16.01.2018 - 20:50
|
Actualització: 16.01.2018 - 21:33
Nova legislatura. El Parlament de Catalunya reobre les portes com va acabar, amb una majoria absoluta independentista renovada i amb els partits del 155 disposats a posar totes les traves possibles perquè aquesta majoria no pugui dur endavant el seu projecte. Fins i tot estan disposats, com ha reconegut Xavier Garcia Albiol, sempre transparent, a aprofitar que hi ha vuit diputats que no poden assistir al ple per arrabassar als independentistes la presidència de la mesa. Tot i que amb la delegació de vot dels tres diputats empresonats, autoritzada pel jutge Llarena, hi ha la majoria assegurada. Sorprèn, això sí, que el jutge Llarena autoritzi una cosa i després els lletrats del parlament la qüestionin en el seu informe no vinculant. Vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona. I no és que el jutge Llarena sigui sospitós de ser tou amb l’independentisme.
Els partits del 155 han tornat a situar el debat en el terreny jurídic, sobre si és legal o no el vot delegat, mentre que Junts per Catalunya i Esquerra han mirat de centrar-lo políticament en la necessitat que la repressió no alteri la voluntat expressada a les urnes. La decisió sobre si poden delegar el vot els diputats empresonats o exiliats no és jurídica, sinó que serà política i la prendrà la mesa, amb el risc de ser impugnada. Però es tracta dels drets dels diputats d’exercir la representació política que els han atorgat els electors.
Aquesta nova legislatura comença marcada per la repressió, perquè, a més dels vuit diputats absents, l’ex-presidenta no repeteix. Carme Forcadell ja va anunciar fa dies que renunciava al càrrec per centrar-se en la seva defensa. Això ha obligat ERC, a qui correspon el càrrec en virtut dels pactes amb Junts per Catalunya, a cercar-ne un substitut, que finalment serà Roger Torrent, fins ara portaveu adjunt de Junts pel Sí. Les converses s’han allargat més que no es preveia, precisament per les repercussions judicials que pot tenir estar a la mesa en una legislatura com aquesta. Els republicans van temptejar Ernest Maragall, que els va advertir que per a la investidura seguiria les instruccions dels lletrats de la cambra, amb la qual cosa fou descartat.
Precisament, la batalla decisiva no serà per la constitució de la mesa, sinó per la investidura. L’unionisme ja desplega tota l’artilleria política, mediàtica i judicial per impedir-la. El nomenament de Torrent ha estat ben rebut per Junts per Catalunya perquè es llegeix com un senyal que Esquerra opta clarament per la investidura de Puigdemont, car va participar en les reunions de Brussel·les, amb més dirigents d’ERC, on es va començar a parlar de com encarrilar-la. Com que la negociació entre Junts per Catalunya i ERC per la mesa es feien conjuntament amb les de la investidura, les dues formacions han fet un comunicat públic ratificant que, ‘en la línia de la restitució de les institucions’, proposaran com a candidat a la presidència de la Generalitat a Carles Puigdemont.
El cercle sobre Camps s’estreny. Segon dia del judici de la trama valenciana de Gürtel i el cercle sobre el PP de l’etapa de Francisco Camps s’estreny a cada sessió. Nou empresaris han assegurat que van fer donacions a Orange Market per finançar campanyes electorals. Són empresaris que han pactat amb la fiscalia confessar en canvi de reduir la condemna, però el seu testimoni és clau, o ho hauria de ser. El cap de la trama, Francisco Correa, també va implicar en la mateixa sessió l’ex-secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, que seria l’encarregat de decidir quines empreses es pagaven. Costa era un dels homes més influents l’entorn del president Camps, però el març del 2009 l’esclat de l’escàndol li va estroncar la carrera política.
La lluita contra la corrupció també fa un pas més a les Illes, on ahir Jaume Far va prendre possessió com a nou director de l’Oficina Antifrau, amb un pressupost de 500.000 euros i 15 treballadors. La voluntat del nou director és de no trepitjar la feina de la fiscalia –que no va assistir a l’acte– ni de la Sindicatura de Comptes, sinó centrar-se principalment en la prevenció de la corrupció a l’administració pública.
La dada. Augmenta d’un 127% en dos anys la inscripció per a les proves de català a les illes. Més informació ací.
Suport irlandès. Una veu més contra el silenci oficial que manté la UE sobre Catalunya. L’eurodiputat irlandès Luke Ming Flanagan ha criticat avui la presidència d’Estònia de la Unió Europea dels darrers sis mesos per haver ‘oblidat’ Catalunya. En una intervenció al Parlament Europeu durant un debat de balanç de la presidència estoniana, Flanagan ha dit al primer ministre estonià, Jüri Ratas, que estava ‘molt decebut’ per l’actitud de Tallinn després del referèndum de l’1-O.
Per molt que s’ho vulguin estalviar, al Parlament Europeu sempre surten veus que demanen coherència i dignitat en relació amb Catalunya. Avui ho ha fet @lukeming retreient a la presidència d’Estònia el silenci sobre #1octubre2107 pic.twitter.com/Qjd5di7nj8
— Jordi Solé🎗 (@jordisolef) 16 de gener de 2018
Ciutadania europea. Un grup de ciutadans del Regne Unit que viuen als Països Baixos han anat als tribunals per negociar els seus drets com a ciutadans de la Unió Europea malgrat el Brexit. L’argument que han adduït és que els drets dels ciutadans del Regne Unit resten al marge de la sortida o no de la UE i volen mantenir la lliure circulació per Europa. En la situació política actual de Catalunya, amb el govern a l’exili, el debat sobre el manteniment o no de la ciutadania europea és clau. El director de VilaWeb, Vicent Partal, hi reflexionava en aquest editorial.
Un adeu sentit. S’ha mort Enric Banyuls, ex-membre d’Al Tall, un grup musical de referència als Països Catalans. La reinterpretació de la tradició musical i sonora del País Valencià els va popularitzar entre la gent i algunes de les seves cançons van esdevenir himnes reivindicatius. Banyuls va posar veu a moltes cançons, com ara ‘Lladres’, en un concert a Morella el 2012:
