec, segons els sembla d’on bufa el vent, i això no les afavoreix en res. Han ajudat amb el seu vot a determinades consequcions, es cert, pero també han sigut un impediment irracional, més aferrades al seu dogmatisme gairebé genètic que a dur a bon port una missió en que estàn compromeses conjuntament amb d’altres tendències polítiques i que exigeix unitat, comprensió i corresponsabilitat. En un futut govern, facin el favor d’associar-se amb els podemites. Per part dels que volem la independència, gràcies pels favors rebuts, però estem tips de les seves rebequeríes infantils.

Josep Maria Martín: no trobes que, opinar sense conèixer el procediment és molt agosarat? Encara que només sigui per no caure en allò de: “la ignorància és molt atrevida”. El nomenament s’ha fet d’acord amb la llei de la CCMA actual, per tant elegeix el director de TV3 la presidència d’aquest consell, no el govern ni el Parlament; això no vol dir que hagi d’agradar aquest nomenament, però s’ha fet d’acord amb la llei. Reprovar a una persona per la seva ideologia no és democràtic, això si de cas, ho pot fer qui té potestat de nomenar, que en aquest cas no és el Parlament. No t’agrada que el PDeCAT-Mas “faci la seva voluntat”, hi tens tot el dret, però pensa que ho fa d’acord amb Junts pel Sí. Va ser en Mas i l’antiga CDC que van dissenyar la formació Junts pel Sí, tot i el boicot al principi d’ERC, aquesta podia negar-se-hi a entrar-hi, tal com va fer la CUP, però per manca de projecte va decidir entrar-hi a contracor. Aquesta actitud ha donat el resultat electoral existent. En Mas, CDC, (ara PDEcat) han portat el procés fins aquí, han arriscat i els han processat; ELS ÚNICS, aquesta és la realitat. Els qui s’omplien la boca de independentistes han boicotejat el procés. Tens tot el dret que això no t’agradi. Amí tampoc em va agradar el tripartit, ERC va donar totes les institucions de Catalunya al PSOE/psc, inclosa TV3 (que no la volien), amb un endeutament brutal, i es va comprovar que no teníem ni tenim esquerres, i tampoc m’agrada la manca de democràcia, la incoherència i la manca de responsabilitat. Però no es pot tergiversar la realitat i auto enganyar-se, és la que és; cal treballar per canviar-la si no agrada, però DEMOCRATICAMENT, no amb assemblees que canvien la intenció del vot dels electors, o boicotejant la llista única que es demanava des d’Omnium i ANC, per interessos de partit.

Senyor Leandre Massó.
¿M’està vostè dient que no tinc dret a dir que tot i ser PDeCAT minoria dins de Junts pel SI sempre haurem de fer la voluntat d’aquest partit?. Està vostè segur que “Junts” va ser una creació de Mas? ¿Em recomana potser que em faci de una altra coalició?
Miri: cap el 1700 el rei de Castella ens va aniquilar i enterrar les nostres Constitucions.. que les teníem absolutament vives i sense corrupció de cap mena. Ens van sotmetre amb corrupcions i armes de tota mena. Ara és hora de recuperar les nostres lleis. No pas seguir complint la voluntat de qui es pensa que té el poder com és el cas de CiU que penso que segueix tan viva com fa tres anys.
El que volem és un País lliure de autoritarismes. I PDeCAT i els seus empresaris segueixen pensant que poden fer i desfer Catalunya segons el seus interessos econòmics.
Catalunya ha de sortir del cercle viciós del “Ordeno i Mando” tant de Madrid com de CiU com, potser, de la CUP.
Ens hem de posar d’acord parlant, dialogant i escoltant dialècticament. Mai a cops de reglaments ni de “constituciones sacrosantas”. Els reglaments son per la gent i les persones no poden ser esclaves dels mals reglaments poc democràtics.
No jutjo en Vicent Sanchis per les seves idees. Simplement critico la falta de diàleg de PDeCAT. Diàleg totalment insuficient segons la nostra democràcia i contitucions del 1700.
¿Volem una pseudodemocràcia semblant a l’española?